Algunes reflexions sobre les eleccions nord-americanes
“Hi ha una lluita de classes i qui ha guanyat aquesta lluita és la meva classe social"
Warren Buffet. Multimilionari nord-americà.
Qui va pronunciar aquesta frase només feia que donar constància d'una amarga realitat. A les classes altes dels EEUU les coses no els poden anar més bé. És el famós 1% de la població concentra prop de 36% de la riquesa de la nació i el 23% dels ingressos . A més maneja els fils de la política nord-americana al seu antull.En canvi el 90% de les famílies amb menys ingressos només té el 22% de la riquesa del país.
Un país on l'estat no exerceix d'estat
A Europa estam acostumats que l'estat es faci càrrec de molts aspectes de la nostra vida diària, l'enllumenat, el clavegueram, la sanitat, el sistema de pensions, els subsidis d'atur, les residències per a majors, el sistema penitenciari, les xarxes de transport etc..
Amb els impostos que recapta l'estat es paguen aquests serveis. Els sistemes socialdemocrates vigents a Europa Occidental després de la Segona Guerra Mundial establiren un sistema on qui més guanyava més pagava. L'estat es feia càrrec d'aquests serveis.
Als EEUU tot això és molt precari i molts dels serveis està en mans privades. La sanitat privada cobreix un 50% de la classe treballadora per exemple.Quan un treballador perd la feina perd l'assistència sanitària i el subsidi d'atur és pràcticament inexistent.El sector sanitari públic només cobreix la gent amb pocs recursos.Pràcticament 30 milions d'americans no tenen cobertura sanitària.
Els EEUU es construïren sobre l'individualisme, cadascú havia de mirar per ell mateix i l'estat no s'havia d'immiscuir en la seva vida. Recordem la famosa frase de Ronald Reagan “L'estat és el problema , no la solució“. Fou Margaret Thatcher qui afirmà : “Existeixen els individus, no les societats“.
Qualsevol europeu quedaria sorprès de l'existència de presons privades on s'hi compleixen penes per faltes administratives, reclusos que perden els seus drets electorals pel simple fet d'haver estat empresonat, famílies en bancarrota perquè no poden fer front a un tractament de càncer d'un dels membres, estudiants que estan vint anys a pagar el crèdit concret amb una entitat financera per pagar els estudis universitaris etc…
Un mode de vida que ha anat conquerint el món
Molts dels estris que usam en la nostra vida diària i que ens semblen imprescindibles per viure tenen el seu origen als EEUU. Ells crearen la pornografia tal com l'entenen avui en dia, el comandament a distància, la TV en color, Internet, els pagaments a terminis,les grans superficies comercials, el Nadal consumista, el telefon mòbil, els ordinadors, el velcro, els texans, el menjar ràpid, la cultura de l'automòbil, són invencions seves i han anat afaiçonant el món d'acord amb els seus paràmetres.
Un país racista
Els negres són el 14% de la població del país i representen el 34% de la població reclusa. Els afroamericans són empresonats 5 vegades més que els blancs. Les dones negres el doble que les blanques. La població reclusa ha crescut els darrers 40 anys passant de 500.000 reclusos el 1980 a 2.2 milions el 2015. A això hi contribueix al fet que un negre s'hi pot passar 10 anys tancat només pel simple fet de possessió de drogues. Hi ha presons privades i la població reclusa hi ha de fer feina en condicions de semiesclavitud. Res és gratuït als EEUU, ni tal sols la presó!
El moviment “Black lives matter“ és la resposta d'aquesta minoria negra cansada de patir tot tipus d'abusos per part dels blancs i que només pretén tenir els mateixos drets que els blancs.
La lluita pel Tribunal Suprem
El Tribunal Suprem és l'equivalent al nostre Tribunal Constitucional. El setembre de 2020 va morir Ruth Bader Ginsburg, membre del sector progressista del Tribunal. Als EEUU els membres electes del TS ho són de forma vitalícia, està compost d'un president i vuit jutges associats, de manera que la composició del tribunal pot determinar l'orientació de la jurisprudència del tribunal per un llarg període de temps. Als anys 80 Reagan ja hi va col·locar jutges conservadors i ara amb la mort de Ginsburg i la seva substitució a correcuita per la jove i ultraconservadora Amy Coney Barret el partit republicà s'hi vol assegurar una majoria conservadora.
