Sumar emergeix com una coalició espanyola d'esquerres amb l'objectiu de participar en les eleccions generals de juliol de 2023, marcant un precedent com la major agrupació electoral de la història d'Espanya. Amb la col·laboració de 20 partits polítics a nivell estatal i autonòmic, Sumar és liderada per la ministra de Treball, Yolanda Díaz. Inicialment, va obtenir un total de 31 escons, tot i que actualment aquesta xifra ha disminuït a 27 amb la sortida de Podem.
La fusió de Més per Mallorca i Més per Menorca amb la plataforma de Yolanda Díaz va recollir un suport electoral de 83.116 vots, constituint el 16,57% dels vots a les illes i establint-se com la tercera força per davant de Vox. En comparació amb els resultats de les eleccions anteriors al 2019, la suma dels vots de Més, Más País, IU i Podemos (actualment integrats a la mateixa coalició) va assolir els 110.787 vots, indicant un suport semblant. La col·laboració amb Sumar va permetre a Més obtenir representació al Congrés, Vicent Vidal, amb l'afegitó que Juanjo Ferrer va ser triat senador per la coalició PSOE-SUMAR, integrant-se al grup de l'esquerra confederal.
Els resultats es distribueixen clarament, amb SUMAR assolint el 15,6% a Palma, 19,5% a Manacor, 13,7% a Inca, 10,9% a Calvià, 13,9% a Marratxí, 13,7% a Llucmajor, 16,5% a Alcúdia, 20,4% a Pollença, 18,0% a Sa Pobla, 19,6% a Felanitx, 18,7% a Capdepera, 14,33% a Santanyí, 22,3% a Ciutadella, 18,8% a Maó, 12,5% a Vila i 16,7% a Formentera. A més, els resultats als feus locals de Més per Mallorca han estat encoratjadors, amb xifres destacades a Deià, Esporles, Campanet, Llubí, Porreres i Santa Maria.
Aquests resultats revelen algunes tendencies importants. Així podem afirmar que el suport a SUMAR-MÉS té les seves arrels en l'estructura local del partit ecosobiranista, tot i que aconsegueix una adhesió homogènia a les quatre illes i a l'àrea de la Badia de Palma i la Part Forana, superant les dificultats experimentades per Més per Mallorca en zones castellanoparlants o a Eivissa. Així, la coalició SUMAR-Més sembla superar aquestes barreres, i possiblement, el fenomen del vot dual entre eleccions autonòmiques i generals sofert pels ecosobiranistes.
Aquesta tendència és consistent amb les conclusions d'enquestes anteriors, com el CIS, que han validat la connexió de l'electorat de l’esquerra del PSOE, amb inquietuds compartides pel que fa als serveis públics de qualitat, l'ampliació de l'autogovern i la preocupació pel model turístic i el canvi climàtic. Les discrepàncies entre ells es manifesten principalment en qüestions lingüístiques i en el sentiment identitari.
Pel que fa al futur immediat del Moviment Sumar, es planteja la pregunta essencial de la seva supervivència en un panorama polític que implica la presència dins d’ell de més d'una desena de partits estatals, molts dels quals són escissions de Podem i Izquierda Unida. A més, cal considerar com articularà la seva identitat com a opció verda a l'esquerra del PSOE, tenint en compte les responsabilitats i el pragmatisme associat a tenir ministeris en el govern.
Una altra interrogant que emergeix és la gestió de l'hiperlideratge representat per Yolanda Díaz i com aquesta dinàmica influirà en la dinàmica interna de la coalició. Així mateix, amb la sortida de Podem, caldrà veure com afecta aquesta absència a la cohesió i la força de Sumar com a front unificat d'esquerres.
Pel que fa a Més per Mallorca, el camí endavant implica aclarir la seva relació amb el projecte AraMés, que anteriorment es presentava com a referent supranisular. La formació ha de prendre decisions clares sobre com establirà relacions amb Sumar, i si aquesta responsabilitat recaurà sobre la formació AraMés en el seu conjunt o sobre els partits insulars individuals.
La realitat és que Més per Mallorca ha d'afrontar la realitat del seu pes polític al Congrés, reconeixent la seva capacitat d'influència limitada dins del grup de Sumar. Aquesta aliança, doncs, planteja qüestions fonamentals: és una estratègia tàctica temporal, o busca esdevenir una estructura política més profunda i estructural a nivell estatal? Sumar es convertirà en el referent d'esquerres a Madrid, o Més per Mallorca explorarà altres aliances amb formacions com ERC o Bildu? La incertesa rodeja aquesta aliança, i Més per Mallorca ha d'abordar la qüestió de les seves intencions i condicions futures a nivell estatal si vol ser un partit major d’edat.
En resum, els reptes que afronta el Moviment Sumar avui són complexes i multifacètics. La seva capacitat de superar les divisions internes, mantenir el suport electoral i articular una visió compartida dins la coalició determinarà el seu futur en el paisatge polític espanyol. Amb el temps, les respostes a aquestes preguntes emergiran.