Les revistes de cultura i de debat són una peça clau del teixit intel·lectual d’un país i d’una societat. «L’Avenç» és una d’aquestes publicacions indispensables.
La primera revista anomenada «L’Avenç» (és a dir, “el progrés”) va néixer a Barcelona l’any 1881 i es va publicar fins al 1893. Va ser una publicació que servia de portaveu a elements catalanistes progressistes, entre els quals destacava Pompeu Fabra, que a les pàgines del periòdic ja plantejava reformes ortogràfiques innovadores.
Més endavant, l’any 1976, a penes sortits de la dictadura, una grup d’historiadors recuperaren el nom de la històrica capçalera per fer una revista d’història dels Països Catalans, que amb els anys, sense oblidar la perspectiva històrica, s’ha anat convertint en publicació cultural.
Lamentablement, l’abril passat «L’Avenç» va anunciar que plegava. Dificultats econòmiques, crisi general de lectura, manca de subscriptors... obligaven a tancar el bell projecte, clausurat amb un número 500 de continguts especials.
Passat l’estiu, però, «L’Avenç» torna amb el número 501, gràcies a suport institucional i a mecenatge privat. Amb data d’octubre, «L’Avenç» ja és a les llibreries i els antics subscriptors l’hem rebut puntualment a domicili.
Ara Simona Skrabec dirigeix la revista, que en el número recent ens ofereixen textos sobre el cinema de Víctor Erice (Imma Merino), un perfil de l’historiador Josep Fontana (Joaquim Nadal), l’avançament editorial d’un text londinenc de Charles Dickens i una llarga entrevista a Peter Burke (“un dels grans renovadors de la història cultural”).
També s’hi reprodueix la conferència “Les identitats nacionals a Europa cap a 1900”, d’Anne-Marie Thiesse, i l’estudi “Segles llargs, segles curts, canvis d’era”, de l’historiador Fernando Hernández Sánchez. La crítica de teatre se centra en “La història d’un senglar”, i un conjunt de breus ressenyes sobre llibres nous, més un article literari de Jordi Puntí, completen les pàgines de la revista, sempre ben il·lustrades i de tipografia acurada i clara.
Si, encara, hi volem cercar una mica d’accent illenc, però no localista, hi trobarem la fotografia del jaciment de Torralba d’en Salort, que il·lustra el reconeixement de “Menorca Talaiòtica” com a Patrimoni Mundial de la UNESCO, i la ressenya del musicòleg felanitxer Antoni Pizà sobre el llibre «Coros y Danzas. Folk Music and Spanish Nationalism in the Early Franco Regime», publicat a Nova York.
Benvingut, de nou, «L’Avenç» i que no li fallin els lectors.