Ja hi tornam a ser. Un altre atac al català a l'escola. I és que a Espanya, allà on no arriba la política, ho fan els jutges. M'explic: segons el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la Generalitat ha de fer que s'imparteixin un 25% d'hores lectives en castellà. El president del govern català, Pere Aragonès, ha titllat la mesura de "155 educatiu" i ha dit que era un intent d'esberlar el consens al voltant del model d'escola catalana." Així mateix, en aquesta riba de la Mediterrània, les coses no pinten millor. Abans de la pandèmia, Vox va sol·licitar visitar en horari lectiu tots els centres educatius de Mallorca amb l'objectiu d'observar si s'adoctrina a les aules. A més, les associacions PLIS i Societat Civil Balear han demanat per enèsim pic revertir "el model d'immersió lingüística" vigent. Deu ser que el tema dona vots.
Però anem per pams. Primer de tot, existeix la immersió lingüística a les aules de Balears? l'exprofessor i filòleg Bernat Joan ha estat clar en aquest sentit, afirmant que "no podem parlar d'immersió lingüística en català perquè no crec que hi hagi ni un sol centre educatiu que hi faci tot l'ensenyament, en llengua catalana. I immersió voldria dir tot (...). El que la llei preveu com a mínim d'ensenyament en català -que és un 50%, segons el Decret de mínims actualment vigent- no té res a veure amb un sistema d'immersió lingüística". Ai las!, idò resulta que alguns estan perseguint bubotes!
A més, la situació s'embulla encara més quan s'ha demanat l'opinió directament als pares. Quan el govern ho ha fet (com en els cursos 2013-2015), la resposta va ser unànime: un 80% va triar el català com a llengua vehicular, i és ben normal. Senzillament, perquè volen el millor per als seus fills. I amb el domini del castellà que hi ha dins la societat només poden arribar a dominar bé les dues llengües tenint tot l'ensenyament en la llengua pròpia.
I és que per molt que alguns s'entestin, el compromís dels mallorquins amb l'escola en català ve d'enfora. Per exemple, quan el 1899 es va constituir l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana (APEC) amb la intenció de fomentar la creació d'escoles on s'impartís la llengua pròpia, l'Associació per la Cultura de Mallorca s'implicà en la seva expansió a l'illa. Anys després, durant els anys foscos del Franquisme i la Transició, l'Obra Cultural Balear -i figures a títol individual, com Aina Moll- van organitzar cursos de llengua i cultura catalanes per a escolars, adults i professors. A més, en la clandestinitat, l'oposició democràtica, i especialment les Comissions Obreres, van fer, ja des dels seus inicis, una pedagogia en defensa de l'ensenyament en llengua pròpia. Pocs anys després, en democràcia, sorgia el Moviment d'Escoles Mallorquines, el 1984. El Moviment -que avui es troba en stand by- es creà amb l'objectiu de coordinar els centres que fan ensenyament en català i per a difondre'n la tasca. Entre ells, el Rafal Vell i Gabriel Alzamora, situats a zones castellanoparlants de Palma.
I aquí hem de fer un apunt: els grans protagonistes de l'escola en català, han estat els "forasters". La primera experiència d'immersió lingüística als territoris de parla catalana es dugué a terme el curs 1983-84 a una sèrie d'escoles de Santa Coloma de Gramanet, a prop de Barcelona, amb una població d'alumnes majoritàriament castellanoparlants, gràcies a l'empenta d'unes quantes famílies que volien que els seus fills fossin educats en català. I és que els pares consideraven que no s'havia de segregar els alumnes en funció de la seva llengua i que tots havien de ser bilingües en acabar l'escolarització.
I és que crec que aquí cau la clau de volta de tot plegat. A la Mallorca d'avui, els catalanoparlants no són els grans beneficiats del model lingüístic a les escoles -al cap i a la fi, ells ja saben l'idioma!, sinó els que tenen el castellà, l'àrab, l'italià, el francès, l'alemany... com a primera llengua. En definitiva, la immersió és una victòria d'aquells que volen que els seus fills tinguin les mateixes oportunitats que la resta, sense sofrir cap classe de segregació.
Mentre tot això passa i els nostres polítics continuen parlant del català a l'escola, tot per guanyar un grapat de vots, els problemes del fons del sistema educatiu, com la manca d'igualtat, seguiran allà. Una cosa a la qual, si no hi posem remei serà un de les grans qüestions a què ens enfrontarem en els anys vinents.