L'Estatut de Cura: per unes Illes dels seus pobles

presentacio_cura_1
presentacio_cura_1

Avui és primer de març, la Diada de les Illes Balears. Una diada purament administrativa, que commemora l’Estatut d’autonomia de 1983, convertida avui en una demostració folklòrica. És lluny, per tant, de representar el poble de Mallorca o el dels nostres germans de Menorca, Eivissa i Formentera.

Mallorca Nova és una força política autocentrada a Mallorca, la qual cosa vol dir que reconeixem Mallorca i la resta d’illes com a pobles sobirans, encara que també tenim un projecte comú per a les Illes Balears, un projecte que neix de cadascun dels pobles que componen l'arxipèlag i que entenem com una realitat constituent, camí de forjar una confederació d’entitats sobiranes compromeses amb el benestar de la seva gent. 

És per això que, enfront d’una identitat balear folklòrica i que ningú sent com a pròpia, fruit del Règim del 78, des de Mallorca Nova defensam un projecte polític que superi l’actual marc, que, dia rere dia, ens furta la sobirania i compromet el nostre benestar present i futur. No podem parlar d’un projecte balear, si no partim de les parts que el conformen —cadascuna de les illes—, amb la capacitat de transcendir tot allò que avui ens ferma: l’Estatut d’autonomia del 83 —que limita el nostre desenvolupament nacional— i el capitalisme depredador, basat en el monocultiu turístic —que destrueix la nostra terra i precaritza les nostres vides. 

Per aquesta raó, un dia com avui, cal omplir les Illes Balears de contingut. I, per això, creim més necessari que mai reivindicar l’estatut de Cura, que conté una sèrie de bases per a la construcció de les Illes Balears com a projecte polític. Així, en clau nacional, és essencial defensar l’autonomia absoluta de cada illa i la defensa del dret a l’autodeterminació dels pobles, «conscients de la necessitat de defugir tota intencionalitat centralitzadora i prioritària d’una illa sobre les altres». En aquest sentit, el text consagra una confederació de pobles sobirans, amb el català, la nostra llengua pròpia, com a eix de cohesió. Una realitat constituent que «surt al pas a l’esdevenidor democràtic de l’Estat espanyol, que no podrà produir-se sense un autèntic reconeixement de la voluntat nacional de les comunitats que actualment l’integren».

Un projecte que, lluny de desenvolupar-se a partir de la Constitució espanyola, hereva en molts aspectes del Franquisme, sigui previ a ella i, per tant, plenament sobirà i lliure de cara a la confederació amb altres territoris. Ras i curt, un projecte la base constitutiva del qual sigui la llibertat dels pobles. En aquest sentit, i amb el mateix esperit, es reconeix la possibilitat de confederació amb Catalunya i el País Valencià, en tant que territoris germans, amb els quals compartim cultura, llegat i llengua. En qualsevol cas, la base sempre és «permetre als illencs escometre la pròpia realització com a comunitat lliure». 

L’estatut de Cura concebé una realitat política radicalment democràtica amb capacitat de gestió sobre les infraestructures, la hisenda i la coordinació econòmica, que així mateix afavorís el «creixement del control obrer i popular sobre els mitjans de producció i distribució» i que es dirigís a la millora de les condicions de vida dels ciutadans. 

Avui pensam que aquests principis són més vigents que mai i, per això, reivindicam un procés constituent per a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, que configuri una confederació de pobles lliures i iguals, amb capacitat de relacionar-nos amb d’altres comunitats sense cap mena de tutela o asimetria. Per això, consideram que s’ha de dotar els Consells Insulars d’una vertadera entitat i deixar el Govern de les Illes Balears i el Parlament com a eines de coordinació dels interessos compartits. Defensam, per tant una confederació sobirana en matèria d’infraestructures estratègiques, hisenda, protecció del territori, coordinació i planificació econòmica. Només a partir d’aquí serà possible la coordinació amb entitats externes, siguin altres comunitats o l’Estat espanyol mateix, i sempre amb l’objectiu de la defensa de la llengua i la cultura pròpies —com a bandera d’una societat inclusiva i cohesionada—, la millora del benestar material de la nostra gent i el control democràtic dels nostres recursos.

En definitiva, aquest és el programa de Mallorca Nova, perquè només amb ambició i mitjançant la superació del Règim del 78 podrem dotar de contingut aquesta Diada i el nostre país compartit. Visca Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, per unes Illes Balears lliures i iguals!

Comentaris