La festa de l'Estendard commemora l'entrada a Ciutat del rei Jaume I el dia 31 de desembre de l'any 1229, i és una de les festes cíviques més antigues d'Europa. Aquesta diada, amb l'esforç de diverses persones i organitzacions, s'ha anat convertint a poc a poc en una data reivindicativa i d'unió de totes les sensibilitats nacionalistes de Mallorca, amb una capacitat de mobilització i repercussió arreu del territori insular que no té comparació a les altres illes (les diades del 17 de gener a Menorca i el 8 d'agost a Eivissa), ni amb altres commemoracions celebrades a Mallorca (La Constitución, dia 6 de desembre, o la Hispanidad, dia 12 d'octubre, ni el dia de les Illes Balears, dia 1 de març).
Això de les diades no és cosa menor. El poder ha desenvolupat un ideari i tot un discurs que justifica la seva existència i la de la classe política que gestiona.
En aquesta línia es situaria la idea de Wolf sobre idees i poder. Wolf cerca, amb la seva obra, analitzar els processos de transformació de la societat mitjançant els vincles i la interacció entre les idees i el poder, ja que considera que el poder condiciona la reproducció de patrons. És per això, que entén el terme poder com un aspecte de totes les relacions entre les persones. Un altre terme central a l'obra de Wolf és el d'idea, entès en sentit ampli, ja que és el reflex de la motivació. Per tant, les idees adquireixen substància a través de la comunicació en el discurs i la realització. I en aquest sentit, cal tenir present que hi ha una forta intencionalitat, com a societat, per recordar uns fets i oblidar-ne d'altres. Si fem un exercici de pensar quins fets resten en la memòria col·lectiva del poble mallorquí, l'escenari és esfereïdor: són pocs elements, descontextualitzats i, en comptades excepcions, fan referència obertament al fet nacional illenc. En conseqüència som, en bona part, un país sense memòria. Que oblida grans victòries col·lectives –com per exemple la vaga d'hostaleria de 1986, la protecció d'espais naturals com Es Trenc o Sa Dragonera o les mobilitzacions en favor de l'escola en català- i enalteix aspectes com fires i santorals. La Diada de dia 31 de desembre, constituïda a partir de la Festa de l'Estendard, és l'excepció de confirmar la regla.
La primera Festa de l'Estendard que hem constat és l'any 1978, en plena Transició, quan el PSM va commemorar "La Diada Nacional de Mallorca". El PSM va convocar una concentració a la plaça Major de Palma, fent una crida a tots els partits, organitzacions sindicals, socials i ciutadanes a adherir-s'hi. Es varen sumar a la concentració la Coordinadora d'Associacions de Veïns de Palma i diversos grups d'extrema esquerra: Lliga Comunista Revolucionària (LCR), Moviment Comunista de les Illes (MCI), Organització de l'Esquerra Comunista (OEC), Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE) i Partit dels Treballadors de les Illes (PTE), i els sindicats minoritaris Confederació de Sindicats Unitaris de Treballadors (CSUT) i el Sindicat Lliure de la Marina Mercant (SLMM). A l'acte s'arreplegaren diversos centenars de persones[7], corejant-s'hi crits a favor de l'Estatut d'autonomia i del català i amb la presència de la senyera quadribarrada i els cants de La Internacional, Els Segadors i La Balanguera.
El desembre del 1980, el PSM tornà a commemorar la Diada Nacional en solitari amb un acte a la Plaça Major de Palma. Aquesta convocatòria fou aprofitada per criticar la política d'UCD, AP, PSOE i PCE, car consideraven que no defensaven la identitat illenca, alhora que aprofitaren per reivindicar la quadribarrada com a senyera de Mallorca. Durant l'acte parlà Sebastià Serra i es llegiren les adhesions rebudes de la PIMEM, de la Junta Coordinadora de Penyes del Reial Club Mallorca, de l'Obra Cultural Balear, de la Unió de Pagesos, del PSM de Menorca, Nacionalistes d'Esquerra del Principat, d'Euskadiko Ezkerra del País Basc, del Partit Socialista del Poble Extremeny, del Partit Obrer Gallec i de la Unió del Poble Gallec.
El desembre de l'any següent el PSM tornà a commemorar la diada del 31 de Desembre. Es va convocar una concentració al Passeig del Born de Palma, amb les úniques adhesions de PIMEM i l'OCB. Sebastià Serra va fer un parlament, reclamant la unitat del nacionalisme progressista. L'any 1982, el partit va commemorar la Diada amb un acte a l'Escola Graduada de Palma, on es va retre homenatge a Gabriel Alomar, polític i escriptor republicà. L'acte constà amb la visualització de diversos films de Vicenç Mates sobre Alomar, Emili Darder, Andreu Crespí i Alexandre Jaume. Hi intervingueren Antoni Serra i Damià Ferrà-Ponç.
Durant un parell d'anys l'acte es deixà de convocar, però cap al 1986 hi hagué una represa, que ha arribat fins als nostres dies, quan La Crida, el Bloc Nacionalista d'Estudiants, l'OCB, el Grup Blanquerna i el PSM realitzaren un acte unitari sota el lema "Sí a la llengua" davant de 400 persones. La commemoració ja no s'ha aturat de commemorar fins avui.
Des d'aquest primer acte, la Diada ha anat evolucionat i ampliant-se fins avui en dia. A tall d'exemple, per a la Diada del 2009, entitats com l'OCB, Gent Activa, JEN-PSM, l'Associació Cultural Cap Vermell de Capdepera, l'Associació de Joves d'Ariany, l'Associació Juvenil Pinyol Vermell de la Pobla d'Uialfàs, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i Maulets varen organitzar una quarantena d'actes arreu de l'illa: a Palma, Binissalem, Llucmajor, Sant Llorenç, Algaida, Sant Joan, Andratx, Campos, Montuïri, Valldemossa, Mancor, Sineu, Artà, Puigpunyent, Felanitx, Campanet, Santa Margalida, Petra, la Pobla, Inca, Manacor, Sencelles, Calvià, Vilafranca, Deià, Capdepera, Santa Maria, Lloret, Muro, Búger, Ariany i a la UIB. Aquesta efervescència d'activitats arreu del territori en els darrers anys té lloc gràcies, en bona part, a l'OCB, que ha volgut donar un impuls a la festa, organitzant a més d'una trentena de pobles actes festius.
Finalment, al 2016, el Consell de Mallorca va votar perquè la Festa de l'Estandard, fent-ho arribar, oficialment, a la Part Forana. L'objectiu del pacte d'esquerres que governava el Consell en aquell moment –amb el suport del centre autonomista del Pi- és que la diada arreli entre el poble, construint un relat cohesionador en el qual els mallorquins es puguin reconèixer com a poble. Així, la festa, d'arrelament popular i reivindicatiu, ha assolit una pàtina d'oficialitat, almenys per ara.