Uns mètodes d'allò més pedagògics

Uns mètodes d'allò més pedagògics
foto: Diverbo/ElMundo
foto: Diverbo/ElMundo

De ben segur que ja us heu fet eco de la notícia. Més ben dit, de les tres notícies. I és que, amb el que portem de juliol i d'estiu ja han estatexpulsats tres nins de diferents campaments sense raó. Bé, això de sense cap causa justificada és una opinió personal. De fet, pels que en van presentar la queixa la primera vegada i els que van acceptar la demanda d'expulsió, tenir necessitats especials és motiu més que suficient per a la discriminació.

En efecte, el primer episodi de segregació arribava el mateix dia 1 de juliol, quan Inés (una nina d'11 anys que feia només un dia que havia començat classes a una escola d'estiu) era acomiadada del campament organitzat per l'empresa Diverbo. Amb només aquesta part d'informació, el més comú és pensar que la nina havia incomplert les normes, n'havia fet una de molt grossa i que simplement es tractava d'un càstig per un mal comportament de l'alumna. No obstant això, el pretext va més enllà i si ja és incomprensible per a persones inexpertes en educació, imagineu per a professors professionals de veritat.

Així, la mare de la nina va relatar a eldiario.es que la coordinadora de l'activitat la va telefonar per comunicar-li que "no s'ajuntava amb Inés perquè tenia un comportament estrany". I és que, l'empresa en qüestió que organitzava aquest campament de dues setmanes a Salamanca era conscient que la seva filla tenia "un retard maduratiu de dos anys i inferior motricitat a la dels seus companys", tal com anunciava el diagnòstic mèdic entregat. Això no obstant, sembla que per a l'organitzadora i els coordinadors era 'una conducta desconcertant' que l'infant tardàs "a dutxar-se". Més que un procedir rar, però, el que fou és una càrrega per uns "educadors" (si és que se'ls pot anomenar d'aquesta forma) de molt poca qualitat.

Però no acaba aquí aquesta història desgavellada. Poc després, la mare va rebre una segona trucada en la qual l'informaven que la mamà d'una de les dues nines amb què Inés havia de compartir habitació s'havien queixat perquè la seva filla hauria de "cuidar d'una discapacitada". Per tot això, sembla que la directora es trobava "entre l'espasa i la paret". Perquè clar, no li podia assignar a Inés un únic monitor que s'encarregàs en exclusiu de les necessitats que pogués tenir.

Amb tot, l'endemà i després de diverses cridades més, la direcció del campament va comunicar a la família que l'alumna havia de ser expulsada de l'escola d'estiu perquè "no podien fer-se càrrec d'ella durant les dues setmanes que durava el campament". Les queixes de la resta de pares i mares, però, anaren més enllà i són una clara mostra de discriminació i de com de bé eduquen alguns als seus fills. Els progenitors de les altres nines van argumentar que "les seves filles estan a un col·legi d'integració" i "quan arriba l'estiu es mereixen gaudir del campament sense haver d'estar amb aquests nins". Ja en podien parlar d'integració... Que anar a un col·legi caracteritzat d'aquesta forma els ha servit de poc.

Així, la coordinadora va decidir "eliminar qualsevol punt de conflicte" i expulsar del campament d'anglès a una nina d'onze anys amb necessitats especials després de la queixa de diversos pares.

Amb això, però, voleu saber com es defineix l'escola d'idiomes alemanya Diverbo? En la seva pàgina web descriuen el seu nom com el resum de tres idees: diàleg, diversió i també diversitat. I no s'atura aquí: matisa que tots ells són "els pilars en què es basa la seva filosofia d'empresa i la seva metodologia d'aprenentatge".

No obstant tot aquest 'decorat', la realitat és ben distinta i el que ha sortit a la llum testifica que els seus mètodes no són d'allò més pedagògics. Més aviat tot el contrari. Però no només hi ha hagut el cas de segregació d'aquesta escola. Com exposava més amunt, hi ha hagut dos casos més consecutius a altres campaments d'estiu.

El segon episodi es va donar només dos dies després, dia 3 d'aquest mes, a Torrejón de Ardoz (a Madrid). Aquest cop, el nin té autisme amb hiperactivitat i ha sigut expulsat perquè "no tenen un monitor que es pugui ocupar d'ell", segons ha denunciat la família. "Señora, cojase a su hijo y váyase", aquesta va ser la manera com comunicaren l'expulsió a la mare. A Marcos, en canvi, li digueren que l'escola havia tancat però la veritat és que ho ha fet només per ell. Una vegada més, unes formes del tot encertades.

Finalment, un tercer succés molt similar a aquest només un dia després a Torremolinos, Màlaga. En aquesta ocasió, la víctima de l'expulsió també té un trastorn de l'espectre autista.

Davant tot això, l'associació Autisme Espanya ha demanat que "no es repeteixin" les expulsions de nins amb discapacitat argumentant que, a més de vulnerar els drets d'aquests menors, "el mal que se'ls fa és enorme". I és que, com s'ha de sentir un infant de 8, 11 anys o els que siguin que no pot gaudir d'un campament ni relacionar-se amb altres nins i nines per ser especial? En el primer cas exposat la mare també va informar que, després de l’expulsió, Inés creia que "era culpa seva", que havia fet alguna cosa mal feta; quan l'únic que tenia era ser diferent. La família de Marcos també va comunicar a Antena 3 Noticiasque ara el seu fill plorava perquè havia de jugar tot sol a casa.

En definitiva, esperem que no es donin més casos de segregació en les escoles d'estiu. Tant de bo se n'adonin els gerents que, amb el que paguen els pares pels campaments dels seus fills, el mínim que poden fer és oferir-los un bon tracte, independentment de si tenen necessitats especials o no. I tant de bo els pares dels alumnes no discapacitats es posin en la pell dels expulsats, no plantegin queixes sense motiu i eduquin als seus fills dins els paràmetres de la igualtat, el respecte i la solidaritat.

comentaris