Gabriel Le Senne, president del Parlament de les Illes Balears, segona autoritat del país, és indigne per al càrrec. Durant la sessió en què s'aprovava, amb els vots del PP, la proposta de Vox per a derogar la llei de memòria democràtica, ell va estripar un cartell en què apareixien els retrats de dones assassinades pel franquisme –incloent-hi la sindicalista Aurora Picornell.- Les fotografies l'havien col·locada a la taula com a mostra de protesta la vicepresidenta segona, Mercedes Garrido (PSIB). Després d'això, Garrido i una altra companya van ser expulsades pel representant ultradretà. En definitiva, Le Senne, va fer un paperot, evidenciant el que és: un nostàlgic del franquisme.
El que és més trist és que Le Senne està allà perquè l'han votat, i la cosa no ve d'ara. Segons les enquestes, en els últims anys el centre ideològic es dilueix: un de cada cinc espanyols es defineix com a extrema dreta. Les persones que es posicionen a si mateixes en els extrems ideològics no han parat d'augmentar en els últims anys, tant a la dreta com a l'esquerra. Mentrestant, descendeix el suposat centre polític i els experts parlen de polarització.
Aquest procés no es dona perquè sí. Fins fa pocs anys, Espanya formava part del reduït grup de països d'Europa occidental que es resistia a la presència d'un partit feixista en les seves institucions. Tanmateix, després de la irrupció de Vox al Parlament andalús el 2018 i al parlament espanyol l'abril de 2019, tot ha canviat. Segons les investigadores Paloma Castro i Erika Jaráiz, després del domini de la racionalitat en la Ciència Política durant dècades, actualment assistim a un "gir afectiu" que situa les emocions al centre de l'explicació del comportament polític i electoral. Així, elles han demostrat que el suport dels electors a l'extrema dreta espanyola no es fonamenta únicament en factors objectius com la crisi econòmica o la immigració, sinó també en les emocions cap als líders i partits.
Això es veu reforçat per una caverna mediàtica que controla bona part dels mitjans de masses -segons els estudis, la ciutadania considera que només 1 de cada 5 mitjans és progressista. A més, les xarxes socials estan controlades per la fachosfera. L'auge de partits com Vox, Alvise o Aliança Catalana es deu sobretot a l'èxit que tenen a plataformes com Twitter o TikTok. Aquesta última, que és ja la que acapara més consum de joves segons la consultora IAD, està completament dominada pels ultres.
Un dels problemes principals de l'auge de l'extrema dreta a les xarxes és que la resta de partits polítics estan molt menys preparats per transmetre els seus missatges a les noves plataformes. A tall d'exemple, un botó: a Catalunya Vox té uns 32.000 seguidors a TikTok, Esquerra, 16.000. Després ja va Aliança Catalana, que en té 12.000, i els Comuns, amb 8.000. Els dos partits més grans del Principat, Junts i el PSC, no superen els 4.000.
El format de les xarxes, pensades per publicar vídeos i missatges curts, afavoreix els partits que tendeixen a aportar solucions breus i simplistes a problemes complexos: "Quan tu penses què significa populisme, és molt similar als requisits de fer un vídeo a TikTok. Un missatge curt, directe, molt planer: una idea és cosina germana del populisme. Solucions curtes a temes extensos" diu l'expert Xavier Tomàs.
Pensem-ho, perquè els fatxes ja són aquí.