Avui dotze d’octubre crec que oficialment l’anomenen Dia de la Hispanidad, abans en el franquisme es deia Dia de la Raza. Haureu rebut moltes imatges per les xarxes socials que diuenRes a celebrar! Perquè és el dia que volen commemorar la «descoberta» d’Amèrica pels espanyols a les ordres dels Reis Catòlics, allà al segle XV.

Des del punt de vista de l’altra banda de l’Atlàntic la conquesta fou l’inici d’una etapa fosca, de genocidi en molts casos, d’espoli de les seves matèries primeres, els metalls preciosos, or, plata, que donaren riquesa a un poble llunyà que tenia una monarquia, una religió, imposades ambdues per la força de les armes.

Els descendents dels pobles precolombins reivindiquen la seva visió d’aquest colonialisme espanyol, i d’altres europeus, com allò que va ser per ells, la negació de la seva cultura, del seu patrimoni, de les seves creences, en una paraula de tot allò que conforma una col·lectivitat humana. 

Durant anys el franquisme va imposar una visió colonial, d’imperi perdut, de sobrevalorar el concepte «hispanitat» en el sentit d’haver duit la llengua castellana a tots els indrets del continent americà del centre i el sud, amb l’excepció del Brasil. Avui dia es manté la festa i s’aprofita per una desfilada militar, a Madrid que enguany com en altres ocasions, pot ser una excusa per insultar els actuals governants per part de la gent més ultra, més mala educada, que darrerament ja considera en Felip VI, un traïdor.

No fa tants anys Juan Carlos de Borbon i Borbon avui rei emèrit, ens va fer empegueir a tota la gent de bona voluntat amb aquell «Porquè no te callas?» a un dirigent elegit pel seu poble, Hugo Chaves. Una mostra del seu tarannà antidemocràtic, colonialista, que li inculcaren des de ben jove els seus preceptors franquistes. Un bon alumne també en altres matèries,  com la facilitat i l’alegria amb què ha furtat doblers públics, aconseguint una fortuna guardada a llocs on no arriba la Hisenda estatal.

Des d’una visió sobiranista no em sent gens identificada amb aquesta festa. No tinc res a celebrar, ans al contrari, molt a lamentar en nom de tants i tants pobles que reivindiquen una visió actual de la història. Que reclamen una altra actitud per part de la metròpoli europea, com ha ocorregut a Àfrica, el Congo amb els belgues, o ara el nou rei britànic que tímidament vol reconèixer els abusos en la seva visita a Kènia.

No sentirem disculpes ni reconeixements tímids per part del Cap d’estat nostre. Deu pensar que els seus homòlegs europeus es passaren, però els seus avantpassats no.

Commemorem la vitalitat dels pobles americans que han sobreviscut, commemorem amb ells el seu reconeixement, tota la nostra solidaritat en la seva lluita per preservar el medi ambient en els seus territoris, des de Mèxic fins a Xile, des d’Equador fins a Brasil, per preservar la seva forma de vida, el seu patrimoni, la seva cultura.