El futur museu de GESA ja té una partida de 500.000 euros en els pressuposts del 2024 i l’equip de govern ha anunciat la imminent compra de l’edifici, valorada en 25 milions d’euros. Es tracta d’una promesa del batle Jaime Martínez que pretén importar un model com el de Màlaga, amb centres que intenten vendre una “marca de ciutat”, que són museus franquícia i que la major part de les vegades tenen una programació pobra i dependent. Un autèntic “pelotazo”, que aposta per una ciutat franquícia, amb el que això suposa per a la pèrdua de la identitat i dels valors propis de la ciutat. Un model pensat per als visitants i no per als residents, que no genera ni valors, ni reflexió ni interrelació amb la pròpia ciutat.

És evident que resulta més rendible obrir un parc temàtic que projectar un museu. Recentment, el tinent de batle de Cultura afirmava al Diario de Mallorca que “queremos el modelo de Málaga y que GESA sea un museo franquícia”. Per respecte a la cultura aquestes declaracions resulten desafortunades. Els estudis previs per a la posada en marxa d’aquest nou espai artístic costaran mig milió d’euros. Però un centre d’aquestes característiques tendrà un cost molt més elevat. S’han demanat què es podria fer amb tot el pressupost que s’haurà de destinar a aquest espai? Realment creuen que el model de Màlaga, que ha estat criticat per gestors i comissaris culturals de forma contundent, és el que necessita Palma?

Es tracta d’un model que converteix el món cultural en un aparador, que vol complaure el turista amb grans noms – la major part, amb exposicions menors o empaquetades des d’altres centres-, sense generar recursos ni oportunitats per al sector local ni per a la pròpia ciutadania. A més, aquest tipus de museus generen una gran precarització del sector, a través de subcontractes amb condicions deplorables. En definitiva, el model neoliberal de cultura que el Partit Popular defensa és el que precaritza sistemàticament la pròpia cultura i és un model 100% gentrificador, una autèntica barbaritat i una passa més en el procés de saturació que pateix la nostra ciutat. Iñaki Esteban, en el seu llibre “Efecto Guggenheim”, ja alertava de l’espectacularització dels grans centres d’art, que operen sense generar vincles amb el territori, com a una mostra de gran fira turística on els creadors són menyspreats. Un cas significatiu és el projecte de fer una seu del Museu Rodin a Santa Cruz de Tenerife, que es va haver d’aturar després de la polèmica on 3.000 experts del món de la cultura signaren una carta oberta en la qual titllaven el projecte de “fantasiós”, criticant-ne el cost (16 milions d’euros) i que fos un projecte basat exclusivament en termes econòmics. 

La cultura és més àmplia que això. Des de MÉS preferim treballar per garantir els drets culturals de la ciutadania i fer feina per aconseguir un territori culturalment equilibrat. Preferim dedicar els esforços i recursos a afavorir la creació cultural, que el Partit Popular deixa de banda, com es pot veure amb la renúncia del projecte de l’Antiga Presó o de la reivindicació històrica d’un espai per al CAC-Palma. Som més de fomentar una participació en l’àmbit cultural des d’un diàleg directe i continu amb els sectors culturals, però també amb la ciutadania, com a protagonista del propi fet cultural. De dignificar professionalment els i les agents culturals i d’establir sinergies de feina en xarxa per aconseguir un ecosistema cultural sòlid a la nostra ciutat. D’aconseguir, en definitiva, que la cultura sigui un eix vertebrador de la ciutat, posant-la en valor com una eina de cohesió social. Es tracta de treballar cap a un model cultural sostenible des del punt de vista mediambiental, social i econòmic front a un model buit de contingut que té com a objectiu l'especulació i vendre la ciutat i la cultura com un producte de mercat.