40 anys de la mort de la 'Diputación provincial': visquen els Consells Insulars!

40 anys de la mort de la 'Diputación provincial': visquen els Consells Insulars!
foto: Europa Press
foto: Europa Press

A la Constitució espanyola de 1978, s’aconseguí que les Illes tindrien tres «Consejos Insulares». Mallorca, Menorca i Eivissa-Formentera. La Diputació Provincial deixava d’existir. A les eleccions municipals de 1979, a més dels regidors, a Mallorca, Menorca i a Eivissa-Formentera es votaren els primers consells insulars. A Mallorca 24 consellers, escollits de la següent manera: 12 per la circumscripció de tota l’illa, i els altres 12 repartits entre tres circumscripcions de 4 consellers cadascuna, corresponents als partits judicials de Palma, de Manacor i d’Inca. A Menorca i a Eivissa-Formentera s’escolliren 12 consellers a cadascuna de les seves respectives circumscripcions. A Mallorca sota la teorització de la divisió entre Palma i la part forana, la UCD creà quatre districtes electorals, en la sola pretensió de reforçar la representativitat del vot conservador.

 

Com a conseller electe pel PCIB en aquelles eleccions pel districte de l’illa, vaig viure des de el primer moment, malgrat fos des de l’oposició, la divisió del patrimoni de l’extinta Diputació Provincial entre els tres Consells. Va ser una qüestió relativament senzilla. Pràcticament no hi havia patrimoni de la Diputació a les altres Illes. I així els Consells reberen indemnitzacions en líquid del suposat repartiment del patrimoni conjunt, i el de Mallorca es quedà amb els bens immobles de l’antiga Diputació ubicats a l’illa. Aquesta liquiditat permeté als altres Consells començar des de zero, construint les seves primeres infraestructures i les seves primeres seus. A la fi les anomenades «illes menors» aconseguien el seu reconeixement institucional com a subjectes polítics de ple dret i sense la tutela forçosament majoritària de l’illa major.

 

Els Consells sorgien com entitats locals al mateix nivell que les diputacions de les províncies peninsulars. S’havia guanyat una primera batalla. Però de seguida en els primers debats per avançar cap al futur estatut d’autonomia, sorgiren els debats sobre la concepció de la comunitat i el paper a jugar pels consells insulars. UCD i PSOE pactaren que l’autonomia es tenia que desplegar com una sola realitat plurinsular, i que els consells es tenien que quedar tal com estaven. A la vegada les llistes al futur parlament i les del consellers insulars havien de ser les mateixes. Els electes feien «doblete» a les dues institucions. Una concepció «d’estalviar» despeses, que acabava per menystenir l’activitat política o del Parlament o de la institució insular corresponent. Amb aquesta concepció ja des de Mallorca sorgiren algunes veus que veien com innecessària l’existència del Consell de Mallorca. I des de les altres illes pujaven les veus d’indignació, ja que una autonomia sense Consell de Mallorca, era tornar a inventar-se la Diputació en forma de comunitat autònoma.

 

Afortunadament les pressions de les altres Illes, aconseguiren influir en els respectius partits, i així l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears ja ha tingut dos processos de reformes importants. El que separà les llistes d’elecció de diputats al Parlament i a les del Consell. I posteriorment el que donà als Consells insulars categoria d’institucions autonòmiques i els dotà de competències pròpies i d’altres susceptibles de delegació. També en la darrera reforma es creà el Consell de Formentera, reconeixent així el caràcter substancialment insular de la nostra comunitat. Malgrat queda encara molta feina per fer, els habitants de les Illes Balears hem tingut la capacitat en 40 anys, de crear institucions pròpies, reformar unes quantes vegades de manera profunda el nostre Estatut i aprendre a conviure escoltant i respectant les dinàmiques de cada consell insular. Hem començat a federalitzala nostra pròpia manera de pensar-nos. També ha estat cabdal per aquest pensament, el renovat protagonisme institucional del Consell de Mallorca, després de la forçada hibernació al que l’ havia sotmès la majoria absoluta del PP, amb l’aplaudiment entusiasta de Ciutadans. 

 

Una estratègia de canvi a les nostres Illes és ja impossible sense el paper protagonista i diferenciat dels Consells Insulars. Per això en aquest quaranta aniversari, me toca dir: Ben enterrada la DiputacióProvincial! Visquen els Consells Insulars! 

comentaris