Vivim moments econòmics i ambientals molt incerts . Des de MÉS per Mallorca defensam que el coneixement, la formació i la innovació han de ser la punta de llança davant la inflació que patim, la crisi de recursos, energètics i de matèries primeres i, la crisi climàtica,  construint una societat millor per a totes i tots, transformar-la i lligar-la als sectors productius que necessitam. Els termes que plasmen les necessitats i els somnis d’un futur de benestar estable a les Illes comencen per «DES»,  DES-inflació, DES-globalització, DES-massificació, DES-superpoblació, DES-Balearització i DES-precarització, entre d’altres.

Alguns d’aquests mots compartits amb altres indrets , però d’altres reflecteixen una situació inversa. Segons un dels darrers informes del CES, el PIB de Balears depèn en un 48%, aproximadament, de l'activitat turística de manera directa i indirecta que arriba a més d’un 90% a l’illa d’Eivissa. La crisi de la COVID ha posat en evidència les carències del nostre sistema econòmic i no podem deixar que quedi com a anecdòtic  o inevitable perquè les crisis de recursos  i climàtica que sofrim ja ara incrementaran el drama en els propers anys si no actuam amb celeritat .

S’hi afegeix un creixement exponencial de la població, un 50% en vint anys, que demanda cada vegada més recursos per damunt de les possibilitats front un finançament injust i una percepció negativa tan pels residents com pels visitants que és la massificació turística.

A més de les mesures per ajudar al dia a dia són necessàries mesures contundents per augmentar la velocitat de l’estabilitat econòmica cap a un model econòmic productiu diversificat i, per tant, més segur i fort que l’actual monocultiu turístic i d’aquí ve AGAFEM VELOCITAT ARA O MAI , HORA DE LA CIÈNCIA.

Amb la nova Llei de la Ciència , si la feim efectiva i hi creim de bon de veres,  les Illes disposen de molts més instruments i eines per accelerar l transformació innovadora, científica, tecnològica i  econòmica de les nostres illes i cal aprofitar-ho sent una eina marc per fer aquestes Illes  més resilents a les crisis amb l’objectiu de transitar cap a l’ estabilitat econòmica. L’aposta per la R+D+I, pel coneixement i la formació és ineludible . 

Una transformació i un camí iniciat el 2015 incrementant la inversió i el personal dedicat a l'R+D ,  els projectes propis de recerca, la col·laboració entre empresa i universitat i convocatòries d'R+D+I empresarials. Hem aconseguit revertir el decreixement en indicadors R+D però seguim a la cua de l'Estat espanyol i hem de pitjar l’accelerador .

Hem disposat les bases per un creixement sostenible en el temps en matèria d'R+D de forma  estructural creant l’Institut de Recerca i Innovació Educativa (IRIE) com un element essencial en la retenció i atracció de talent, contractació de personal de prestigi reconegut en l’àmbit científic i tecnològic, la qual cosa contribuirà a l’excel·lència en la recerca dels agents d’execució que formen part de l’ecosistema i establint el compromís en el finançament  en R+D fins un 2% del pressupost posant èmfasi en la qüestió de gènere i relleu generacional.

El canvi de la  Unió Europea  amb la crisi de la COVID dirigida a tres grans objectius: l’economia verda, la digitalització i el reforç a les polítiques per combatre les conseqüències socials de la crisi, ara s’ha vist reforçada en la necessitat urgent d’incrementar l’autonomia de recursos energètics, matèries primeres i agroalimentàries.

Per a MÉS per Mallorca els fons europeus han d’incentivar la diversificació i el canvi de  model i des de les illes hem d’aprofitar l’oportunitat i no deixar-nos encaixonar en les mateixes receptes de sempre basades únicament en el turisme, aprofitant aquesta resposta europea a les crisis recents, com una via per a la reactivació i també per a la millora del nostre model productiu. Per això són importants instruments com aquesta llei i el Pla estratègic d’inversions 2030 que han d’anar coordinats.

Perquè la Llei de la Ciència no és una bombolla aïllada, hem de posar en valor l’aposta per un model socioeconòmic basat en el coneixement i l’esforç pressupostari a un àmbit estratègic com són l’ensenyament superior ( augment del 7,68%) i la recerca (increment molt significatiu del 58,2%)  a l’any 2022.  

