El nostre és un sistema democràtic on cadascú participa d'acord amb la seva capacitat d'incidència en el seu funcionament. Malgrat que el nostre vot val igual que els de la família Cursach o Amancio Ortega, el seu poder d'influència és infinitament superior. Ho sabíeu, no?

Però hem de tenir clar que som les persones normals, el petit botiguer, el mestre d'escola o la cambrera de pis els qui mantenim el sistema parlamentari dempeus, malgrat que pintem menys que una granera. Fins a tal punt, que l'historiador neoliberal Francis Fukuyama afirma que sense classe mitjana no hi ha democràcia. Almanco, així ho indica al seu llibre Els orígens de l'ordre polític (2016). A una entrevista feta ara fa uns anys afirmava que: "Tot i que la classe mitjana en determinats moments històrics ha donat suport opcions totalitàries, no hi ha dubte que històricament ha estat la palanca per a la consolidació democràtica, sempre que sigui la classe social majoritària dins el país (...). "Amb altres paraules, vivim en una democràcia, gràcies a unes classes mitjanes que mantenen el sistema: paguen taxes i tributs, el milloren mitjançant la ciutadania activa i alhora legitimen a l'oligarquia no electa, acceptant-la com a lobbies de pressió.

Fukuyama definia, a la mateixa conversa, que per a ell, els elements que configuraven la democràcia liberal són diversos. Així: "no n'hi ha prou amb votar. La democràcia necessita també un sistema de lleis i un aparell de Justícia independents, que garanteixin la lluita contra la corrupció i el clientelisme, i que corregeixin les temptacions despòtiques o egoistes dels qui exerceixen el poder. També d'un complex estatal que premiï la meritocràcia i acabi amb el nepotisme. És clau que l'Estat tracti de garantir les expectatives professionals de la població, així com la fortalesa de la classe mitjana. El progrés material i polític està molt lligat a l'enfortiment de les institucions democràtiques, i per descomptat a la seguretat jurídica."

Per al cas espanyol, la Fundación Alternativas avalua cada any des del 2008 la qualitat democràtica del país. Així, any rere any s'assoleixen resultats deficients, considerant que, si bé el sistema institucional és l'adequat, garant de la convivència entre grups socials i territoris, les mancances democràtiques es troben sobretot en les pràctiques dels actors socials (ciutadans, partits, mitjans de comunicació, empresaris, associacions, oposició, govern). D'aquesta forma aquests informes han enumerat una sèrie de problemàtiques constants, com la falta d'independència del poder polític respecte del poder econòmic (generant corrupció), la falta d'independència dels mitjans de comunicació respecte dels poders fàctics; una societat poc participativa, l'existència d'una falta de cultura democràtica i de mecanismes institucionals de participació, la falta de cooperació entre els distints nivells de l'administració (govern central, autonòmic, local) i més recentment, la cessió de sobirania per satisfer les demandes dels mercats internacionals i les institucions europees. Davant tot això, em ve al cap el que diuen de Wiston Churchill. Ell va afirmar que "la democràcia era el pitjor sistema de govern creat per l'home, amb l'excepció de la resta". Segurament tenia raó.