JOSEP VALERO, Secretari General del CES
El Consell Econòmic i Social de les Illes Balears ha aprovat l’octubre de 2020, el dictamen que en el seu dia l’encarregà el govern, sobre "La prospectiva econòmica, social i mediambiental de les societats de les Illes Balears". Una aprovació aconseguida amb la unanimitat dels seus consellers i conselleres. Una culminació exitosa d’un llarg camí d’estudis i debats.
En la publicació del dictamen es descriu el cronograma de la seva elaboració. En resum, el 30 de novembre de 2017 el CES rep l’encàrrec del govern a on es demana que el CES faci un estudi de prospectiva vers l’horitzó 2030 i que després emeti un posterior dictamen. El 13 de mars de 2018 el Ple del CES aprova la finalitat de l’estudi i els tres eixos centrals en que s’ha de sustentar. El 27 de mars de 2019 es presenta l’estudi elaborat pels científics amb diferents propostes d’actuació. Entre els mesos d’abril i maig de 2019 es realitzen els debats en els diferents fòrums insulars. I fins l’octubre de 2020, els consellers i conselleres del CES, fan un seguit de noves propostes, debats interns, reestructuració del contingut final del dictamen, fins arribar al text sintètic final en torn als trenta folis.
Pels que vulguin aprofundir en els antecedents de l’estudi, la metodologia del mateix, actes i aportacions dels fòrums insulars, votacions de la «comissió dels 18» del CES sobre cadascuna de les 444 propostes presentades per criteris de prioritat i per criteris d’assignació als eixos estratègics, poden consultar l’informe dels serveis tècnics del CES, que està publicat a la pàgina web del CES. Aquest informe es considera un annex complementari al contingut del propi dictamen.
L’objectiu central del dictamen era « Fer de les Illes Balears una regió referent per la seva qualitat turística, per la seva capacitat d’atreure talent i impulsar l’emergència de noves activitats competitives a l’àmbit internacional i i excel·lint en la sostenibilitat ambiental, en la inclusió social, en la qualitat del treball i en l’equilibri territorial»
El conjunt de les 172 propostes recollides en el dictamen, formen un seguit de desitjos motivats sobre el que ens convé i cap a on hauríem de treballar. Si es miren en la seva globalitat i en les seves interrelacions internes, tenen una suficient coherència per ajudar a poder pensar el país que ens agradaria ser en una perspectiva no massa llunyana. Ens pot ajudar a defugir dels debats abstractes sobre identitats i models, totalment respectables i fins i tot necessaris, per passar a un debat concret sobre el model de país que volem construir i que podem construir en l’horitzó de 2030.
El dictamen H2030 és un bon document de mínims. Que ens pot ajudar a projectar una idea de futur de país. A posar bases objectives de construcció de noves realitats i de correcció de realitats no desitjades. A facilitar un horitzó d’esperança col·lectiva, del tot necessària després del gran patiment que ens ha produït la pandèmia. Una demostració de que es pot produir el consens social, malgrat la pluralitat d’entitats de la societat civil representades en el CES. Una eina prou excel·lent per aïllar les veus dels que sols reclamen tornar al que ja sabem que resulta ineficient i injust, perquè són incapaços de poder pensar en altra cosa que pugui ser millor.
Aquest dictamen ve a suposar l’existència d’un croquis prou complet, de l’edifici que ens agradaria construir per a la nostra comunitat autònoma, i de la distribució interior i exterior dels seus espais. Un croquis serveix per entendre, visualitzar i fer plausibles les demandes dels clients, en aquest cas el que vol la societat civil organitzada en el CES. Però solament amb un croquis no es fan les construccions. Ens falta la rigorositat dels projectes tècnics dels arquitectes i dels aparelladors. Això tal com diu el propi dictamen, es diu planificació estratègica. Una assignatura pendent des de sempre a la nostra comunitat. Una planificació que ha d’estar coordinada entre el govern i els consells insulars. Una planificació que ha de facilitar el seu control i seguiment, a través de la participació democràtica de la ciutadania.
I quan tinguem els projectes validats amb aquesta planificació estratègica, cal trobar el finançament adient per a desenvolupar els projectes, i la colla de professionals competents que ens facin com toca la bona construcció. Amb altres paraules, una substancial millora del nostre finançament autonòmic i polítics, que tinguin la visió i la voluntat de compartir una visió estratègica de país en diferents legislatures, malgrat puguin variar els criteris de prioritats, pròpies del seu programa electoral.
Seguint amb el símil, el CES com a demandant d’aquest projecte col·lectiu, ha creat una comissió de seguiment del dictamen, per tal de verificar si les obres seran possibles o no, si els dissenys que es facin corresponen amb la voluntat de les propostes, per tenir esment als entrebancs i correccions que sempre surten quan cal passar de la teoria a la pràctica i que no acabin per desvirtuar les primeres propostes inicials.
El propi dictamen del CES no es considera un document tancat. Aspira a ser conegut, debatut, corregit, esmenat...en tol el procés que ens cal per arribar al 2030. El CES està obert per al seu debat amb qualsevol entitat pública o civil que ho desitgi. Un document que ha estat prou valorat a la resta d’Espanya i en àmbits de la Unió Europea. I que també espera que sigui conegut i valorat, pel que suposa de visió concreta de país, a les nostres Illes.