Primer de maig: un altre any diferent

cartell de CCOO i UGT de  convocatòria del 1er de maig d'enguany
cartell de CCOO i UGT de convocatòria del 1er de maig d'enguany

Enguany tindrem un Primer de maig, festa de les treballadores i treballadors, diferent. L’any passat no poguérem sortir als carrers, enguany potser de manera distinta, sempre present la pandèmia sanitària.

Les centrals sindicals majoritàries convoquen a Ciutat una manifestació en cotxe, des de l’Hipòdrom Son Pardo a les 11.30h fins al Moll Vell, i concentració a les 13 h al Parc de la Mar. A Menorca, a Eivissa, a Formentera, com a altres ciutats de l’Estat espanyol hi haurà també concentracions, amb les mesures de seguretat i responsabilitat que requereix el temps que vivim.

El Primer de maig és la festa internacional que aplega per una banda l’alegria que comporta el retrobament amb companyes i companys de lluites, per l’altra les reivindicacions per a la millora de les condicions laborals. Aquests anys hem viscut mobilitzacions noves, com les armilles grogues a França enfront de retallades o nous impostos, de joves i no tan joves contra els preus abusius de lloguers a les ciutats... i altres contra les mesures restrictives de la pandèmia, els negacionistes, que es rebel·len contra l’ús de les màscares sanitàries. Arreu de l’Estat hem vist respostes als carrers al tancament d’empreses d’automòbils, d’electrodomèstics...

Aquí, ara, hem vist sortir al carrer petits empresaris, comerciants, mesclats amb gent d’extrema dreta, reclamant més i més ajuts directes, contra els horaris de tancament dels centres comercials, dels restaurants, dels bars... Manifestacions amb pancartes insultants cap als nostres representants polítics. Mobilitzacions que han rebut sancions per no respectar les mesures sanitàries.

També han sortit al carrer treballadors i treballadores de les Administracions públiques, interins, això és no fixos, que reclamen més seguretat, augment dels complements per residència demanant l’equiparació amb el que reben a les Illes Canàries. Expliquen que hi ha molta mobilitat del funcionariat que ve d’altres llocs de la península, a l’Administració estatal, perquè el cost de l’habitatge, de la vida en general aquí, a les nostres illes és molt alt.

No sé si aquestes persones que han sortit aquests mesos passats també ho faran el Primer de maig. Potser en haver canviat les mesures ja no se senten tan agredits, tan indignats per la crisi econòmica que ens afecta. Potser el fet d’haver sortit un dia ja ho consideren suficient.

Motius per sortir al carrer n’hi ha a balquena. Reivindicam més ajuts directes a aquelles persones que estan patint l’atur, més eficàcia en la tramitació de l’Ingrés Mínim Vital, més eficiència de les Administracions estatals per al pagament dels Expedients de Regulació Transitoris d’Ocupació.

Transparència i eficàcia en la tramitació dels ajuts europeus que arribin, que vagin destinats a les persones, això és, nous jaciments d’ocupació per iniciar la transició cap a un model econòmic no tan dependent del turisme, major inversió en recerca i innovació. Necessitem que l’economia social, solidària, cooperativa, de proximitat, sigui valorada i promocionada. Necessitem que els euros que arribin d’Europa siguin invertits en la millora de les condicions de vida dels treballadors i treballadores. Reivindiquem valentia per derogar la Reforma Laboral del Sr. Rajoy, que ha retallat drets i ha augmentat el poder dels empresaris respecte als tipus de contractes.

El Primer de maig també ha de ser de reconeixement per a totes les persones que han patit les conseqüències de la pandèmia sanitària, que han continuat en el seu lloc de treball en els sectors «essencials», des del sanitari -des de les dones netejadores d’hospitals, residències, centres de salut, fins als celadors, conductors, infermeria, metges i metgesses. De l’ensenyament, en tot el seu conjunt. Del món dels Serveis Socials, tan oblidats massa vegades, no oblidem  els esforços que han fet des dels Ajuntaments, Consells, Govern, per destinar més recursos econòmics a aquelles persones que mai s’imaginaven que haurien de necessitar ajuts públics.

Reconeixement a la feina dels representants sindicals, de totes les branques de la producció, que han estat presents a les Meses de Diàleg amb les Administracions i les Patronals, defensant els interessos de la classe treballadora en el seu conjunt.

Primer de maig festa alegre, sense paella a l’aire lliure com altres anys. Festa reivindicativa que agermana les treballadores i els treballadors d’arreu del món, que ens fa sentir solidàries amb aquells que pitjor viuen la pandèmia, sense recursos econòmics, sense mesures sanitàries a l’abast de la població, com veiem a Índia o Brasil.

Primer de maig solidari, reivindicatiu, alegre, de reconeixement i agraïment a les persones que lluitaren abans, per aconseguir millores en les condicions laborals, per defensar els drets a la negociació col·lectiva, pel dret a un salari digne en igualtat.

Festa de les treballadores, dels treballadors, de totes les persones que lluiten avui, ara, en aquest món globalitzat, per la transformació d’aquesta societat, perquè volem gaudir d’una vida amb dignitat, amb igualtat, amb justícia, sense  violència.

comentaris