Les sentències de l'alt tribunal afecten molts d'aspectes de la vida dels nord-americans. Per exemple el dret a l'avortament reconegut pel Tribunal el 1973 ara es podria posar en entredit amb la nova majoria. Durant molts d'anys els sectors conservadors han lluitat per limitar o directament eliminar aquest dret. El mateix poden dir de mesures contra el canvi climàtic, el finaçament de les campanyes electorals, el dret a vot, l'ús d'armes etc…
Un país en guerra
Als EEUU la tinença d'armes és legal i és un dret reconegut per la Constitució. El que passa que l'article al qual fa referència la Constitució de 1776 estava més bé pensat per una societat agrària on els colons s'havien de defensar de les tribus índies.
Les matances regulars de població civil per part de malalts mentals posen de manifest el caràcter obsolet d'aquest article. Els intents de regular la tinença d'armes han comptat amb l'oposició de l'Associació Nacional del Rifle, un lobby privat que defensa l'ús d'armes en qualsevol situació i que boicoteja qualsevol intent de regulació. Ni l'administració Obama aconseguí limitar el seu ús, tal és la força d'aquest lobby que fa sucoses contribucions electorals als canditats republicans que defensen el seu punt de vista.
El canvi demogràfic
Estam acostumats quan pensam amb un nord-americà en una persona de dos metres ros, d'ulls blaus que viu als suburbis d'un gran ciutat casat i amb dos fills. Són els WASP ( White Anglo Saxon Protestant ) els descedents del europeus centrals i orientals que s'establiren als EEUU durant el SXIX. Actuament representen el 66% de la població.
Es preveu que el 2060 hi hagi 80 milions d'hispans als EEUU. A molt d'estats del Sud això ja és una realitat atesos els fluxes demogràfics provinents d'Amèrica Central. Els WASP, encara són majoria però amb el temps seran la minoria majoritària. Els negres són un 14% i encara hi ha ciutadans d'altres ètnies que s'han naturalitzat nord-americans. Els EEUU tenen 327 milions d'habitants quan fa 50 anys només eren 205 milions!
Aquest sector blanc se sent desposseït al seu propi país i els cants de sirena de Trump prometent un mur el 2016 per aturar la immigració feren el seu efecte. No volen perdre privilegis i no entenen uns EEUU que no siguin els que ells han contruït.
La deslocalització industrial
Segurament mai hem consumit un producte “ Made in USA“, però molts dels productes que consumim són de multinacionals nord-americanes. La deslocalització industrial és una xacra que s'ha anat estenent pels EEUU deixant el país sense teixit industrial. El NAFTA, tractat signat el 1994 entre Canadà, EEUU i Mèxic va permetre la deslocalització de molta de producció a Mèxic, amb uns salaris més baixos i sense caires restriccions de tipus ambientals o laborals.
La guerra comercial de Trump respon a aquest desig de posar els interessos dels EEUU primer i gravar amb aranzels les importacions xineses.
A aquests treballadors de coll blau, blancs que abans treballaven a la indústria i ara treballen a serveis mal pagats Trump els va dir que volia fer Amèrica gran altre cop. És un sarcasme que els americans votin aquells que han desindustrialitzats Amèrica els darrers 40 anys!
El canvi climàtic
Aquest estiu s'han produït els incendis més terribles en la història de Califòrnia. Els científics no dubten a atribuir-ho al canvi climàtic. Els EEUU són uns dels països més contaminants del món. Els lleus esforços de l'administració Obama de emprendre mesures reguladores del canvi climàtic han estat eliminades per la nova administració i han abandonat l'Acord de París de 2015 contra el canvi climàtic.
L'empobriment de la classe mitjana
Quan Trump arribà al poder el primer que va fer fou aplicar una reforma fiscal que baixava significament la pressió fiscal sobre les grans fortunes i el gran capital. Això en un país que té un dèficit fiscal disparat i molt deute en mans de bancs xinesos.
Els americans treballen més que mai i els seus ingressos reals no han fet més que baixar els darrers 40 anys. Reformes fiscals i laborals que han anat empobrint una cada vegada franja més estreta de la classe mitjana. La bretxa salarial entre un treballador i el seu director executiu era vuit vegades més gran el 2016 que el 1980.El director executiu de McDonalds ingressà el 2017 3000 vegades més que el salari mitjà dels seus treballadors! Warren Buffet posava de manifest que ell que ingressava quantitats ingents de diners pagava menys imposts que els seus empleats.
