El passat 3 de març vaig tenir l’honor de representar al Govern de les Illes Balears a la Cimera Mediterrània pel Clima i el Medi Ambient, celebrada a Barcelona, amb la participació del president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, i les meves homòlogues catalana, Teresa Jordà, i valenciana, Mireia Mollà. 

La trobada consolida un espai polític mediambiental que s’ha anat teixint, els darrers dos anys, a partir de trobades bilaterals impulsades des de l’arxipèlag amb ambdós territoris. Una aposta que parteix del convenciment que la lluita contra l’emergència climàtica, especialment la conservació de la mar, no la poden emprendre, en solitari, els territoris petits, i molt manco els insulars, tot i estar empoderats per a aprovar normativa conservacionista tan potent com el Decret posidònia, o les Lleis balears i de Residus que, a dia d’avui, no han estat superades pel marc normatiu estatal.

Aquesta experiència consolida, a més, a les Illes Balears com un dels pols emergents de les polítiques conservacionistes a la mediterrània occidental. 

Des d’inicis de la present legislatura, la creació de sinergies ha anat més enllà dels territoris de cultura germana. El resultat més palpable ha estat la celebració, a Formentera, el passat mes de setembre, del primer workshop de la Xarxa Mediterrània per a la Posidònia, una plataforma d’intercanvi d’experiències en matèria de gestió de la conservació de la posidònia, en la que hi participen, actualment, 11 països. O, per posar un altre exemple, aquest mateix mes, un dels tècnics del servei de Protecció d’espècies ha tingut l’ocasió de compartir les nostres experiències en matèria de protecció de la posidònia a Tunísia, gràcies als programes de cooperació de la conselleria d’Afers Socials i Esports. 

No ens aturem aquí, però. Un dels compromisos assolits a la Cimera ha estat el d’acudir, amb una sola veu, a la propera Conferència sobre els oceans de l’ONU que tindrà lloc a Lisboa el proper mes de juny. En aquest fòrum de rellevància inqüestionable, donarem a conèixer els nostres plantejaments i cercarem ampliar aquest espai de debat i de propostes que estam construint.

Ens agradaria comptar amb la implicació de l’Estat en aquesta aposta decidida i irrenunciable per la conservació marina. Precisament, una de les grans mancances que vam coincidir a assenyalar durant la Cimera per a assolir els objectius mediambientals és l’absentisme de Madrid alhora d’adoptar mesures valentes. Bastaria, de fet, que es fes seves les nostres reivindicacions. Però ni això. 

Sense anar més lluny, encara no hem rebut resposta de la petició, aprovada en Consell de Govern, a principis d’enguany, de defensar davant l’Organització Marítima Internacional (OMI) la petició de declarar les aigües de l’entorn de l’arxipèlag com a  Zona Marina Especialment Sensible (ZMES), una figura que ens permetria adoptar mesures per regular el trànsit marítim i la seva càrrega contaminant. D’aquesta manera, les Illes Balears disposarien d’una eina eficaç que les dotaria d’una major sobirania per a encarar els reptes ambientals del segle XXI. 

L’experiència ens assenyala, però, que no podem quedar de braços creuats fins que ens arribin les novetats del centre de la Península. No ens queda més remei, per tant, que seguir cultivant i teixint complicitats i aliances amb tots aquells territoris disposats a sumar amb l’objectiu d’assolir un benefici comú. Des del punt de vista climàtic, no tenim més pàtria que la mediterrània.