Vox no se’n amaga. El turisme ha de créixer com sempre. Els creuers han de venir com mai. Els constructors han de tenir sols urbanitzable a rompre. Regalar sòl públic per fer habitatges privats. Negar la unitat de la llengua catalana. Retornar les competències autonòmiques al govern central. Destruir el poc sector públic illenc. Imposar el castellà com a llengua encara més dominant...

Hi ha programa més anti-illenc que aquest? Les Illes Balears són per ells un tros de la “ineludible unidad de la patria”. Unitat entesa com a una mítica uniformitat. Vox amb el seu programa ens insulta de manera conscient i provocativa. La seva lògica és la dels colonitzadors espanyols que anaven a “civilitzar” als bàrbars pobladors de les terres americanes. La superioritat de la seva religió, de la seva corona, de les seves armes, de les seves ambicions, de la seva doble moral...

En Jorge Campos i les seves hostes, beuen encara de la retòrica imperial del franquisme. Ens venen a “salvar” de la nostra incultura, de la nostra feblesa espiritual que es deixa dominar pel catalanisme independentista, el social comunisme, el feminisme, l’ecologisme i el populisme d’esquerres. El seu discurs no mou a engany. Volen destruir una a una les 133 polítiques que tenen identificades com a d’esquerres i realitzades en aquests vuit anys de legislatures progressistes.

La seva força no radica en la fonamentació del seu discurs. No cerca cap coartada intel·lectual. Apel·la directament a l’interès individual i descaradament egoista com a font  de legitimació. Tot el que té convé és legítim. Tot el que ho limita és rebutjable. La base popular del feixisme del segle XX, es fonamentava en el suport d’una petita burgesia, que es veia que podia créixer, enlluernada per la seguretat que projectava un estat intervencionista i autoritari, especialment front a l’avanç de l’esquerra.

La base popular de Vox s’alimenta del discurs econòmic del neoliberalisme més ferotge. “Fer les Amèriques” era donar carta blanca a l’aventurisme econòmic del individu colonial. El mateix discurs, aquesta carta blanca, és el que es ven a l’emprenedor, a l’autònom, al petit negociant, al petit empresari de les Illes Balears. Res ha de poder impedir el seu enriquiment particular. Ni el territori, ni l’urbanisme, ni la limitació dels recursos naturals, ni el canvi climàtic, ni les pandèmies...I si ha que acabar amb els indígenes resistents...Ja se sap que no calen manies. Demonitzar i després il·legalitzar a l’enemic. Cal començar pel principi, ja hi haurà temps per acabar d’arrodonir els resultats.

Pensar un futur planificat, sostenible, socialment just, culturalment divers i cohesionat en torn a la llengua pròpia, gestionar la transició de l’anarquia de mercat actual, a un model de planificació democràtica d’economia social de mercat, defensar el dret dels illencs a decidir el tipus de present i de futur que volen, trenca aquesta visió colonial espanyolista i uniformitzadora que pretén recuperar Vox. Té més de tres-cents anys d’inèrcia de la història d’Espanya al seu favor. 

Cal que ens confrontem frontalment a Vox com a l’enemic principal de les nostres illes. I el joc que els hi pot fer el PP, en el seu paper de dreta subordinada. El PP aparentarà governar, però qui va imposant la seva hegemonia ideològica és Vox. De fet el PP també voldrà treure el seu profit econòmic d’aquesta visió, malgrat li faci por perdre la seva base social més moderada, que té clar que tornar a ser governats incondicionalment des de Madrid, no és el que més el hi convé. La visió colonial i depredadora de Vox necessitem frenar-la des de la fermesa dels sobiranistes, i de la seva capacitat per articular aliances amb tots els sectors socials que sortiran perjudicats per aquesta visió colonial i depredadora. Aliances a la nostra terra i, també molt necessàriament, fora d’ella.     

Necessitam elaborar un discurs de construcció nacional alternatiu, de model de societat que tingui un suport majoritari. Ens toca batallar en punts i polítiques de resistència, i a la vegada, construir alternatives econòmiques i socials de país, enteses no sols com una legítima defensa dels nostres trets nacionals o d’identitat, sinó com una convidada als més amples sectors populars, a construir un model de societat més just, més democràtic i de futur econòmicament viable. El model depredador de Vox és pa mal repartit per avui, i fam majoritària pel demà. Ens toca fer política pràctica i de mobilitzacions per demostra-ho. Avui més que mai, ens cal la força i la complicitat, amb que cantava Raimon el preciós poema “Indesinenter” de Salvador Espriu. Aquell home salvat en poble conta el vent, “salvat en poble, ja l’amo de tot, no gos mesell, sinó l’únic senyor”