Som una colònia

Som una colònia

Som una colònia? Som una nació oprimida? Quina diferència hi ha? Això és el que intentarem explicar i desgranar aquí. Per a fer-ho ens servirem de la teoria de Carles i Roger Castellanos, que exposen molt lúcidament a El fenomen nacional. Després d'explicar què és una nació i com poden entrar en contradicció, expliquen l'opressió nacional, que es pot dividir en tres tipus d'opressions: socioeconòmica, politicomilitar i lingüisticocultural. A la vegada, aquestes opressions poden agafar diferents formes en funció de com s'articulen. Vegem-ho en el cas de Mallorca i Espanya

Les relacions socioeconòmiques de l'Estat espanyol amb Mallorca són d'explotació nacional. Hi ha, per part de l'Estat, «una extracció regular de la plusvàlua» que la societat mallorquina ha generat amb la indústria del turisme. Aquesta relació socioeconòmica d'explotació es reforça en l'àmbit polític amb l'imperialisme regionalista, on es concedeix a les nacions oprimides de l'Estat «una certa autonomia [...] per gestionar els seus afers interns, sempre subordinada als interessos de la burgesia i del poder polític de la nació opressora». Que no se'm malinterpreti, no renegam de l'autonomia i des de l'independentisme hem entès que l'autonomia és una passa cap a la sobirania total; l'hem de defensar i fer-la arribar fins on puga i més enllà, però és un model més d'opressió nacional. Finalment, hi ha l'opressió lingüisticocultural, que si bé és molt important no és l'objecte principal d'aquest estudi.

Ara ve la part «xocant»: Alemanya també ens oprimeix. A Mallorca, la resta dels Països Catalans, i molts altres països europeus. Juntament amb França, i amb la complicitat d'altres nacions europees, s'aprofiten de l'entramat institucional de la Unió Europea per a practicar opressió política imperial regionalista, una opressió lingüisticocultural tènue i sobretot, opressió socioeconòmica de pillatge directe. Pillatge de què? Dels recursos naturals i paisatgístics de la nostra illa: platges, muntanyes, climatologia i tots els elements que afavoreixen el turisme. Com diuen els autors del llibre, el pillatge directe vol dir que les estructures socioeconòmiques i productives de la nació oprimida passen a ser una simple font de recursos naturals bàsics per al desenvolupament de l'estructura productiva de la metròpoli. No crec que hi haja millor manera de descriure el monocultiu turístic que definint-lo com una «colònia de sol i platja». A diferència d'altres colònies com Galícia o Occitània (on sorgeix la idea de «colonialisme intern»), a Mallorca no s'exporten recursos, sinó que «s'importen» els turistes perquè els venguen a consumir a l'illa.

Aquesta situació colonial té cada any conseqüències desastroses per a la nostra illa. Ecològiques, com la falta de recursos hídrics, la demanda de «platges netes» o l'orientació de les infraestructures de mobilitat i transport de cara al sector; lingüisticoculturals com la supressió del patrimoni toponímic i la seua substitució per marques turístiques com Calvià Beach o Platja de Palma; i les laborals, que impliquen una forta divisió sexual de l’ocupació turística i feminització de les feines situades a primera línia, així com precarització i temporalitat en la majoria dels llocs de feina.

I doncs sí, som una colònia: una colònia d'Alemanya. Les declaracions del portaveu dels empresaris alemanys exigint poder tornar només es poden entendre des d'una perspectiva colonial, reforçada per l'Estat, còmplice d'aquesta explotació colonial amb un rèdit, l'extracció constant de la plusvàlua. En conclusió, la nostra lluita ha d'anar per la República Mallorquina, sobirana per decidir el seu futur i independent dels Estats espanyol i alemany que només veuen Mallorca com un territori per explotar i no com el país d'un poble digne que ha de ser.

El líder republicà irlandès James Connolly, referent de molts moviments d'alliberament nacional, va dir: «Si demà expulsau l'exèrcit anglès i penjau la bandera verda del Castell de Dublin, a menys que organitzeu una República Socialista els vostres esforços hauran estat vans. Anglaterra encara us governaria. Ho faria amb els seus capitalistes, amb els seus terratinents, amb els seus homes de finances, amb una llarga llista d'institucions comercials i individualistes que ha sembrat en aquest país.» Això és el que hem après de Connoly i de l’anàlisi d’El fenomen nacional, i és el mateix podem dir de Mallorca. A no ser que treballem pel socialisme democràtic, ecologista i feminista, i la sortida de la Unió Europea (que no d'Europa), tot el sobiranisme i independentisme hauran estat en va.

comentaris