Entre Guerres i Esperança: Pau

Diseño_sin_título_2.png.1140x832_q85_box-0,148,1080,936_crop_detail
Diseño_sin_título_2.png.1140x832_q85_box-0,148,1080,936_crop_detail

En aquests dies, des de la llunyania de les nostres llars, observem els conflictes d'Ucraïna i Palestina, que s'han convertit en un soroll de fons constant i angoixant. Però, més enllà d'aquests conflictes que umplen els titulars, hi ha una setentena de focus armats arreu del món. Guerres i revoltes de les quals ningú en parla, com les d'Armènia i Azerbajan, Iran, Sahara Occidental, Iemen Etiòpia, Siria, El Congo, El Sehel, Haití, Pakistan, Taiwan... No podem ser indiferents a aquesta xifra alarmant. En aquest escenari, sembla que ens estiguem enfilant cap a una nova Guerra Freda, on es construeix un Món multipolar amb Estats Units, Xina, la UE i Rússia com a principals protagonistes. Aquestes rivalitats, sovint jugades en terrenys llunyans i oblidats, esdevenen una amenaça silenciosa per a la seguretat de tots.

Potser podrà semblar ingenu o idealista, però crec fermament que és hora de parlar de PAU. Una pau que va més enllà de la simple absència de conflictes armats. Parlem de Pau amb majúscules, la que implica justícia, igualtat i respecte per als Drets Humans. Al cap i la fi, no foren els catalans, els impulsors, al segle XI, de la “Pau i Treva de Déu”, com un moviment social protopacificista, impulsat des de l'Església i la pagesia contra les violències perpetrades pels nobles feudals?

Hem de recordar a la gent que vivim en una Terra interconnectada, on les decisions i les accions en un racó d tenen repercussions molt més enllà. Les desigualtats que sorgeixen a les àrides terres del Sehel, a la vora dels rius Jordà i Don o a l'altra banda de l'estret de Gibraltat, finalment es manifesten com a crisis migratòries, tensions socials i desequilibris econòmics que ens toquen de prop. No podem ignorar aquestes connexions intricades; hem de ser conscients de la nostra responsabilitat com a éssers humans, i lluitar per la justícia social.

És fàcil, des de la nostra relativa comoditat europea, oblidar que som part d'aquest món de merda. No obstant això, aquesta privilegiada part del planeta de la qual en formem part ha de ser la palanca del canvi. Hem de fer alguna cosa més que lamentar els conflictes llunyans; hem de passar a l'acció. La pau no és només un somni utòpic, sinó una meta assolible si tots treballem junts. Cal educar les futures generacions sobre la importància de la pau, la tolerància i la comprensió mútua. Hem de ser exigents amb els nostres governs i demanar-els-hi un compromís amb la pau. Així que, avui, us deman, a vosaltres, ciutadans d'aquest món, que no us resigneu a la fatalitat dels titulars. Recuperem vells eslògans per lluites futures. Com va dir Ghandi, Luter King, Mandela o Rigoberta Menchú: No a la guerra!

Comentaris