Siguin més llunyans –com la Germania, la Comuna de París o els consells de fàbrica italians—o més propers – com el 15-M, el TIL o el 1-O–, les experiències de temps accelerats han marcat el nostre imaginari polític i han estat punts nodals de les nostres reflexions com esquerra (en el nostre cas, també mallorquina i autocentrada). Totes elles es caracteritzen per breus períodes de temps, però d'una gran intensitat en avanços socials o en ebullició popular. Tot i els desenllaços frustrants que poden tenir, la seva petjada marca les dècades futures en pensament i acció política. I de tots ells, sempre ens n'oblidem d'una de cabdal: la I República. Com que no som historiador, no vull entrar en els fets detallats dels successos. Ara bé, com a politòleg i militant, sí que crec rellevant deixar present el llegat teòric que ens deixa. Avui, 150 febrers després, anem a parlar del republicanisme federal.

Aquella breu experiència republicana decimonònica és un mar de lliçons de futur pels que creiem en una Mallorca més justa, democràtica i sobirana. El fil que deixà, sobretot en el pensament socialista, republicà i catalanista és immens, capitalitzat, sense dubte, per la figura del president i intel·lectual Pi i Margall. Per això, vull enumerar tres idees-força per pensar el present amb els ulls republicans de fa 150 anys, actualitzant els continguts: 1) la (re)articulació difícil, 2) el sobiranisme de baix a dalt i 3) la construcció republicana.

Comencem per la primera. El republicanisme federal unia en un sol moviment una classe mitjana amb les classes populars obreres. Alhora, articulava la demanda territorial amb la social. I és d'aquesta lògica que el catalanisme i el mallorquinisme popular neix. No hi ha l'articulació del socialisme amb el catalanisme d'Alomar sense el republicanisme federal. Tampoc el galleguisme de Castelao o el catalanisme d'Esquerra Republicana sense les lliçons de Pi. La història de la lluita per la sobirania del territori va lligada a la transformació social gràcies a les primeres experiències del republicanisme federal, unint capes diverses de la societat en una concepció popular àmplia i integradora de demandes variades. El republicanisme federal abraça un socialisme naixent, unes primerenques experiències municipalistes, unes demandes nacionals sense definir...

Per entendre això cal deixar de banda el que sabem fins ara. Els republicans federals no eren uns reformistes burgesos. Tampoc no defensaven, ni prou fer-s'hi, l'entesa actual de "federal", ja que no demanaven que un Estat central es descentralitzés. Al contrari, demanaven un pacte entre territoris i entre sectors socials situats als marges del poder, des de la sobirania de cadascú, per desfer, com diria Pi i Margall, "l'omnipresència de l'Estat". Aquesta articulació social i territorial des de tots els subjectes de la perifèria (subalterns, si es vol) cap al centre és la gran lliçó dels republicans. Unien la causa obrera i social en una rearticulació difícil per fer front un règim estatal, capitalista i centralitzat. Avui encara cerquem la fórmula per construir aquest discurs. I és que el context actual té reptes diferents, les llibertats van més enllà que les demandes de classe (tot i entrellaçar-s'hi i fitxar-s'hi). Definir un discurs articulador de lluites ecologistes, socials, feministes, de la dissidència sexual... amb el propi territori i la calor d'allò popular atenent, al mateix temps, a les aliances possibles amb la resta de pobles és el gran repte del sobiranisme actual. Mirar dels encerts i errors del primer que ho van fer possible hauria de ser obligació de tots nosaltres.

La segona lliçó és el sobiranisme de baix a dalt. El nacionalisme (més o menys progressista) durant anys s'ha demanat què i qui era la nació. És la pregunta fonamental a fer-se. Això suposa una delimitació cultural o política (aquí hi ha escoles vàries) d'una població i un territori que, en conseqüència se li brinda una acció política. I aquí el nostre maldecap: nació mallorquina o catalana? Balears com a marc polític sense nació? El republicanisme federal ofereix un altre esquema que crec ens pot servir per sortir d'aquesta problemàtica nacional.

