Partint dels informes científics arqueològics, antropològics i mèdics forenses de les exhumacions, on es certifiquen les causes de les morts, totes per arma de foc i amb traumes peri morten i signes de violència, amb els posicionaments en què s’han trobat i les característiques dels enterraments de cada una de les víctimes, com per exemple el fet de que moltes d’elles estassin fermades per fil ferro, algunes lligades les mans per crillets, atenent també al nombre de víctimes que s’hi han trobat (218 concretament), tot plegat no fa més que confirmar el que Memòria de Mallorca sempre ha mantingut: les execucions extrajudicials, les desaparicions forçades, els assassinats, les tortures i la violència exercida de forma massiva i sistemàtica per les autoritats feixistes de l’època contra les persones no adeptes al seu règim, són crims contra la humanitat, tipificats jurídicament, que ni prescriuen ni es poden amnistiar. Ara, a més, tenim evidències científiques irrefutables a les restes mortals trobades a les fosses, persones assassinades, fermades, tirades de qualsevol manera, sense cap respecte, amb impactes i casquets de bales per tot arreu.  

Es fa palès també el patiment dels familiars d’aquestes víctimes i la vulneració en l’actualitat dels seus drets, drets fonaments a una democràcia, com la tutela judicial efectiva, que dissortadament no tingueren durant la dictadura i no tenen ara tampoc durant aquesta democràcia.  

Per tot això, com a entitat que treballa pels drets de les víctimes del feixisme, ens personàrem el passat dia 24 de febrer, coincidint amb els 16 anys de la nostra constitució, davant als jutjats de Palma, per denunciar les greus violacions dels   drets humans que evidencien els informes científics de les exhumacions de les fosses de:

1.  Calvià, amb 11 víctimes recuperades, tres d’elles identificades per ADN: Joan Ferrà Ferrà, Joana Baño Morales i Josep Pont Cladera, causa de la mort per arma de foc, amb presència de trauma peri mortem i signes de violència.
2. Marratxí, amb 5 víctimes, dues identificats per ADN: Miquel Marquet Perelló i Antoni Castañer Cifre, causa de la mort per arma de foc, amb presència de trauma peri mortem i signes de violència.
3. Pou de S’Àguila, amb tres víctimes recuperades, una d’elles identificada per ADN: Julià Fullana Mas, causa de la mort per arma de foc i traumatismes múltiples,  amb presència de trauma peri mortem i signes de violència.
4. Llucmajor, amb 4 víctimes identificades per ADN: Miquel Martorell Gelabert, Antoni Oliver Jordà, Sebastià Vidal Vidal i Macià Salvà Coll, causa de la mort per arma de foc i amb presència de trauma peri mortem i signes de violència.

A l’espera de l’informe de l’exhumació de la segona fase de la fossa de Porreres, que esperam tenir en els propers dies, presentarem altres dues denúncies als jutjats de Manacor, les quals per partit judicial els corresponen: 

1. Porreres, segona fase (la primera, amb 59 víctimes exhumades, 14 identificades, ja es va denunciar l’any 2016, així com també les tres víctimes de la fossa exhumada de Sant Joan, el 2012), amb 65 víctimes recuperades, tres d’elles identificades per ADN: Miquel Pasqual Quetglas, Bartomeu Matas Alemany i Jordi Colom Estarellas.
2. Son Coletes, primera i segona fase, amb un total de 79 víctimes recuperades, 5 d’elles identificades per ADN:  Antoni Alomar Mas, Francisca Salas Llull, Francisca Llull Font, Pere Llull Fullana, Miquel Palmer Duran. 

En total, fins al dia d’avui, s’han exhumat 218 persones a Mallorca, assassinades per la repressió feixista, totes amb famílies, fills i filles, nets i nebodes, totes víctimes també, si ho multiplicam ens podrem fer una idea de l’extensió del mal que el feixisme exercí per tot Mallorca, així com també de la impunitat que encara perviu avui . 

Quan assistim a una exhumació, quan miram dins una fossa,  el que estam veient no són restes arqueològiques, són víctimes, el que contemplem és la màxima expressió d’una gran injustícia, és la evidencia del sofriment, i és també l’evidència del patiment dels seus familiars. 

A una democràcia plena, les víctimes han de ser al centre dels processos de memòria, han de prevaler els seus drets, i si l’administració de justícia no les vol emparar, els Governs haurien de posicionar-se devora elles i acompanyar-les  als tribunals. 

El Govern de les Illes balears, l’any 2017, va interposar una denúncia per les restes mortals exhumades a les fosses de Sant Joan i Porreres, demostrant estar a la capçalera de les polítiques públiques institucionals de memòria democràtica que s’apliquen a l’estat espanyol. La denúncia fou arxivada, com les nostres o les de qualsevol altra entitat que representi a les víctimes del franquisme. 

En tot cas, el Govern complia així amb la nostra llei 10/2016, de persones desaparegudes durant la guerra civil i el franquisme, que al seu article 10 senyala que “pel caràcter massiu o sistemàtic que presenti la troballa de restes humanes amb signes de violència a les fosses de la Guerra Civil i de la dictadura franquista, el Govern, directament o a través dels seus serveis jurídics, denunciarà davant de Fiscalia l'existència de indicis de la comissió de possibles crims contra la humanitat de naturalesa imprescriptible i efectes permanents, d'acord amb la legislació vigent.”

Esperam per tant que, una vegada intervingudes les fosses a Eivissa i Formentera (actualment s’estan exhumant), el Govern es presenti davant la fiscalia, com ja va fer abans, i denunciï també el que s’ha trobat a les altres fosses exhumades, demostrant de nou ser pioner amb la aplicació de les polítiques públiques de memòria democràtica. Malgrat la manca de confiança, les violacions dels drets humans s’han de denunciar, totes. 

Per la nostra part seguirem posant de manifest la manca de justícia transicional, tot i que sempre ens arxiven les denúncies, des de la primera, aquest any 2022 farà 16 anys, que es va posar a l’estat espanyol per crims contra la humanitat l’any 2006, i fou precisament la nostra associació, Memòria de Mallorca, junt a altres dues entitats memorialistes de l’estat, que ens personàrem davant l’Audiència Nacional. La denúncia va pertocar per sorteig al jutjat número 5, llavors pertanyia al jutge Baltasar Garzón, l’únic jutge que va admetre a tràmit una demanda de les víctimes del franquisme, i totes sabem ja el que va passar. 

Des de llavors, Memòria de Mallorca ha seguit batallant als tribunals, i així ho seguirem fent, aquí o fora, personades estam també a l’Argentina, fins que les nostres víctimes tinguin el dret, com a tothom,  a ser escoltades i emparades pels tribunals de justícia.   

És una qüestió de justícia, i també de dignitat. 

Salut i Memòria! 

Maria Antònia Oliver París. Presidenta de l’Associació Memòria de Mallorca.

A Palma, 27 de febrer, 2022.