A mé a més moltes famílies de clase mitjana estan molt endeutades fet que limita molt qualsevol moviment de protesta laboral. Molts pocs treballadors estan sindicats.
La precarització laboral és una manera més de les classes altes per mantenir el treballadors sota control. El nombre de treballadors pobres no ha fet més que augmentar.Durant anys el salari mínim interprofessional no s'ha mogut gaire, entorn d'uns 15 dolars l'hora i molts treballadors no arriben a fi de mes o ho han de compaginar amb una altra feina.
Les dades oficials de l'atur als EEUU indiquen un índexs baixos de desocupació, entorn d'un 4%. La realitat però és molt diferent.Treballar un cap de setmana en una hamburgueseria significa tenir feina segons el recompte oficial i molta de gent aturada ni tan sols es compta ja que només en tenen en compte les dades de gent que ha cercat feina els últims 12 mesos. A partir d'aquesta data ja no entren en el recompte oficial. Per tant són unes dades esbiaxades.
Les fake news
Durant el mandat de Trump s'ha posat molt de moda el terme fake news, notícies falses, el que tota la vida ha estat una mentida. Mai cap president dels EEUU havia mentit a l'opinió pública com aquest.Aquesta tergiversació de la realitat ha acabat tornant-se en contra del president, especialment en temps de la Covid -19.
Els mitjans conservadors han jugat a manipular la realitat d'un manera descarada, el moviment sorgit en protesta per la mort d'un ciutadà negre a mans de la policia, el “ black lives matters“ ha estat objecte d'una manipulació sense parió.
Un debat ideològic limitat
Als EEUU els debats es donen entre dos partits que representen al sistema. La derrota de Hillary Cliton el 2016 entre d'altres coses fou a causa de la visió que tenien molts votants que era un política de tota la vida a sou de les grans corporacions.Trump representava una alenada d'aire fresc, no se'l veia com un polític professional.
Republicans i democrates representen un bipartidisme perfecte on molts temes que afecten els problemes reals de la gent no es discuteixen . Mai veurem un debat sobre la necessitat de crear un sistema nacional de salut, de com combatre el canvi climàtic o sobre la pèrdua de poder adquisitiu de la classe treballadora.
La major part del debat es perd el temps insultant el contrincant i parlant d'un mateix. Aquesta és una de les raons de la baixa participació electoral als EEUU. A més als republicans els convé una baixa participació ja que tenen un cort de votants que els serveix per mantenir-se al poder.
Un sistema electoral complicat
Als EEUU per participar a les eleccions hom s'ha de registrar. Aquest tràmit s'ha de fer a cada elecció. Per aquest fet molta gent no hi participa. Com a molt una bona participació arriba al 60% del cos electoral ja que molta gent considera que no serveix de res votar. Moltes minories i gent marginada no hi participen.
A més a les eleccions presidencial no és vota el president sinó els compromisaris de cada estat que triaran el president.En total són 538 compromisaris i per ser president en calen 270. Aíxi si un estat com Florida que tria 29 compromisaris els republicans tenen més vots que els democrates se'n duen els 29 compromisaris. A les eleccions de 2000 els democrates acusaren els republicans de tupinada, Jeff Bush el germà de l'aleshores president George Bush era el governador de Florida. Els tribunals acabaren donant la raó als republicans.
Així el 2016 Cliton obtingué tres milions més de vots que Trump però aquest sistema féu que encara que tengués més vots perdés les eleccions.
Una potència que ja no és el que era
L'abandó dels compromisos transatlàntics per part de l'administració Trump, el decliu dels EEUU com a potència industrial i l'aparició de nous poders, els PRIC, com la Xina, Rússia, l'Índia, Sud-àfrica i el Brasil posen en entredit el món monopolar sorgit del col·lapse del comunisme oriental el 1990.
La crisi de la Covid-19 hauria de forçar les elits americanes a implantar mesures socialdemòcrates en el seu país tal com feren els capitalistes europeus després de la Segona Guerra Mundial per tal de salvar el sistema capitalista.
Sense esperar gran cosa d'un victòria del candidat demòcrata el ben cert és que Trump és un perill pera la democràcia i per a la resta del món si revalida un segon mandat.