LILA THOMÀS i ANDREU (membre de feminisMÉS)

Na Marisol Fernàndez Barrero ha mort aquest dimecres 10 de febrer. Haureu vist molts comentaris a les xarxes socials, les seves amigues, companyes, companys de lluita veïnal, política, ecologista, feminista, ens han deixat paraules sinceres, tristes, de comiat.

Us he de confessar que vaig quedar sense paraules, en rebre la notícia. He anat reproduint les paraules d’altri al meu mur del Facebook, perquè expressaven allò que sentia. El company Alex Charles, d’Iniciativaverds ha publicat un vídeo on la sentim en una intervenció al Ple de l’Ajuntament de Palma, també al carrer, defensant la derogació de la reforma laboral del PP, alegre amb companyes feministes, a actes públics. 

Na Marisol era amiga i companya de lluites. Guapa, amb ulls clars preciosos, amb un somriure que omplia tota la cara. Valenta, decidida, no tenia por a dir allò que pensava, defensant amb vehemència, amb coherència, la seva opinió.

Era fotògrafa, que sabia captar moments preciosos de la natura i també expressions, imatges de persones que trobà en tots els seus viatges arreu del món. Guanyadora de premis de fotografia, entre ells del desaparegut Dones fotografien Dones, de l’Institut Balear de la Dona.

Abans d’escriure aquest article he comentat amb l’amiga comuna Lourdes Martín com podíem parlar de na Marisol, quan tantes altres amigues han expressat la seva pena, la seva tristor. Hem recordat una publicació que férem el març del 2009 a l’Institut Balear de la Dona, la traducció catalana de Quin sentit té la revolució si no podem ballar? De na Jane Barry amb Jelena Djorjdevic, gràcies a la iniciativa de l’Associació de Dones de les Illes Balears per a la Salut.

I perquè ho hem lligat a na Marisol? Perquè era feminista, alegre, que va saber viure compromesa amb la transformació d’aquesta societat, i a la vegada, va saber gaudir de la vida, demanant una excedència per recórrer el món amb en Cisco el seu company, o renunciant a l’acta de regidora per acabar la carrera a la UOC. Sense por a prendre decisions, a iniciar noves etapes vitals.

Na Marisol s’aferrava de valent a la feina, fos com a representant sindical, de CCOO a l’IMI, fos com a membre de l’Associació de Veïnats Canamunt, fos com a militant política, o com a regidora de Palma. Es preparava, cercava documentació, fonamentava les seves intervencions fos a l’àmbit que fos.

Fou la veu de les dones a l’Ajuntament governat pel PP, la veu dels veïnats i veïnades de les barriades de Palma, fou la portaveu dels treballadors i treballadores de l’Institut Municipal d’Informàtica. Fou una valenta dona ecologista, feminista, profundament d’esquerres.

Marisol, romandràs viva, perviuràs en nosaltres les companyes de lluita feminista, seguirem compromeses en l’erradicació del patriarcat amb alegria, com ens mostrares. Gràcies pel teu exemple, per la teva força, per la teva valentia.