L'armadura del rei. Les armadures a la monarquia

imatge de la portada (CCMA)
imatge de la portada (CCMA)

El mes de març ha sortit el llibre L’armadura del rei d’Albert Calatrava, Eider Hurtado i Ana Pardo de Vera, editorial arallibres, rocaeditorial, respectivament. Crec que ja duu dues o tres edicions, tant en la versió catalana com la castellana. Tres periodistes, que mostren una investigació implacable, sobre allò que s’ha anat forjant al voltant de la monarquia, l’armadura que protegia el Cap d’Estat des de l’etapa de la transició fins a l’abdicació. 

Comença pel final, La fugida, segueix:El cop que va fundar el juancarlisme, Rei pobre, rei (molt)ric, Amics lleials, servents, cràpules i caçafortunes, Amants i socis, Dos reis i una legislació protectora, Tribunals a mida de la Casa del Rei, L’armadura mediàtica, Crisi institucional entre la Moncloa i la Zarzuela. Amb un epíleg súper actual L’armadura de Felip VI.

Només els títols dels capítols que us he esmentat ja donen una idea de la radiografia que trobareu de l’armadura creada entorn de Juan Carlos, protegit des del món de la política, l’empresariat, els mitjans de comunicació i la judicatura. Una recerca que posa en evidència allò que tothom sabia, des de l’enriquiment a base de «regals» i «comissions», fins a la seva vida amorosa, des de la mallorquina fins a alemanya... Es coneixia, és cert, però ningú deia res, ni els mitjans de comunicació, ni els representants polítics, ni menys els empresaris «amics» i els jutges. 

 

Allò que no coneixíem tant i que descobreixen és el vistiplau del Borbó a la creació dels GAL, i l’enorme amistat, a prova de foc, d’en Felipe Gonzàlez, tant de President com després. De fet, és qui ha sortit amb més virulència contra les declaracions del líder d’Unidas Podemos, Pablo Iglesias quan va saber de la fugida del Borbó. 

 

 

Igualment ens descobreix la manera de fer del rei, com a ambaixador de l’Estat davant altres mandataris, des de la carta al Sha de Pèrsia demanant milions de pessetes per la primera campanya electoral, per a UCD que crec que no aquest partit va veure mai, fins als regals dels «germans» àrabs, com un àtic de súper luxe a Londres, per citar-ne dos només.

L’actitud del «campechano» que no sap distingir entre el que és o no legal, en paraules de na Corinna, sòcia i amant, i per tant considera «normal» tenir regals i comissions per anar fent una fortuna no declarada, o millor, dipositada convenientment a Suïssa o a paradisos fiscals, se’ns mostra amb tota la cruesa de qui era «inviolable» segons la Constitució. Una actitud impensable en una persona demòcrata convençuda tal com ens volgueren fer creure aquells que el mostraren com a «garant» de la transició del règim del 78.

Una armadura que protegia el rei Juan Carlos i emmarcava més i més el bipartidisme establert per la llei electoral preconstitucional. Veureu també reflectides les relacions entre els diferents caps de govern, UCD-PSOE-PP-PSOE, i les seves actituds respecte al Cap d’Estat.

Fixeu-vos que l’epíleg, l’armadura de Felip VI, explica les intervencions del rei actual des de la presa de «possessió», passant pel 2 d’octubre del 2017, i com passa a passa, es va forjant altra vegada, l’armadura dels «poders fàctics» al voltant de la monarquia, amb indicis clars de quina és la ideologia del successor.

Un llibre recomanable, que es llegeix d’una tirada com si fos un reportatge periodístic, que fonamenta amb raons inqüestionables el republicanisme que va creixent, dia a dia, entre la ciutadania, farta de tantes mentides, tants furts, tants escàndols d’una família amb antecedents familiars com els de l’avi i besavi Alfons XIII, recordem que motivaren la proclamació de la Segona República, fa noranta anys.

comentaris