Encara una oportunitat per a la pagesia

El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha presentat la seva proposta de Pla Estratègic de la PAC, després d’un procés iniciat el 2019, que al llarg del 2022 viurà la darrera etapa de negociació per a entrar en vigor el 2023. En la PAC anterior es definien 50 regions agroclimàtiques, 8 de les quals eren presents a les Balears, ocasionant una situació en la qual, comptat i debatut, els agricultors insulars restaven molt per davall del nivell d’ajuda dels agricultors peninsulars. La situació és dramàtica perquè, tenint en compte que els costos de producció són molt més alts a les illes i els preus cobrats pels agricultors pels seus productes són més baixos, la renda agrària balear està entorn dels 19.000 € per unitat de treball/any mentre que a l’estat la mitjana és de 36.500 €. Quasi el doble! La cosa sorprenent de bon de veres, amb aquest panorama, és que al camp balear encara hi quedi qualcú.

Davant això, la política agrària espanyola i comunitària ha respost, però no pujant l’ajuda a la regió insular, que seria la deducció lògica davant la desigualtat de renda, sinó deixant que aquesta ajuda, per diverses raons de tipus estructural, vagi baixant fins a l’extrem que el valor mitjà dels drets d’ajuda a les Balears és de 117,9 €/ha quan el valor mitjà estatal és de 144,2 €/ha, un -18,23 menys. Un desastre. És completament irracional: a menys renda, menys ajuda. El resultat de tot plegat és la desfeta de la pagesia balear a un ritme accelerat. És a dir: patim tots els problemes de l’agricultura europea i mundial, però molt més accentuats.

Aquest panorama pot canviar amb el nou Pla Estratègic, degut a que el Ministeri crea, per mor de la demanda feta per la Conselleria d’Agricultura, una regió específica socioeconòmica de les Illes Balears, que reconeix els costos de producció més elevats i, per tant, estableix un nou valor mitjà del dret d’ajuda (188,64 €/ha) que vol tendir a equilibrar els nivells de renda de les explotacions agràries balears amb la resta. Automàticament, si el nombre de perceptors actual (5.594) es manté estable, passam de cobrar 14,4 milions d’euros en pagament bàsic a cobrar-ne 23 milions, amb un increment de 8,6 milions d’euros anuals.

Però no tot serà tan fàcil. S’ha de tenir en compte que no tothom podrà cobrar ajudes. Si els imports són més alts de 5.000 € anuals, els perceptors hauran de ser agricultors genuïns, és a dir: ser titulars d’una explotació agrària registrada i estar afiliats a la seguretat social agrària per compte propi o tenir un 25 % o més dels seus ingressos totals que són ingressos agraris. Això farà que un grapat de centenars d’explotacions agràries que a l’actualitat reben ajudes deixaran de rebre’n, si no es transformen en agricultors genuïns.

Per un altre cantó, en crear la regió insular es provocarà un efecte positiu que es manifestarà en altres categories d’ajuda: el pagament redistributiu (dirigit a ajudar les explotacions més petites) ens pot reportar 4 milions d’euros més; els joves i les dones joves que s’incorporin tendran un pagament complementari més alt; les ajudes associades (ramaderia, fruits secs...) seran majors i els nivells d’ajuda per les pràctiques agràries més sostenibles mediambientalment també seran més alts (en una proporció difícil de valorar).

També es podran incloure en el sistema unes 11.000 ha que ara no reben ajuda per un motiu o l’altre, la qual cosa representaria uns 2 milions d’euros més. També hi haurà una certa quantitat de superfícies de pastures que passaran a cobrar les ajudes de caràcter ambiental pel pasturatge extensiu, representant 1 milió d’euros més. Si sumam tot això, la quantitat resultant és d’uns 18 milions d’euros més cada any, als quals els hem d’afegir els increments en les pràctiques agràries sostenibles o ecoesquemes, la qual cosa ens pot dur a una xifra propera als 20 milions d’euros més cada any per al sector primari balear. Si pensam en un volum d’ajuda PAC d’uns 30 milions d’euros anuals, podríem parlar d’un nou nivell proper als 50 milions d’euros, la qual cosa tendria enormes conseqüències per a la nostra pagesia.

Però no es pot dir blat fins que no és dins el sac. Estam al davant d’un canvi quantitatiu i qualitatiu enorme pel que fa a les ajudes de la PAC a les Illes Balears, que representarà un veritable canvi de model en la gestió agrària de cada una de les illes. En la situació actual, no és previsible que hi hagi una variació substancial de la proposta, però hi pot haver lletra menuda, les modificacions i compensacions de darrera hora. En tot cas, el que tenim al davant és un camp de possibilitats que, en la seva realització, dependrà de les decisions dels agricultors.

Per resumir, podríem establir les següents conclusions:

1. A la PAC 2023-2027 la insularitat de les Illes Balears tendrà un reconeixement específic que es traduirà en un increment del 50% en els drets d’ajuda, ja que s’establirà l’existència d’una regió socioeconòmica específica.

2. És prest per comptabilitzar la xifra total de l’increment resultant, però una primera avaluació el podria xifrar en uns 20 milions anuals més per al sector primari balear.

3. El major o menor impacte de la nova regulació dependrà de la capacitat de perdre el mínim de perceptors i de què els agricultors siguin capaços d’adequar-se a les noves exigències mediambientals i entrar, pagesos i administració, en el procés de digitalització en el que es veurà abocat el sector.

Comentaris