2023, un any electoral.

font: PngWing
font: PngWing

Miquel Rosselló. Fundacions Darder Mascaró

Efectivament el 2023 serà un any d’eleccions. El 28 de maig les municipals i algunes autonòmiques i probablement a final d’any les generals.

Un any electoral molt important per marcar el futur de l’Estat espanyol i de bona part de les nacions que en formen part. A les generals perquè caldrà veure si les forces sobiranistes perifèriques tindran força suficient per apuntalar un govern progressista o fins i tot si podran incrementar la seva capacitat d’incidir en la governabilitat o al contrari ens trobarem amb una nefasta majoria conservadora formada per PP i VOX. Perl sobiranisme de casa nostra també seran molt important aquestes eleccions generals.  Aconseguirem trobar la forma més adient per col·locar un diputat sobiranista a les Corts?

De tot això tindrem temps de parlar-ne més endavant.  Però ningú dubta  que el resultat de les eleccions del 28 de maig tindran una influència decisiva en les generals de final d’any.

Si ens centren en les municipals i autonòmiques és obvi la importància que tenen pel futur. Però si ens cenyim a les opinions i/o informació que produeixen sobre aquest tema els grans mitjans de comunicació, molts de comentaristes i/o tertulians ens trobem exclusivament amb un torcebraç entre PP-Vox i PSOE-UP. Si els primers mantenen les CCAA o les alcaldies que ara tenen o pel contrari ho fan els segons.

Molt propi d’una visió unitària i unitarista  de l’Estat espanyol que no s’assembla gens a la realitat. Sense llevar-li importància a la confrontació entre la dreta i l’esquerra espanyola, que la té, les variables són molt grans i els  agradi o no, als que somien amb un mapa electoral bipartidista i exclusivament espanyol la realitat és més caparruda i totes aquestes variables incidiran d’una forma o una altra en les eleccions generals.

Si comencem per les dues Comunitats històriques, que tenen un mapa electoral propi, és a dir, diferent de l’espanyol. A Catalunya serà important saber si el PSOE creix o no, perquè per la dreta espanyola no cal posar-hi messions. I el que està en joc és qui manté la majoria dins l’independentisme, ERC o Junts, quines aliances es deriven als distints Ajuntaments i el resultat de Barcelona. Al País Basc les distintes forces espanyoles no pinten res i els quartos es juguen entre PNB i EHBildu.

A Galícia també hi ha solament eleccions municipals i si bé la pugna entre PSOE i PP serà molt important no són els únics que juguen la partida. Per una part caldrà veure com es reconverteixen les distintes candidatures de “Mareas” que tingueren un excel·lent resultat a les passades eleccions i que pràcticament s’han dissolt i quin paper juga el BNG, convertit a l’àmbit autonòmic en el primer partit de l’oposició per davant del PSOE.

Al País Valencià i les nostres Illes pels comentaristes espanyolistes dels qui parlava al principi és clar que hi ha una pugna entre PP i PSOE, però com també he dit abans aquesta és una visió molt ximple. És clar que està en joc qui governarà la Comunitat Autònoma, els Consells Insulars i els Ajuntaments de Palma i Valencià, si la dreta o l’esquerra. Però també està per veure el pes de les distintes forces que componen els pactes de progrés. Mantindrà el PSOE les distàncies que té amb les altres forces o no?. Compromís mantindrà l’alcaldia de València?. MÉS Per Mallorca, MÉS per Menorca i Compromís consolidaran les seves forces? I quin paper farà Podemos?

Les distintes forces sobiranistes a Andalusia, Aragó i Canàries, es mantindran, creixeran o no?.

Però encara queda una altra variable que és molt important i que no puc entendre com no es posa sobre la taula alhora d’afrontar un debat electoral, que són les distintes candidatures sorgides de l’anomenada “España Vaciada”.

Per mi està meridianament clar que la proliferació de candidatures “independents” en els darrers anys, en torn del concepte de” l’españa vaciada” és la definitiva demostració  que el model autonòmic vigent està totalment caducat i no dóna resposta satisfactòria a cap de les reivindicacions territorials existents a la pell de brau.

El centralisme i l’espanyolisme sempre ha tingut una visió unitarista i ha tendit a marginar la perifèria com tothom sap. No solament ha alimentat la reivindicació dels drets nacionals a Catalunya, País Basc i Galícia, sinó que s’han anat incrementant les reivindicacions de més autogovern a molts d’altres territoris. Però l’aparició de “la España Vaciada” és una descarnada demostració que el centralisme i l’espanyolisme no és tan sols una confrontació d’Espanya amb la perifèria, sinó que allò que podríem anomenar l’Espanya profunda se sent abandonada i desprotegida. Per què l’espanyolisme  no és tan sols una actitud colonial d’Espanya enfront de les altres nacions que formen part de l’Estat, sinó la total concentració del poder econòmic i polític al centre, a les elits de la gran oligarquia i territorialment del centre geogràfic, el Km 0, és a dir Madrid.

I tornant a les eleccions, serà molt important pel futur saber si les distintes candidatures provincials o municipals d’aquest moviment es consoliden o no.

En definitiva les eleccions del 28 de maig són vitals per molts de territoris i nacions que formen, per ara, part de l’Estat espanyol, però també marcaran línies cap a les properes de final d’any.

I tant si els comentaristes habituals s’han assabentat com si no, el futur Govern d’Espanya estarà format per una coalició PP-VOX o PSOE i el resultat dels acords de Podemos amb Sumar si alguna d’aquestes coalicions treu majoria absoluta, cosa poc improbable, però si no és així dependrà de la voluntat política d’aquest mosaic de forces polítiques que es mouen dins un territori plurinacional i pluri-regional que és l’Estat espanyol.   

 

Comentaris