Ha mort en Toni Serra
En Toni Serra Bauçà ens ha deixat aquest dissabte 11 de març. No faré una necrològica de la seva vida, la trobareu a tots els mitjans de comunicació escrits i també a les xarxes socials, les seves amistats, companys periodistes, escriptors, ens recorden la seva biografia d’home d’esquerres, independentista, compromès amb el seu país, amb la seva terra, amb la seva gent.
El vaig conèixer en temps de la clandestinitat, a la llibreria Tous, després, en multituds d’actes culturals, també de protesta, de reivindicació. No va dubtar en encapçalar el comitè cívic que muntàrem conjuntament l’any 1987 amb en Josep Maria Llompart, en Miquel López Crespí i altres escriptors i intel·lectuals per reclamar un carrer a la barriada del Molinar dedicat a n’Aurora Picornell al batle Ramon Aguiló, que acceptà.
Anys més endavant, el vaig convidar a fer una trobada amb alumnes de l’Institut de secundària Joan Maria Thomàs que llegien la seva millor novel·la Carrer de l’Argenteria, 36. Una trobada que va satisfer molt tant a l’alumnat com a ell mateix, divertit, provocador com era sempre.
Després ens trobàrem sovint, vivia a Sa Cabaneta i compartíem amistat amb els propietaris de Can Marçal, on va celebrar les seves noces amb na Xisca, mare del seu fill i la seva filla. Sempre que ens retrobàvem per Ciutat els dilluns a la llibreria Embat, li recordava que havia estat la darrera cerimònia que va fer en Miquel Rosselló com a regidor marratxiner, i ell se’n reia amb ganes. Els berenars a Can Marçal eren sagrats per ell!.
Sempre disposat a donar una mà si li demanàvem, la delegació de l’OCB de Marratxí, en una presentació amb en David Ginard Féron, com si ho feia el regidor de Cultura Josep Ramis per la diada de Sant Jordi.
Amic de les amigues i amics entranyables, bon conversador, provocador sempre, som un femellut, t’amollava quan feia bromes de les seves relacions amb les dones.
L’enyorarem, el tindrem present, el recordarem com ell volia que ho féssim, alegre, conscient de la realitat d’aquesta terra nostra, inexistent com la definia, i que amb ironia i sarcasme retratava la gent del seu país, del seu redol.
Per aquest motiu vull acompanyar aquestes paraules amb una foto de l’edició d’Ultima Hora del diumenge 12, a l’acte de reconeixement del carrer Aurora Picornell, a El Molinar, acompanyat de Miquel Ferrà i Martorell, i na Charo des Camp Redó, una companya comunista.