Mallorca té una llarga tradició de lluita cívica contra la guerra. Altrament dit, el moviment pacifista mallorquí ve de lluny. Valgui d'exemple -i, alhora, de memòria històrica- el llegat de lluita anarcosindicalista i pacifista de Gabriel Buades i Pons (1903-1938), nascut el 1903 a Inca i afusellat pels feixistes a les tàpies del cementiri de la seva ciutat el 2 de juliol del 1938. Gabriel Buades i Pons no va defallir d'explicar amb l'exemple personal que el pacifisme és quelcom més que l'oposició retòrica a la guerra i al militarisme: és resistència.
Resistència, concretada en la pràctica de desobediència civil, va ser la que practicà el moviment mallorquí d'objecció de consciència al servei militar obligatori (i de qualsevol prestació substitutòria) a les acaballes de la dictadura franquista i quan s'albirava l'anomenada "transició". Ja en començar el segle XXI, la ciutadania mallorquina va ser protagonista d'unes impressionants mobilitzacions contra la invasió de l'Iraq. Val a dir que la convocatòria de la primera (15-02-2003) d'aquelles manifestacions massives va ser convocada -sota l'eslògan "Aturem el negoci de la guerra. No sang per petroli! Sadam és l'excusa"- per la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social. És a dir, la iniciativa va sorgir del nostrat moviment alterglobalització de l'època.
El fet és que aquella convicció que "un altre món és possible i necessari", per als integrants de "Mallorca per la Pau", segueix més ferma que mai. La globalització neoliberal ha esdevingut en una globalització bèl·lica, en un règim global de guerra, caracteritzat, principalment, per aquests fets:
i) La primera víctima de la guerra sempre ha estat la veritat. En l'època de les notícies falses i dels "fets alternatius" a balquena, això s'ha accentuat amb escreix. La "gran desinformació" aconsegueix que, per exemple, les guerres del continent africà desapareixen dels grans focus mediàtics, o que a la g guerra entre Rússia i l'OTAN a Ucraïna gairebé no es parli dels morts -que es compten per més de cent mil- en el camp de batalla. S'escau, doncs, recordar aquell diàleg de la novel·la d'Ernest Hemingway Un adeu a les armes (1929): "- Qui estarà a les trinxeres al teu costat? - I això importa? - Més que la mateixa guerra". Aquesta és la nostra empatia amb les morts a totes les guerres del món!
ii) Mai com fins ara s'havia arribat a un volum de despesa militar tan gran. Arreu del món es va batre un nou rècord el 2023 en augmentar un 6,8% i situar-se en la xifra de 2,44 bilions de dòlars americans, segons l'últim informe del Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI). En el Regne d'Espanya, el pressupost del Ministeri de Defensa, inclosos els seus Organismes Autònoms, va ser en 2023 de 14.453,8 milions d'euros, una xifra que representa un augment d'un 23,4% respecte a 2022. Però, atenció: en revisar la liquidació del pressupost del Ministeri de Defensa a 31 de desembre de 2023 resulta que va rebre importants increments de manera extraordinària i d'amagat per un valor de 2.423,6 milions!
Aquesta disbauxa armamentista es produeix en un context de grans desigualtats (segons Oxfam Internacional, en aquests primers anys de la dècada dels 2020, la riquesa conjunta dels cinc homes més rics del món s'ha duplicat amb escreix, mentre que la riquesa acumulada de prop de 5000 milions de persones en l'àmbit global s'ha reduït), de crisi ecològica i social amb l'extensió de la inseguretat i la precarietat vital entre els sectors més desafavorits de les societats. És evident que la humanitat té altres prioritats que no són preparar-se ad nauseam per a la guerra. Un món vivible exigeix treballar per a la pau, és a dir, per al desarmament, la cooperació i la fraternitat.
iii) La UE s'encamina a un escreix de bel·licisme en detriment de la diplomàcia per a la pau que, per cert, és essencial per a un alto el foc i una solució justa a la guerra entre l'OTAN i Rússia a Ucraïna Aquesta agenda bel·licista europea queda palesada amb la tria, com a nova Alta representant de la UE per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, de l'estoniana Kaja Kallas, una fanàtica de l'OTAN, irresponsable partidària del desmembrament territorial i la desaparició de Rússia com a estat, i defensora d'una geopolítica subordinada als interessos dels EUA No és exagerat afirmar que, després de les recents eleccions europees, l'OTAN ha augmentat encara més el seu poder sobre el Parlament Europeu.
iv) El quart bloc d'assumptes que caracteritzen l'actual situació com un règim global de guerra (global, però amb efectes locals com ara el risc de convertir oficialment el Port de Maó en base de l'OTAN, o la presència més important de la flota de l'aliança atlàntica als nostres ports) és el col·lapse de les estructures de governança mundial acordades després de la Segona Guerra Mundial. En aquest sentit, l'aplicació efectiva de la Declaració Universal de Dret Humans ha esdevingut quelcom quimèric, i la mateixa ONU un actor gairebé ornamental. Això explica que les elits del règim de guerra no aturin el genocidi palestí, ans al contrari, s'accentua el risc d'extensió del colonialisme criminal d'Israel a bona part d'Orient Mitjà. I, com a tota conculcació de Drets Humans, no hi pot faltar la mentida: malgrat sostenir el contrari, segons una recent recerca del prestigiós Centre Delàs, el Govern d'Espanya no ha deixat de subministrar armes a Israel.
Aturar la Tercera Guerra Mundial és una urgència per a la humanitat. La ciutadania mallorquina no pot ser aliena a aquest repte. Per això, la plataforma Mallorca per la Pau fa una crida a la ciutadania a posar-se en peu de pau.