"#ElAzúcarMata. 2,8 millones de personas mueren en el mundo cada año a causa de obesidad o sobrepeso, según la OMS". Aquest és l'slogan amb què el Ministeri de Consum ha anunciat aquesta setmana la pujada de l'IVA de les begudes ensucrades. El missatge, acompanyat d'una imatge d'un sobre de sucre amb la forma d'un cigarret, ha encès les xarxes socials amb opinions molt controvertides sobre l'adequació o la desproporció d'una campanya així.
Dins el món de la nutrició, en general els experts han mostrat el seu confort amb la iniciativa del Govern. Coincideixen que el titular necessita matisos: el sucre també empitjora la salut de les persones primes, ja que un consum per sobre del recomanat augmenta les possibilitats de patir malalties cardiovasculars, diabetis tipus dos i alguns tipus de càncers. A vegades, però, l'eficàcia informativa es troba en un missatge directe i contundent. Més encara, si es tracta d'una àrea on la desinformació està a l'ordre del dia.
Per altra banda, científics d'altres disciplines han considerat l'anunci desproporcionat en confondre correlació amb causalitat. Que s'hagi relacionat el consum de sucre amb un major nombre de morts per obesitat i sobrepès no indica exactament que el sucre sigui la causa única d'aquestes morts. Cal tenir sempre en compte altres factors que influeixen, com és el nivell d'activitat física de cadascú, el balanç de la resta d'alimentació o si la persona ja patia certes patologies. L'obesitat i el sobrepès són multicausals, diuen.
Així, alguns han considerat l'afirmació una mentida inapropiada. El sucre per se no mata. L'impacte de prendre ocasionalment un producte ultraprocessat en la salut d'una persona sana és ínfim. Seguint aquest argument, però, també és inadequada la campanya contra el tabac que sentencia que "Fumar mata"? Tampoc podien fer aquest anunci?
A més, segons alguns psicòlegs, una afirmació com aquesta pot provocar altres problemes. En aquest cas, de salut mental. Defensen que cal mesurar dos pics les paraules abans d'engegar un missatge així. Tenint en compte l'abast del públic a qui arriba i que els TCA (Trastorns de la Conducta Alimentària) també han augmentat en els darrers anys per culpa de l'impacte de les xarxes socials.
Que en el titular només es faci referència a l'obesitat també provoca certes confusions, estigmatitza a aquelles persones amb sobrepès i incita a la "gordofòbia", argumenten els que s'hi oposen. "Voleu dir que els únics consumidors de sucre són les persones amb sobrepès?" "Voleu dir que les persones primes poden seguir consumint sucre sense preocupacions?", demanen les xarxes al Ministeri de Consum. Clarament, la resposta és que no. Perquè el risc de desenvolupar moltes altres més malalties també el tenen els prims.
Amb tot, quan un missatge va dirigit a un públic tan ampli sempre hi haurà algú que el malinterpreti. El tergiversaran infinites vegades. "Mai plou a gust de tothom", diuen. Segons els experts en nutrició, però, és una gran passa endavant. Fins ara s'havien dit barbaritats sobre el sucre i en cap cas havien causat cap rebombori. S'havia dit que el sucre és necessari, que és imprescindible, que millora el rendiment mental i un llarg etcètera. Potser, d'entre totes les disparitats que han dit sobre el sucre, aquesta sigui la més vertadera; defensen experts com Aitor Sánchez, autor de Mi Dieta Cojea, a Instagram.
A part d'això, els nutricionistes estan cansats que els assenyalin de gordòfobs des que fa uns anys s'intenta promoure l'educació nutricional. Invocar el terme gordofòbia al parlar d'una campanya que el que pretén és promocional la salut és un error. La gordofòbia és el rebuig o l'odi a les persones que tenen sobrepès o obesitat, no informar i divulgar sobre l'obesitat des d'un punt de vista objectiu i científic. Divulgar sobre els efectes positius que té una bona alimentació o l'activitat física per gaudir així de bona salut no és gordofòbia, i s'acusa molt a la lleugera als experts d'això.
Personalment, crec que la intenció és bona. Espanya arriba tard, però la pujada de l'IVA del 10 al 21% de les begudes ensucrades reduirà el seu consum i potenciarà el de productes més saludables. A la resta de països europeus i a altres de fora d'Europa, que ens van anys al davant, s'ha pogut constatar que un augment de la taxació que grava els productes ultraprocessats disminueix la seva ingesta. Noruega va ser pionera en implementar la mesura l'any 1981. La seguiren Hongria, Finlàndia, França, Regne Unit i Irlanda. Destaca el cas d'Hongria, on la compra de refrescos ensucrats va caure un 15,1% en només un any. El major descens d'entre tots els països. El 2020 ha estat el torn d'Espanya.
Ara ja només falta que s'alineï als altres països pel que fa a les càrregues impositives d'altres productes. Per exemple, amb l'IVA de les mascaretes que al nostre país segueix sent del 21%. Podríem prendre de model a seguir al nostre veí Portugal, on l'impost sobre aquest bé de primera necessitat avui dia és només del 6%. Fins i tot, hi ha països com Holanda, Regne Unit i Itàlia on l'IVA a les mascaretes és del 0%. No hi ha excusa. Ja no val dir que una directiva Europea del 2006 impedeix a Espanya baixar l'IVA a les mascaretes. I ja que hi som, també, baixar la càrrega impositiva a altres productes de primera necessitat com són els bolquets i els d'higiene íntima femenina, les compreses i els tampons; que segueixen estant al 21%. Si no, semblarà que la nova mesura d'apujar l'IVA a les begudes ensucrades només cerca recaptació i no que la intenció del Govern és millorar la salut de tots.