Reflexions sobre la victòria del Sinn Féin a les eleccions irlandeses

Reflexions sobre la victòria del Sinn Féin a les eleccions irlandeses
foto: Sinn Féin
foto: Sinn Féin

La sorprenent victòria del Sinn Féin en les eleccions irlandeses ha suposat la fi del bipartidisme dels dos grans partits de centre dreta Fianna Fáil i Fine Gael. El present article intenta explicar les causes i les conseqüències d’aquest victòria del moviment nacionalista irlandès

 

Una terra sotmesa al jou britànic

Des de la colonització de l’illa per part dels britànics al SXVI els irlandesos han despès de Londres en un o altre sentit. Un fet extern com el Brexit ha afectat la política interna de l’illa.Els anglesos sempre han desenvolupat un paper crucial en la política irlandesa. Al SXVI amb la colonització, les millors terres de conreu foren per als anglesos, els irlandesos s’hagueren de conformar amb les terres més pobres i més allunyades. Dublin, la capital, es va anglisitzar ben aviat, tal volta no s’hi ha parlat gaèlic dels del SXVIII.

La colonització i població del nord de l’illa per part d’escocesos, l’Ulster, al SXVIII suposà una altra derrota dels irlandesos en tota regla. Hi dugueren la seva llengua , els seus costums i la seva identitat. Els comtats del nord assegurarien la presència britànica al nord.

 

La gran fam de 1845 matà un quart de la població, un milió, l’altre milió emigrà cap a Amèrica o Austràlia. El país va perdre el 50% de la seva població. La part oriental de l’illa , la més dinàmica en tots els aspectes: econòmica, social i políticament s’anglisitzà ràpidament. Les classes dirigents irlandeses adoptaren l’anglès com a llengua habitual a diferència de Catalunya on la capital i la seva burgesia serien el pal de paller del moviment de reivindicació nacional.

Els intents d’obtenir una autonomia, una « Home Rule» fracassaren, el Regne Unit no volia saber res de dotar l’illa d’un cert autogovern.Només en una data tan tardana com el 1914 Londres hi accedí. Mestrestant el moviment nacionalista creixia a l’illa. El tomb de segle veié el naixement del Sinn Féin ( nosaltres sols en gaèlic) partit destinat a jugar un paper fonamental en el moviment de redreçament nacional de l’illa.

 

La independència

Durant la Pasqua de 1916 nacionalistes irlandesos prengueren l’oficina de correus de Dublin per iniciar un aixecament popular contra els anglesos. Els seus capitosts foren afusellats al castell de Dublín, centre neuràlgic del poder opressor britànic. Les revoltes continuaren.

Finalment els britànics s’avingueren a atorgar la independència als irlandesos, encara que mantendrien sota domini britànic els comtats del nord de majoria protestant. D’aleshores ençà la religió a l’Ulster ha determinat la filiació nacional.

 

Un país conservador i catòlic

El nou estat sorgit dels acords de 1921 serà dirigit pel sector més anglisitzat de la revolta. La constitució irlandesa atorgarà al gaèlic l’status d’idioma oficial, però de fet l’idioma oficial serà l’anglès. Ja en el moment de la independència només un 10% de la població parlava gaèlic, sobretot a la costa atlàntica on s’hi establí amb el pas del temps la Gaeltach, una zona gaelicoparlant teòricament per mantenir-hi l’idioma i desenvolupar-lo econòmicament.

Dublin serà el nou centre de poder central on els dos partits Fianna Fáil i Fine Gael s’hi repartiran el poder durant gairebé cent anys.

Els sectors més nacionalistes del moviment seran vençuts a la guerra civil irlandesa i amb el temps el somni de la reunificació de l’illa serà només això, un somni.

Les constitucions irlandeses atorgaran un paper crucial a l’església catòlica. La institució controlarà molts àmbits de poder, l’ensenyament per exemple i inspirarà moralment la legislació del nou estat.

 

Un país d’emigrants

Quan hom visita a Dublin el museu de l’emigració a la vora del port s’adona de la dimensió del sofriment i penúries patides pels irlandesos.Irlanda és una terra d’emigració. Vora 23 milions de ciutadans del món tenen ascendència irlandesa directa. El Saint Patrick day se celebra amb tot el seu glamur a Nova York i la catedral de Sant Patrici, el patró de l’illa, hi reuneix milers de fidels d’origen irlandès.

Poca gent coneix els orígens irlandesos del Che Guevara o dels Beatles. Molts de presidents dels EEUU són d’ascendència irlandesa i han marcat com ningú la història dels EEUU,. Recordem la pel·lícula « L’irlandès» de Martin Scorsese.