Per ells, el subjecte polític bàsic de sobirania és l'individu que viu lliure de dominacions (en la concepció republicana de llibertat). Per fer possible aquest individu, hi ha d'haver una sobirania d'una col·lectivitat que brindi aquesta llibertat. Aquesta neix de l'espai polític més pròxim: el municipi. Ja ho deia Pi: "la ciutat és la societat política per excel·lència". Allà neix la concreció de l'acció i l'organització social i, de l'agrupació lliure de municipis, es generen regions; i, d'allà, països, i d'allà Estats. La base és la unió lliure en el fet comú que ens pot beneficiar, mantenint l'autonomia pròpia per tot allò que puguem assumir. Aquest pacte és lliure (així, és revocable si es vol). En resum, els federals construeixen un marc autodeterminista que va del municipi a l'Estat, basat en la subsidiarietat. I des d'aquesta radicalitat democràtica, neguen la idea tradicional de nació: no és subjecte polític qui té unes característiques prèvies d'identitat, sinó qui exerceix el poder polític del pacte entre iguals i diversos, fent d'una comunitat, una pluralitat d'elles. L'objecte ja no és qui som i per què som mallorquins, obrint difícils camins. Ara, la pregunta és què volem ser i amb qui volem fer camí, amb una concepció de Mallorca oberta (i també plural, unint pobles, ciutats i comunitats diverses i canviants). Fins i tot, ens permet articular de manera diferent l'illa, ja que el poble i el barri són subjectes claus de la construcció popular. Sense ells, no hi ha nació. Ja ho va entendre bé Alomar quan deia allò de que la regió és moguda, la nació és se-movent i la ciutat, simplement, és el que mou.

Tot aquest esquema ens porta al darrer punt: la República no es constitueix, es construeix. Pi i Margall i els altres republicans federals varen ser molt conscients d'aquest fet arran del desmantellament de la Primera República. La República nascuda seguia amb uns poder fàctics, esclavistes i monàrquics que no van ser destronats del tot. Les tensions entre la forma republicana i els fons de poder encara lluny de la justícia i la democràcia va ser un entrebanc pel desplegament de l'ambiciós projecte de canvi que portaven els republicans. Això, de rebot, provocà tensions entre els blocs més intransigents dels republicans i la necessitat de consolidar la República, així com les tensions internes entre els sectors més liberals com Castelar i els més socialistes, com Pi i Margall. D'aquí que aquest darrer dediqués els anys posteriors a la República a les seves grans obres, com els Articles o Les Nacionalitats. De la seva lectura, la conclusió és clau: una República, tot i assolir-se, pot ser tan tirànica com una monarquia. Com diria Pi: la República no és la part principal i la resta, accessoris. No hi ha republicanisme sense l'assumpció de la sobirania (ell segurament diria autonomia) de cada un dels pobles i dels sectors socials per, des de la llibertat de cada un, poder construir un poder en comú. La República no és llevar un Rei o proclamar un Estat independent, sinó que és construir un poble sense dominacions, de l'individu al municipi i d'allà a la nació, amb aliances múltiples i amb una hegemonia comuna. A un republicà no li interessa tant la forma d'Estat, com que el seu canvi suposi un horitzó emancipador pel seu poble.

En un context on els cicles polítics (de)constituents queden una dècada lluny, cal no oblidar aquests aprenentatges. Quan tornin els temps de transformacions socials, els republicans hem d'estar preparats amb una estructura social, cultural i política ferma per fer-li front amb un projecte il·lusionant i un discurs articulat. Del republicanisme federal n'hem d'actualitzar aquestes tres lliçons per construir un sobiranisme obert, post-nacional i constructiu. Ja ho deia Pi: "Agafa la desfeta bandera del segle que expira, porta-la a tots els confins de la terra, agrupa al seu voltant a la dispersa humanitat i acosta-la al compliment dels teus objectius". Això és el full de ruta. Cap dubte que anem per bon camí.