Des de MÉS per Mallorca reclamam que la Ciència sigui tractada com una qüestió de país i de bé comú, perquè en depèn el benestar social, el desenvolupament de les societats modernes i un futur d’estabilitat econòmica de les nostres illes . És fonamental establir polítiques públiques que protegeixin la investigació com a activitat generadora de coneixement, el desenvolupament tecnològic derivat de la recerca i,  la innovació, que genera valor afegit i enriqueix el teixit econòmic i el transforma.

Incidir en l’encletxa de gènere que existeix en sector de la recerca, la innovació i la tecnologia , com fa aquesta llei, és essencial perquè els talents estan repartits per sexes a parts iguals però les oportunitats no. Per tant la llei ha de propiciar el desenvolupament de la igualtat d’oportunitats on resideix la vertadera  llibertat com a principi fonamental. Sense igualtat d’oportunitats no hi ha llibertat d’elecció. No hi ha cap predestinació biològica perquè siguin majoria d’homes els que elegeixin carreres científiques o tecnològiques . I no és casualitat que només un 15% de les dones ho facin. La publicitat sexista, la falta de referents femenins i les diferencies de salari, reconeixement, promoció i absència de plans de coresponsabilitat i conciliació són les causes que hem de combatre.  

Un altre aspecte de la llei a destacar és que no podem seguir permetent la fuga de personal investigador que la nostra comunitat fa més d’una dècada que pateix. Exportam els nostres fill, filles , nets i netes, nebots i nebodes a altres països o comunitats autònomes on l'oferta laboral qualificada és més gran i les oportunitats i condicions de treball molt millors.

I , malgrat des del 2015 la despesa s’ha incrementat sensiblement a les nostres Illes , no ha passat el mateix a l’Estat espanyol on Espanya és un dels set països europeus que en la darrera dècada ha reduït la despesa pública i privada dedicada a la recerca. Esperam que reverteixi aquesta situació amb la nova llei estatal recentment aprovada.  

La insularitat confereix unes particularitats a l’hora de definir les estratègies cientificotecnològiques i d’innovació. Des de MÉS per Mallorca, molt abans de la pandèmia que ens ho ha fregat pels morros, reclamam encarar els reptes plantejats per les Illes Balears per als pròxims anys i fan imprescindible una nova gestió del sistema de ciència, tecnologia i innovació que, a més, faci visible i reconeguda la tasca de la comunitat científica de les Illes juntament amb un Règim especial fiscal urgent. Aquí si que cal una reflexió i autocrítica necessària de cara al futur, la millora de la governança en R+D+I . Cal un lideratge fort, unificat i global lluny de partidismes .

El consens polític ens fa pensar que serà una llei que perduri i que sigui efectiva ,  malgrat hi hagi matisos i punts de vista diferents en  algunes mesures.  S’han introduït millores en foment de l’activitat científica i tecnològica, amb especial atenció als instruments que facilitin la inversió privada en el desenvolupament de l’activitat, impuls i promoció de les carreres cientificotecnològiques, transparència, divulgació, cultura científica, tecnològica i innovadora, connexió entre la ciència i la societat, importància de potenciar les cadenes de valor, vertadera innovació i  projecció internacional i  perspectiva generacional promovent la inclusió dels joves com a element indispensable .

És d’extrema urgència continuar impulsant i de forma exponencial activitats  innovadores, investigadores i  d’alt tecnologia que ens apropin aviat a un equilibri entre productivitat, llocs de feina qualificats ,  turisme i territori. I aquí la llei aprovada és molt important perquè s’estima que per cada lloc de treball de valor afegit tecnològic se'n creen cinc al sector serveis contribuint a la qualitat i sostenibilitat del turisme i a la diversificació econòmica per l’altre.

No se pot desvalorar la relació entre inversió pública i privada a tots els nivells i una economia forta i estable que suporti millor les crisi i que se pugui recuperar en el menor temps possible de forma que siguin la majoria de les persones les més beneficiades i no tan sols una part privilegiada de la societat.

L'acceleració de la transformació innovadora, científica, tecnològica i  econòmica de les nostres illes és avui més important que mai amb l’objectiu de generar una economia intel·ligent, sostenible i integradora.  El coneixement és l’únic recurs econòmic infinit , sense límit. AGAFEM VELOCITAT ARA O MAI , HORA DE LA CIÈNCIA