 

L’esclat de la violència al nord

Als anys seixanta del passat segle la minoria catòlica de l’Ulster s’aixecà en armes contra l’opressió protestant que els feia viure en unes condicions de vida inacceptables:mancats d’habitatge, d'educació, de salut i pràcticament sense drets civils.Començarà una guerra terrorista entre ambdós bàndols amb milers de morts i de sofriment. Amb els Acords de Divendres Sant de 1998 se signà la pau. Això suposà la creació d’una assemblea autònoma per a l’Ulster i el compromís de les dues parts de lluitar a partir d’ara políticament en un sistema democràtic de majories i minories on el vot és l’arma. Alhora deixà oberta la possibilitat d’una unificació de l’illa si aquesta era la voluntat dels nord-irlandesos.

 

L’entrada al Mercat Comú

El 1973 Irlanda esdevé membre de ple dret de l’aleshores Mercat Comú. Amb el anys la Unió Europea actual serà un gran negoci per al país ja que la seva estructura agrària el feu valedor d’importants ajuts.

Les institucions comunitàries europeïtzaran el país i crearan un cert sentiment de pertinença al continent, molt diferent del seu veïnat anglès.

 

El tigre celta

Els anys noranta veuran créixer l’economia irlandesa com cap economia d’Europa. Una política fiscal dirigida a atreure capital forà amb uns imposts de societats atractius faran d’Irlanda un lloc molt interessant per a les gran companyies on hi establiran seus regionals europees per pagar-hi pocs impostos.

Tal volta l’exemple més paradigmàtic d’aquest model sigui la companyia aèria irlandesa low cost Ryan Air. Aquest model serà vigent fins la crisi de 2008.

 

El cansament de bipartidisme

La crisi també afectarà el model de partits vigent fins el moment. La desregulació econòmica també ha suposat un important increment del preu de l’habitatge. Encara que l’atur és baix els llocs de treball són precaris i mal pagats. Hi ha molta immigració d’Europa de l’Est aprofitant que Irlanda pertany a la UE i això ha fet que molts de serveis bàsics, sanitat i educació haguin patit un cert col·lapse.

 

El Brexit

Quan el Regne Unit votà en referéndum per un 52% de l’electorat deixar la Unió Europea a Irlanda del Nord, l’Ulster el resultat fou diferent, un 56% optà per seguir a la Unió. A més cal tenir present el tema de la frontera física amb la República d’Irlanda, on aquest tema fou el principal escull a l’hora de negociar la sortida del Regne Unit.

 

El nou Sinn Féin

La majoria de joves que ha votat el Sinn Féin el perceben com un partit fresc i nou desvinculat del terrorisme dels anys setanta. Els joves veuen com tenen moltes dificultats a l’hora d’accedir a un habitatge i com serveis bàsics no acaben de fucionar.

La candidata a la presidència Mary Lou McDonald és una dona nascuda a Dublin, no a Irlanda del Nord com els tradicionals capitostos del Sinn Fein, Gerry Adams per exemple. Transmeten missatges senzills i clars que beneficien el sector jove de la població. Els votants estan cansats de veure la mateixa classe política que s’ha repartit el poder els últims 50 anys i que estan al servei del gran capital, abans de la crisi amb la liberalització de l’economia i després de la crisi amb les restriccions. El tigre celta només beneficià una minoria que ha reproduït el model neoliberal nord-americà.

 

La reunificació de l’Illa

Sobre la taula de negociació postelectoral hi ha el tema de la reunificació de l’illa. El Sinn Féin vol crear una comissió que en els propers cinc anys estudiï el tema i que faci propostes realistes encaminades a fer viable un referéndum d’unificació de l’illa.Sempre tenint en compte els interessos de la minoria protestant del Nord.

Segons el acords de Divendres Sant és el govern de Londres l’únic que pot fer possible un referéndum en el cas que una majoria de la població de l’Ulster ho demani. A les darreres eleccions generals britàniques els partits catòlics per primer cop guanyaren les eleccions a l’Ulster. Hi ha un sentiment entre la població nord-irlandesa que el govern britànic no els ha defensat prou ja que la majoria de la població amb independència de la filiació nacional vol romandre a la Unió europea.

Haurà fer més per la unificació de l’illa el Brexit britànic que no el terrorisme de l’IRA . És aviat per dir si estam en un procés de reunificació, aquests processos duren anys i el seu resultat és incert. A altres parts del Regne Unit, Escòcia per exemple, la demanda d’un segon referéndum s'ha incrementat a partir de la sortida del Regne Unit de la UE. Els escocesos volen romandre a la UE i un segon referéndum d’autodeterminació rebutjat recentment per Londres aniria lligat a la permanència a les institucions comunitàries.

 

El Futur

Cert i segur que a la política irlandesa res no serà igual a partir d’ara. El desig de canvi social i la voluntat de reunificar l’illa condicionaran la política nacional irlandesa. Nous actors han entrat en joc i els vells poders polítics de l’illa sembla que no han sabut donar respostes a les demandes populars.

La Unió Europea pot tenir oberts quatre fronts que posin en qüestió l'estat-nació vigent a Europa. Escòcia i Irlanda al Regne Unit, Flandes a Bèlgica i Catalunya a Espanya. Haurà de intentar donar una solució a aquests contenciosos els propers anys.

 

comentaris