Aina Moll Marquès: una valenta dona

moll
Foto (c) Pau Cabot

Dissabte 9 de febrer va morir n’Aina Moll Marquès. Haureu llegit articles de comiat a tota la premsa de persones notables que la conegueren, que treballaren en algun dels seus càrrecs sigui a Catalunya o sigui aquí a Palma. Una valenta dona, honesta, treballadora constant, amb coratge i tenacitat, com definia n’Isidor Marí, amic i col·laborador seu.

La vaig conèixer en les noces de la meva germana gran, na Guda, amb el seu germà en Joan, on ens trobàrem dues famílies nombroses, els Molls vuit germanes i germanes i nosaltres, onze. De totes les edats que us pugueu imaginar, en aquell any jo era una nina d’onze i n’Aina ja una dona.

Després, quan vaig decidir reprendre els estudis a la vegada que treballava els matins, n’Aina va ser professora meva, de francès a l’Institut Joan Alcover, on cursava el Batxillerat Superior i el COU en l’horari nocturn. Conec moltes antigues alumnes seves i totes coincidim en el mateix. Una bona professora, una bona pedagoga, una persona que et transmetia entusiasme i coneixements. He de confessar que em va reconciliar amb la llengua francesa, ja que en tenia molt mals records dels estudis a un col·legi de monges, en el batxillerat elemental.

Aquests anys que esment eren els primers dels setanta del segle passat, vivíem la dictadura, la manca de llibertats de tot tipus, les primeres accions de l’incipient moviment estudiantil dels primers cursos de Filosofia i Lletres a la seu de l’Estudi General Lul·lià. Anys de resistència també des del punt de vista de la lluita per la nostra llengua i cultura. Tant n’Aina com Don Francesc donaven classes de català per adults, amb generositat.

Amb un grup d’alumnes del COU nocturn -teníem un horari estrany de 16 h a 21h , en ser el primer any que s’implantà substituint el Preuniversitari, organitzàrem un petit cicle de conferències obertes al públic. L’organitzàrem amb n’Aina Moll i amb ella convidàrem un antic condeixeble seu, en Manuel Sacristán, filòsof marxista, que respongué encantat a la invitació de la seva amiga. Recordem que en Manolo Sacristán havia estat expulsat de la docència a la Universitat de Barcelona l’any 1965, per militància comunista. 

N’Aina ens ajudà en tot i per tot, presentà el conferenciant en una sala d’actes del Joan Alcover plena, i més tard ens acompanyà a una trobada més reduïda amb en Manolo a un sopar.

Des de l’Obra Cultural Balear, anys més tard, impulsà la campanya per la Co-oficialitat de la llengua catalana, campanya que tingué tot el suport del Partit Comunista on jo militava i de la majoria d’organitzacions antifranquistes. Record les interminables reunions amb na Francisca Bosch per la difusió de les accions.

Amb la democràcia fou Directora General de Política Lingüística de la Generalitat presidida per Jordi Pujol, seguíem les campanyes que impulsaven ja com a professora de Llengua Catalana i literatura a secundària, amb una certa enveja us ho he de confessar.

En tornar a Mallorca, i amb la llei autonòmica de Normalització Lingüística de l’any 1986, fou nomenada Directora de la Campanya Interinstitucional per la Normalització Lingüística a les Illes Balears, una campanya valenta, que aconseguí el treball conjunt de les diverses institucions autonòmiques, insulars i municipals així com entitats socials, veïnals, i d’altres tipus. Una campanya que donava prestigi al coneixement de la nostra llengua com a eina de comunicació de la ciutadania a qualsevol àmbit. 

Després he anat seguint la seva trajectòria a través de la premsa i ens trobàrem a actes i assemblees de l’OCB, així com en els merescuts homenatges i reconeixements que rebé per part de les nostres institucions, en aquests darrers anys.

N’Aina Moll Marquès perviurà en el record de moltes persones que l’admiràrem, l’estimàrem i seguirem fidels al seu mestratge i exemple en la lluita per aconseguir que la nostra cultura, la nostra llengua i el nostre petit país, aconsegueixen la plena normalitat.

Comentaris