El Llibre «IDENTITAT I AUTOGOVERN. Les Illes Balears a la Transició democràtica» de Miquel Vidal Bosch, Premi Mallorca d’Assaig 2023, és un llibre imprescindible per atracar-mos al coneixement rigorós de la nostra història recent. El qui signa aquest article, participant actiu en aquells esdeveniments històrics, va llegir amb deleig aquest assaig per diversos motius. En primer lloc per la joventut de l’autor. En segon lloc per la seva solvència professional mostrada en la seva participació en el projecte ARRELS, dedicat a la recuperació de la Memòria Democràtica. En tercer lloc per la manera explícita i clara d’acotar l’objecte de l’estudi. 

És prou interessant que una persona jove s’apropi a l’avaluació d’una època que un ha viscut personalment. La càrrega subjectiva i el cúmul d’experiència acumulada que portem, quan es contrasta amb la visió del historiador extern i format ja en el període actual, ens remou records, dades oblidades, punts de vista nous, informacions que desconeixíem, matisacions que ens agradaria reflectir...Es a dir, no podem fer una lectura neutral i desapassionada, perquè som part implicada dels fets analitzats. I els sentiments, raonaments i emocions que ens acompanyaren en aquella difícil etapa, també són remoguts de qualque manera, quan els veiem analitzats des d’una visió externa. Un llibre per tan que no deixa indiferent, que t’ajuda a pensar, que t’ajuda a conèixer, que te situa en la cronologia i la dinàmica dels fets contrastats...

Coneixent el treball de Miquel Vidal en el projecte de ARRELS democràtiques, ja ens dona una garantia prèvia per llegir el seu assaig. Quan l’historiador no sols cerca la descripció dels fets, sinó l’explicació dels mateixos; quan en les seves entrevistes deixa fluir les opinions de les persones entrevistades, els hi facilita la seva explicació sense manipular el seu relat, intenta aprofundir en les seves motivacions sense desvirtuar-les ni jutjar-les, sabem que estam davant un professional seriós i rigorós. Per cert, format en la magnífica trajectòria dels departaments d'Història Moderna i Contemporània de la nostra Universitat de les Illes Balears.

I finalment Miquel Vidal deixa clar que no vol fer una tesi sobre la transició a les Illes Balears. Sols vol aprofundir en els conceptes d’identitat i autogovern, i la seva evolució en el període de la transició a les Illes, que ell situa des de el tardofranquisme i la primera constitució de la Mesa Democràtica a l’any 1972, fins a les primeres eleccions autonòmiques i la constitució del primer parlament de les Illes a l’any 1983. Un període extens i ric en declaracions, propostes, pactes, mobilitzacions, confrontacions...i a on es pot esbrinar el difícil part de la nostra autonomia, molt vinculada a la dinàmica de la transició espanyola i de la correlació de forces resultant de les diverses eleccions.

A més de les dades i de la informació aportada, del tot necessària per entendre el període analitzat, el més rellevant al meu parer de l’estudi, és la visió dinàmica i dialèctica del debat sobre la identitat nacional a les Illes i la construcció política en torn a la mateixa. Un clàssic debat entre els conceptes de nació, nacionalitat, espai nacionalitari, regió, consciència nacional, referents polítics nacionals, partits nacionalistes, dret a l’autodeterminació, partits estatals, construcció autonòmica, procés autonòmic inacabat...I que a més a les nostres Illes té un debat propi sobre l’espai territorial a on aplicar aquests debats, l’espai insular, l'àmbit autonòmic, l‘àrea sociocultural de la llengua catalana...Un debat que l’assaig el porta a l’anàlisi concret de la situació concreta de les Illes. Un aterratge a la precisió del que són les realitats front els desitjos. Una mirada alhora cap a l’evolució dels avanços aconseguits. Una mirada dinàmica que ens permet prendre consciència de les fortaleses i de les mancances de la nostra consciència nacional com a poble. Una mirada que des de el nostre present actual, ens encoratja a recordar que la història no està escrita d’antuvi, sinó que la construeix l’acció individual i col·lectiva de les persones. Una mirada que des de la perspectiva històrica ens dona motius per a no caure en el desencís, sinó per encoratjar-mos en seguir desenvolupant l’apassionant tasca de fer unes illes més justes, més sobiranes, més corresponsables en la lluites compartides amb els altres pobles de l’estat, de la Unió Europea, de la resta del món. Perquè des de 1983 fins ara, s’han aconseguit importants avanços en el terreny competencial dels consells insulars i de l’autonomia. I precisament aquests avanços, ens permeten calibrar la dimensió del que encara ens fa falta aconseguir. És un dels altres mèrits d’aquest assaig. Ajudar a reflexionar el nostre present, a partir de la comprensió del nostre passat, per ajudar a projectar-nos cap a un altre millor futur.