40 anys d'autonomia

Imatge: Parlament de les Illes Balears
Imatge: Parlament de les Illes Balears

MIQUEL ROSSELLÓ. Fundacions Darder-Mascaró

Quan es compleixen quaranta anys de l’entrada en vigor del nostre Estatut d’Autonomia és un bon moment per aturar-nos a reflexionar, per obrir un debat ciutadà sobre els encerts i les mancances del nostre autogovern.

Les institucions han posat en marxa un ampli ventall d’actes commemoratius de celebració d’aquesta data i no serè jo qui qüestioni  l’encert d’aquesta celebració. Form part d’aquella generació de mallorquines i mallorquins que a la darrera dècada del franquisme, lluitàrem en condicions molt difícils, per reivindicar el dret del nostre poble a un autogovern ple. Però precisament per això mateix estic convençut que les celebracions han d’anar acompanyades de reflexió sobre les bondats i les deficiències del nostre model autonòmic.

Cal destriar què és allò que no ens agrada, generalment per què ho considerem insuficient, d’allò que ha estat positiu i ha suposat una passa endavant en la nostra lluita pels drets dels nostres ciutadans i el nostre País.

Sobretot quan sabem que s’incrementen les posicions contra el nostre autogovern i molt més contra el seu desenvolupament.

No hauríem d’oblidar la nefasta etapa de govern del PP quan el seu President Bauzà va atacar brutalment la llengua catalana i va aplicar retallades impressionants contra els eixos del poder autonòmic, cultura, educació, sanitat i medi ambient. I la Presidenta del Consell, Maria Salom que va dissoldre la TV de Mallorca i va intentar per tots els mitjans deixar el Consell a la mínima expressió, una institució decisiva de l’arquitectura autonòmica.

I ara ja tenim representants electes al Parlament, Consell i Ajuntaments que aposten clarament per donar per fini-quitada l’Autonomia.

És absolutament imprescindible defensar l’autogovern com una senya indiscutible del nostre poble i obrir el debat sobre que cal millorar.

Per això des de Fundacions Darder Mascaró hem aportat dos documents que considerem útils per fomentar aquest necessari debat ciutadà. Per una part el llibre «Mallorquinismes: Una història oral. Identitat, cultura, societat i política» dels companys de l’espai d’història de Fundacions, Miquel Vidal i José María Gago.

Sorgeix de 22 entrevistes fetes a persones molt significatives del món de la cultura, política i entitats socials representatives, que desenvoluparen les seves activitats en els darrers anys del franquisme. Les entrevistes íntegres les podeu trobar a la web www.arrelsdemocràtiques.org, que a més  a més hi podeu accedir a través d’un QR que trobareu al mateix llibre.

Els autors han fet una feina valuosíssima recollint el bessó d’aquestes entrevistes i ens ofereixen les opinions d’aquestes 22 persones en temes tan importants com el mateix concepte de mallorquinisme, així com nacionalisme, sobiranisme o independentisme. Els referents històrics del mallorquinisme abans del cop d’estat franquista o la realitat política, cultural o associativa durant el franquisme.

També hem publicat el número 106 de la nostra revista, «L’Altra Mirada» amb el títol: «De l’Autonomia a la Sobirania» que hem dividit amb quatre blocs. El primer sobre els antecedents de la lluita per l’autogovern durant la Restauració i la República, amb articles de Catalina Martorell, Damià Pons, Sebastià Serra i Nel Martí. El segon sobre les lluites per l’autonomia durant el franquisme, amb articles de Miquel Vidal, Fanny Tur i jo mateix, així com la transcripció integra del discurs de Josep Mª Llompart a la gran manifestació del 29 d’octubre del 1977. El tercer sobre la consecució de l’autonomia amb articles de Josep Valero, Silvià Tur, Eduard Riudavets i Antoni Marimon. I per últim com mirem el futur amb les plomes de Lila Thomàs, Miquel Rosselló Xamena i Marta Carrió.

Aquesta revista la podeu trobar a algunes llibreries i a la  web: www.laltramirada.cat I des de Fundacions Darder Mascaró estem organitzant presentacions i debats a Palma i tot un seguit de pobles de la part forana, fins i tot ho farem al Centre Blanquerna de la Generalitat a Madrid i a l’Espai Mallorca de Barcelona.

També ha sortit aquests dies el llibre de Bartomeu Colom «Què hem fet amb l’autonomia?» i està a punt de sortir un estudi de l’Institut d’Estudis Autonòmics amb el títol de «La insularitat a la Unió Europea». Aquests i altres materials ens serviran per fer aquest debat.

Pens que hem de saber valorar la importància que té haver aconseguit les institucions autonòmiques, que reconeix la llengua catalana com a pròpia, que ha pogut legislar sobre espais naturals, ordenació del territori i moltes altres coses que afecten la vida de la ciutadania i que a partir de la reforma del 2007 ens reconeix com a Comunitat Històrica i institucionalitza els òrgans de govern insulars.

També convé prendre constància que queden moltes competències no transferides per l’Estat, especialment la cogestió aeroportuària imprescindible per exercir el poder econòmic a les Illes.

I amb què ha d’incrementar-se el nostre autogovern per poder desenvolupar les polítiques que calen per resoldre mancances de la nostra ciutadania.

Sense cap dubte l’infrafinançament que patim, però també poder tenir via directe amb la UE o temes d'habitatge i tot el que relaciona amb el canvi de model econòmic.

Caldria arribar a un consens entre ciutadania i institucions sobre quin nou estatuss polític necessitem i negociar-lo amb l’Estat.

Comentaris