Al Cèsar allò que és del Cèsar

Al Cèsar allò que és del Cèsar

Aquests dies ha sortit als mitjans de comunicació la notícia sobre la denúncia al jutjat d’un lobby empresarial contra l’empresa municipal d’EMAYA pels vessaments de la depuradora de Palma, cada cop que hi ha fortes pluges que obliguen a posar bandera vermella a les platges de Ciutat.

Doncs bé, si un aprofundeix sobre els fets, arribarà a la conclusió que els vessaments són conseqüència del mal estat de la depuradora i si encara seguim investigant més, ens trobarem amb el fet que el Ministerio de Fomento del Govern espanyol fa anys que té signat el compromís d’invertir uns cent milions d’euros per resoldre aquest greu problema,  que afecta la ciutadania de la capital de la nostra Illa,  i que incompleix aquest compromís ferm adquirit amb l’Ajuntament.

En conseqüència el responsable en darrera instància dels vessaments és el Ministeri i no l’Ajuntament de Palma ni EMAYA. I un es demana per què el lobby de la indústria nàutica no posa la denúncia contra el Ministeri i sí que ho fa contra EMAYA?.  Segur que trobaríem causes de contenciosos polítics pendents entre aquest lobby i les institucions del pacte, però aquest seria motiu d’un altre article. Però si m’ho permeteu, seguiré el fil argumental iniciat.

També ens podríem demanar perquè el jutjat corresponent, a l'hora de posar en marxa les seves diligències ordena el registre de la casa de l’exgerent d’EMAYA i els locals de l’empresa i no les oficines del Ministeri. O per exemple, per què tots els titulars de premsa i la resta de mitjans de comunicació fan referència a EMAYA i no al Ministeri.

Les notícies aparegudes sobre l’endeutament del nostre Govern van en la mateixa direcció. Si un es fixa exclusivament amb els titulars o la majoria d’informacions sobre el tema, l’opinió que es trasllada  és que el Govern de la passada legislatura tenia les mans foradades i no sabia gestionar eficientment. Quan la realitat és que el govern central no ha complert amb els compromisos financers que tenia amb les Illes i per tant no és que s’hagi gastat més del compte sinó que no ha entrat tot allò que havia d’entrar, especialment des de Madrid.

Però si això fos un cas aïllat, podríem parlar “d’una notícia d’estiu”, però lamentablement no és així. ¿Quantes vegades els experts i/o els mitjans de comunicació parlen de la sobreocupació turística els mesos de temporada alta i fan referència als passatgers o vols diaris que passen per Son Sant Joan, sense deixar clar que l’aeroport depèn directament d’AENA i per tant del Govern estatal,  i en conseqüència, la Conselleria de turisme de torn no té ni veu ni vot?

El mateix podríem dir del debat sobre els creuers, si n’han de venir més o manco, que diu l’Ajuntament o el Consell o el Govern i per trobar que aquesta és una competència exclusiva del Govern Central cal anar a la lletra petita. Fins i tot els nostres responsables polítics municipals o autonòmics fan promeses irresponsables sobre que ells abaixaran l’arribada dels creuers sense explicar que no depèn d’ells.

Així com del desenvolupament d’un pla de mobilitat sostenible. ¿Per què no deixa clar tothom, responsables institucionals, mitjans de comunicació, representants de la societat civil, que sense un REB potent que contempli un potent conveni amb l’Estat no es podrà acabar el tren ni fer el tramvia de la badia de Palma? O de la tan necessària transició energètica, per exemple.

Si pensem en els Ajuntaments,  ens passa el mateix. Se sol culpabilitzar aquests pel retard en tramitar els permisos d’obres o altra documentació necessària per als seus ciutadans, però molt poques vegades s’explica que la famosa “llei Montoro” impedeix a les institucions municipals fer noves contractacions de personal i que la majoria d’aquests són deficitaris especialment en personal qualificat que seria el que podria agilitzar les tramitacions. Sense entrar en el tema que la majoria d’Ajuntaments mallorquins tenen superàvit i no el poden gastar per decisió de “l’autoritat competent, per descomptat l’Estat Central”.

I si no posem en marxa el REB i millorem substancialment el nostre finançament les institucions de les Illes no podran complir els compromisos que exigeix la lluita contra el canvi climàtic, la justícia social pels seus ciutadans i la defensa de la nostra llengua i cultura.

Tot això no ho aconseguirem sense lluitar per la nostra dignitat. I la primera passa  exigeix mobilitzar-se contra el centralisme i la discriminació i cal ésser conscients que els patim. Per això tothom, Institucions, mitjans de comunicació, societat civil hem de deixar les coses clares i que com es diu en castellà “que cada palo aguante su vela”.

Amb això no vull dir, ni molt manco, que les Institucions de les nostres Illes ho facin tot bé. Però si volem solucionar els problemes, el primer que cal és fer bé el diagnòstic i situar i exigir les responsabilitats a qui correspongui, sense demagògies fàcils.

 

comentaris