Necessitem un món en pau, de totes totes, amb urgència. Necessitem un món sense guerres, sense conflictes armats, sense la veu de les armes per imposar les idees.
Volem la pau a Gaza, al Sàhara Occidental, a Ucraïna, a Turquia, al Kurdistan, al Sudan -tan oblidat, tan desconegut, volem la pau al Congo, a tots els països africans que pateixen les bandes armades, els grups incontrolats que segresten, que violen, que rapten nines. Volem la pau al Iemen, a l’Afganistan, a l’Iran i Iraq, Als països del Sud d’Àsia que pateixen dictadures militars, sense llibertats, sense democràcia.
El necessitem aquest món, perquè l’amenaça nuclear és ben present, el perill que comporta tenir armes nuclears ja és aquí, ja les tenen nou països: EUA, Rússia, Regne Unit, França, la Xina, el Paquistan, Índia, Corea del Nord i Israel. No són pocs, són massa, i a més n’hi ha altres que volen tenir-ne.
Volem la pau molta gent, conscient que no hi ha altre planeta on viure, no hi ha possible sortida si algú ordena un atac nuclear, des d’on sigui, les conseqüències les rebrem tots.
Volem la pau moltes persones arreu del planeta, i necessitem més que mai, sortir al carrer a dir-ho ben clar i ben fort. Ho férem l’any 2003 amb un NO a la guerra, que ens implicà el trio de les Açores, amb n’Aznar orgullós de ser-hi. Ho férem el 1986 amb l’exigència de referèndum sobre l’entrada a l’OTAN, ho hem fet de manera desigual clamant per l’aturada del genocidi del poble palestí per part del corrupte Netanyahu, condemnat pel Tribunal Internacional Penal de la Haia.
Volem la pau i necessitem trencar l’individualisme que ens tanca a casa, que ens fa indiferents amb el dolor, el patiment. Volem sentir la solidaritat amb qui pateix de manera activa, als carrers, conscients que passa a passa, gota a gota foradarem la insolidaritat, l’individualisme, la indiferència. Volem reivindicar i explicar que el fet col·lectiu, la cooperació entre nosaltres ens fa més riques, més honestes com a persones, millors en una paraula.
Necessitem explicar que no és cert que sigui inevitable el conflicte entre països, entre potències. Ni el conflicte econòmic, comercial, els famosos aranzels d’allà i desullà, ni el conflicte armat per uns territoris, per unes matèries primeres, per un subsol ric. No és inevitable, ans al contrari, és imprescindible evitar-los, és imprescindible sortir als carrers i dir ben clar que no ens representen els senyors de la guerra. Que volem la pau arreu del món.
No ho deixem per un altre dia, conscients de la nostra realitat en aquest món globalitzat, treballem fermament per a la pau, donant suport a les iniciatives ciutadanes que organitzen actes, taules rodones, per fonamentar les raons per a la pau. Siguem valentes, sense la por que ens paralitza, expliquem la necessitat de la pau i superem la peresa, les ganes de sofà amb sèries, treballant per aconseguir una societat civil activa, solidària, des del nostre redol.
Tenim moltes raons, sense ingenuïtats, conscients que no hi ha altra sortida per al nostre planeta que la pau, la volem i l’hem de reivindicar amb fermesa, som moltes més del que volen i diuen.