Aquests dies les xarxes van plenes: 580.000 euros del fons de l’Impost de Turisme Sostenible han acabat patrocinant 'Los 40 Music Awards'. El Govern ha argumentat que la finalitat dels doblers d’aquesta taxa «no és només mediambiental, sinó també de desestacionalització turística i reactivació econòmica». «Posicionar les Balears com a destinació oberta i segura [...] per a tractar de recuperar els nivells d'ocupació previs a la pandèmia, que és l'obligació del Govern»; ha dit el Conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball. De fet, de cara als pressupostos de l’any que ve, els recursos d’aquest fons –uns 140 milions d’euros− es destinaran a inversions per fer front als efectes de la COVID-19; concretament «a la recuperació, transformació i impuls econòmic».
Un bon epitafi per un impost que, en teoria, hauria de servir per paliar l’impacte que provoca a l’illa el turisme i destinar-se a la protecció del medi ambient. Ara bé, tampoc ens han d'estranyar aquestes declaracions i la gestió que es fa dels fons des del Govern. Estem davant un “descafeïnament” de l’impost i no ho havíem vist? Sorpresa? Tampoc molta, el GOB ja ho va advertir el 2015: l’objectiu de l’Impost de Turisme Sostenible «no és la compensació ambiental dels impactes de l’activitat turística», sinó que es tracta d’un «simple mecanisme de reinversió turística». Així idò, encara que molts volgueren vendre l’impost com una nova ecotaxa, d’aquesta no recuperà ni el nom. És a dir, es va crear una taxa amb un enfocament menys ecologista que l’impost del Primer Pacte de Progrés.
En aquest sentit, l’actual normativa estableix cinc grans eixos pel que fa als objectius fixats. Entre aquests destaquen, i podem valorar com a positius, la protecció i recuperació del medi natural, la recuperació i rehabilitació del patrimoni històric i cultural, així com l’impuls de la investigació científica i la innovació tecnològica per contribuir a la diversificació econòmica i la lluita contra el canvi climàtic. Tot i això, els dos objectius restants s’enfoquen al foment de l’ocupació en temporada baixa i la desestacionalització, en nom d’un “turisme sostenible” que justifica el finançament públic de grans events privats com 'Los 40 Music Awards' (i la Challenge Ciclista, l’UCI Track Champions League Mallorca o el Mallorca Live Festival). És a dir, vells remeis per seguir alimentant el monocultiu turístic i deixar de banda l’oportunitat –i significat– que hauria de tenir aquest impost de cara a un veritable canvi de model econòmic.
Així idò, des del Govern es pretén reactivar l’economia, tornar a les xifres de turistes anteriors a la pandèmia, a partir dels fons de l’ITS: més turistes, més fum, més contaminació atmosfèrica, més massificació i més degradació del paisatge. Bàsicament, nedar a contracorrent del decreixement necessari. En aquest sentit, convé recordar que, després de la crisi del 2008, el turisme es va voler vendre com a una “solució verda”, “una indústria sense xemeneies”, per sortir de la recessió econòmica. Un “capitalisme verd” –amb un 8 % del total de gasos d’efecte hivernacle, tot sigui dit– que no ha estat més que una nova etapa d’acumulació de capital basada en la mercantilització de la natura, l’explotació del territori i la precarització (fins a l'explotació) dels seus treballadors i treballadores. Tot això amb la consegüent degradació ambiental i paisatgística, la continua especulació urbanística i l’increment de la petjada ecològica.
Per tant, l’actual impost ha quedat en paper banyat, més encara després de fer-se públic que la Comissió d’Impuls del Turisme Sostenible –amb representació dels sindicats i les entitats ecologistes– no tornarà a exercir les seves funcions fins el 2023. Així idò, es segueix la línia d’un PSOE majoritari en el govern que va desvirtuant les iniciatives que poden possibilitar els canvis estructurals necessaris per deixar enrere el monocultiu turístic. I davant d’això, com a joves condemnats a un present precari i a un futur incert, no podem callar. No podem callar davant la naturalesa d’un impost que es limita a cobrar un percentatge per nit als turistes amb l’únic objectiu de destinar-lo on es trobi o vegi oportú, com si d’anar tapant forats es tractés. No podem callar davant l’evidència de la falta d’un full de ruta per canviar el model econòmic per part del conjunt del Govern “progressista”.
Des de Mallorca Nova consideram que no té cap sentit finançar aquests grans esdeveniments privats amb el fons de l’ITS, ni tampoc té cap sentit la reinversió d’aquest al monocultiu turístic que genera greus problemes ambientals; però també econòmics, socials, laborals, habitacionals i tots aquells lligats a la pèrdua d’identitat cultural. Perquè res d’això té a veure amb la protecció, preservació i modernització del medi natural; res d’això té a veure amb la recuperació del patrimoni històric i cultural; i, molt menys, amb l’impuls de projectes de recerca científica, desenvolupament i innovació tecnològica per possibilitar la diversificació econòmica i lluitar contra el canvi climàtic.
Durant els darrers anys, l’emergència climàtica s’ha intensificat i, a Mallorca, lluny de deixar enrere el concepte de balearització, les problemàtiques ecològiques d’aquest fenomen s’han accentuat. Per això, apostam per la recuperació d’una veritable ecotaxa que es destini a revertir els impactes negatius que provoca el turisme a l’illa. Una ecotaxa que possibiliti engegar una veritable transició ecosocial amb el territori i
les persones com a centre de les polítiques públiques: una aposta pel decreixement turístic, la disminució del consum i l’explotació dels recursos naturals, la diversificació econòmica en termes sostenibles, la transició ecològica cap a energies renovables i el desenvolupament local basat en l’economia social i solidària, el cooperativisme i les petites i mitjanes empreses arrelades al territori.
A més d’aquesta ecotaxa (una de veres), des de Mallorca Nova consideram que una eina necessària per dur a terme aquesta transició és el canvi cap a una fiscalitat ecològica: una nova tributació amb impostos ambientals que suposin el trasllat de gran part de la contribució fiscal a aquelles activitats que contaminin, generin residus excessius o basin la seva activitat en una explotació extensiva dels recursos. Tot això amb una voluntat finalista encaminada a la redistribució de la renta en favor del més desfavorits i la protecció del medi illenc. Amb una voluntat clara i ferma que permeti avançar cap un nou model econòmic diversificat, sòlid i socialment just, centrat en abastir les nostres necessitats.
En definitiva, revertir les problemàtiques múltiples del turisme amb una mirada de llarga durada i valenta: reforçar el sector primari per avançar cap a la sobirania alimentària, protegir el paisatge natural i ampliar el pressupost per afrontar les seves necessitats i millorar-ne la gestió, reforçar i millorar els serveis públics, garantir l’accés als recursos bàsics per a tothom (també l’habitatge), a més d’avançar cap a la sobirania energètica i la socialització de les energies renovables. Fer de Mallorca una terra verda. Fer de Mallorca un país digne.