Enhorabona, Sr. President del Govern de l’Estat espanyol per les seves declaracions a Israel davant el Sr. Netanyahu, per la visita a l’Autoritat Palestina. Enhorabona per les seves declaracions que tanta resposta airada han motivat entre els representants diplomàtics de l’estat d’Israel, per part dels representants de les dretes més conservadores, més carpetovetòniques, més ultres, a través dels seus portaveus als mitjans de comunicació de la caverna.
Enhorabona perquè té tota la raó, davant un atac terrorista d’Hamàs del 7 d’octubre, mai, mai pot ser la mort indiscriminada de la població civil, infants, dones, homes, la destrucció total d’edificis, d’infraestructures, a Gaza, la resposta. Per 150 ostatges, més de 15000 morts no és just, ni és raonable. S’han de respectar les lleis del dret internacional, humanitari, les convencions de Ginebra, els Tractats Internacionals, i reconèixer i escoltar l’Assemblea de Nacions Unides, el seu Secretari General...
Dir que la Unió Europea ha de reconèixer l’estat Palestí és una proposta raonable en aquest conflicte que des de l’any 1948 s’ha plantejat com a solució. Dos estats, en un espai a respectar. Dir-ho i avançar que si no l’Estat espanyol ho farà en solitari, és un gest valent, insòlit.
No és habitual aquesta posició política dins el PSOE, més aviat al contrari, per això sembla més insòlit i més valent, ja que darrerament ha tingut respostes més que airades, agressives diria, per part d’aquells que formaven part del seu partit i no accepten la llei d’Amnistia, ni el reconeixement que l’estat és plurinacional. Aquells dirigents com en Felipe González que sense embuts ni vergonya es va desdir de les seves paraules i promeses al poble sahrauí quan arribà a presidir el Consell de Ministres, i els traí sense cap explicació.
Ara també voldríem que l’actual President, Pedro Sánchez, pogués fer un gest cap a aquest poble, el sahrauí, que viu als campaments algerians de Tindouf, que pateix l’agressió constant del Marroc, que allò que reclama és un referèndum d’autodeterminació amb condicions reconegudes per autoritats internacionals.
És la primera vegada que li don l’enhorabona al Sr. Sánchez, crec que s’ho mereix per aquesta iniciativa, també li hauria donat per la proposta de la mallorquina Francina Armengol a la presidència del Congrés, una altra proposta valenta que aplaudesc. No ho faria mai per mantenir com a ministres algunes persones que no s’ho mereixen, com el Sr. Marlaska o Margarita Robles, o per haver abandonat a la Sra Irene Montero...
Una ditada de mel sempre s’agraeix, i no impedeix que continuarem atentes a les properes passes d’aquest "Gobierno plural" de PSOE iSUMAR.