Vivim la quarta onada feminista, diuen. Una onada potent, que ha aconseguit èxits com el 8 de març de l’any passat, milers de dones als carrers de tot l’Estat espanyol i a moltes ciutats d’Europa. Una onada que aconsegueix que els feminismes, amb la seva riquesa, amb la seva pluralitat, siguin presents en l’agenda política, en la vida quotidiana. 

Com les ones de la mar, en el seu reflux apareix una vella reacció del patriarcat, ara amb expressió política d’un cos -la ideologia de dretes més conservadora, i tres caps – un PP amb nou líder, Ciudadanos i Vox. Li donen noms per abreviar, la trinitat, el tripartit, tant és, amb paraules clares el patriarcat sense complexos, com deia aquell senyor calvianer.

Ho tenen clar, apel·len als sentiments de mascles que se senten agredits, ells, per les reivindicacions feministes. Volen tornar enrere lleis progressistes, com la del dret a la interrupció de l’embaràs, retrocedir al segle passat i recuperar la llei de 1985, dels tres supòsits, que tantes dones varen patir. Com si el retorn al passat fos cosa senzilla. Una vegada que les dones han fet passes endavant en els seus drets no tornen enrere. Si no ho creuen, vagin a demanar-ho al senyor Ruiz Gallardón i els relatarà com volgué fer una llei retrògrada i li costà el càrrec de ministre.

Volen tornar enrere en la protecció a les dones víctimes de violències masclistes i retallar la llei orgànica de l’any 2004. Volen canviar la denominació, ells sí quesaben que les paraules són importants, de violència de gènere a violència domèstica, com si fossin sinònims i no ho són.

Pretenen recuperar el concepte de família més ranci, que ens recorda allò dels tres pilars del franquisme, família, municipio, sindicato.Família com a unitat indissoluble, quan ells són els que saben tenir-ne «dues», l’oficial, d’esposa,sotmesa i l’amant a un altre lloc, o de manera esporàdica.

La història no es repeteix si no és en forma de caricatura, vaig aprendre. I per molt que vulguin, no tornaran els dies obscurs, tenebrosos, del franquisme, ni de l’aznarisme, ni el rajonisme, ni el bauzarisme...

L’onada feminista conjuntament amb altres serà la resistència, la trinxera que impedirà que aquesta gent es faci forta. Estic segura que serà l’avantguarda que arrossegarà altres sortides als carrers, amb valentia i enfront de les timideses, de les pors. 

Perquè és una lluita pacífica, cooperativa, de moltes persones, dones i homes que creuen que un altre món és possible i el volen transformar. Volem transformar la societat on vivim, en aquest planeta amenaçat, amb coratge per encarar els canvis necessaris tant en la gestió de la cosa pública com en la nostra vida quotidiana. 

Volem transformar les relacions humanes, superar l’individualisme egoista, narcisista, del fot qui fot. Perquè estem convençudes que som ésser socials i ens necessitem totes. Perquè sabem que treballar en equip és més enriquidor. Perquè sabem que la cooperació és infinitament millor que la jerarquia.

L’onada feminista serà llarga, està arrelant en la gent jove que empeny amb força. Sense por, sense nostàlgia de temps passats. Arrossegarà altres lluites, plantarà cara, amb coratge i valentia, al patriarcat en les seves múltiples formes.