El mes d’abril hem pogut celebrar 30 anys del Parc Nacional marítim-terrestre de l’arxipèlag de Cabrera. Una fita col·lectiva, que commemoram amb dues grans victòries, ecologistes i de país: l’ampliació de la seva superfície en més de 80.000 hectàrees i la gestió unitària de la part ampliada. 

Des del prisma més personal sols puc dir que és un honor i un orgull haver participat d’aquest engrescador procés, primer com a director general i ara com a conseller. Aquestes fites, doncs, no són més que un reflex de la tasca compartida i de la perseverança envers a un repte comú. 

Amb tot, l’esforç compartit que hi ha al darrere d’aquestes dues grans fites és immens, aconseguint canalitzar les demandes socials i ecologistes per esdevenir en polítiques públiques. Paga dir que l’espurna que va engegar el camí fou la iniciada per la lluita dels moviments ecologistes, allà cap a la dècada dels 80 del segle passat, aconseguint el 1991 que Cabrera passàs a formar part de la Xarxa de Parcs Nacionals de l’Estat, convertint-se en el primer marítim-terrestre de l’Estat espanyol.

Vist amb la perspectiva que es mereix, Cabrera és, a dia d’avui, un emblema de protecció sorgit de la importància d’escoltar i conjugar les demandes col·lectives des de les institucions per poder avançar cap a una societat més justa i sostenible. És evident que, per fer-ho, és necessita també perseverança i convicció, que en aquest cas ha vengut d’un govern d’esquerres i d’unes conselleries, encapçalades per MÉS per Mallorca, que han treballat de manera incansable  per convertir a Balears en referent de protecció, no només a l’Estat sinó també a Europa. 

Abans d’acabar la primera legislatura del Pacte, férem efectiva la protecció de 90.000 hectàrees, convertint Cabrera en el Parc Nacional més extens de l’Estat i el més gran de la Mediterrània occidental. El 2019, doncs, vam culminar el mandat complint amb l’objectiu: que la primera legislatura del Pacte fos la legislatura de la mar. I, gairebé just en començar l’actual, poguérem aconseguir que la gestió del Parc sigui, en la seva totalitat, orquestrada des de la comunitat autònoma. 

Les polítiques pioneres, però, són impensables sense la col·lectiva. Cabrera no és paradigma del dit perquè sí, sinó perquè les dècades de reivindicacions van cristal·litzar en polítiques concretes

Val a dir també que trenta anys no només inclouen victòries, sinó també molts reptes. Un d’ells, el d’aconseguir un finançament suficient per garantir que la gestió de Cabrera es pugui fer de forma òptima. En aquest sentit no defallim en assolir aquest objectiu, tot confiant que sigui una de les pròximes victòries a celebrar. 

Un dels altres grans reptes, també com a societat, és el de fer front a les conseqüències de l’emergència climàtica que vivim. En aquesta tasca compartida, Cabrera torna a ser exemple que ens cal subratllar. Gràcies a l’estació instal·lada al Parc, i a la feina que es fa de forma conjunta des de l’Organisme Autònom de Parcs Nacionals, l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic, l’Agència Estatal de Meteorologia i la Fundació Biodiversitat, podem tenir uns registres que serveixen per fer un seguiment del canvi global tant a Cabrera com a la resta de Parcs de la Xarxa. 

La comunitat científica du avisant des de fa anys que la Mediterrània és la zona zero de la crisi climàtica. Obtenir dades des d’un indret com Cabrera, ens permet, doncs, no només saber què està passant, sinó avançar-nos i posar-hi remei. D’aquí també la col·laboració extremadament necessària, tant a nivell estatal com europeu amb diversos organismes. 

Celebrar 30 anys de Cabrera com a Parc Nacional és celebrar lluites compartides, afrontar nous reptes i avançar camí per a un futur més sostenible, on la protecció del territori sigui prioritària, la investigació un pilar a l’hora d’impulsar polítiques públiques i on la ciutadania pugui seguir gaudint, respectant i conservant espais com l’arxipèlag. 

Celebrar 30 anys de Cabrera com a Parc Nacional és també,doncs, posar la mirada al futur. I ser conscients que sense les fites col·lectives, on la gent que treballam des de les institucions i la gent que persegueix unes illes millors des dels diferents activismes socials anem de la mà, es fa més complicat d’imaginar un horitzó més verd i més resilient. 

Per a seguir gaudint molts d’anys més d’aquest emblema ambiental, perseverança, estima i convicció.