Miquel Rosselló, Fundacions Darder-Mascaró

La nit de Reis del 1937, ara fa 84 anys, se presentà un escamot de falangistes assassins a les portes de Can Sales, aleshores presó per dones víctimes del cop d’estat feixista del juliol del 36, portadors d’un document signat pel Governador civil de Balears Mateu Torres Bestard que ordenava posar en llibertat a Aurora Picornell, Belarmina González, Catalina Flaquer i les seves dues filles, Antonia i Maria Pascual.

Les monges que regentaven tan abominable centre de repressió feixista feren sortir a les esmentades presses, que ja preveien perquè les treien al carrer a aquelles hores de la nit, Foren conduïdes a Porreres i davant una de les parets del cementiri, afusellades.

Aquells fets han passat a la història de la nostra Illa com un dels crims més abominables perpetrats pels escamots falangistes aquells primers mesos després del cop d’estat perpetrat contra la República legalment constituïda i finançat pel financer Joan March, que per alguns continua sent considerat un destacat personatge de la nostra història recent, mereixedor de medalles i noms de carrers.

El document que ordenava la posada en llibertat de les esmentades preses polítiques, que va treure a la llum fa uns anys l’historiador David Ginard, anava firmat pel  mateix Governador Civil, és a dir la màxima autoritat del nou Estat a les Illes. La qual cosa tira per terra la teoria que aquest crim i molts d’altres, foren comesos per persones incontrolades.

Fou una pràctica habitual durant mesos. Donar una ordre de llibertat a determinats presos que quedaven en mans de falangistes i apareixien afusellats a les parets de cementeris o a les voravies dels camins de l’illa. Fins i tot, aquesta pràctica, que es va fer també a la Península tenia un nom, es coneixia com “ las sacas”.

La repressió feixista, que aquí va començar el mateix 18 de juliol i a les zones que quedaren baix el comandament de la República en finalitzar la guerra responia a un pla d’extermini dels enemics polítics, sindicalistes, comunistes, socialistes, anarquistes, republicans... que havia estat sistemàticament elaborat previ al cop d’estat, com molt bé han documentat historiadors com Manel Suárez o Tomeu Garí entre altres.

Mesos abans del cop d’estat, una de les tasques fonamentals dels falangistes, a més d’organitzar actes violents contra la República, era confeccionar minuciosament, poble a poble, llistes de tots els considerats enemics de la “Patria”. Llistes que foren molt útils per aplicar selectivament la repressió i els assassinats posteriorment.

Convindria recordar que dies després de l’intent de cop d’estat del 23 de febrer del 1981 la premsa va donar a conèixer llistes que s’havien d’utilitzar per fer net de «rojos i altres anti-patriotes». També ve a compte treure una altra vegada el mail d’aquest insigne veterà i jubilat de les Forces Armades espanyoles que fa uns dies clamava per “fusilar a 26.000.000 de españoles”.

Dic tot això per què seria molt greu que no ens prenguéssim seriosament aquestes amenaces i encara pitjor que les prenguéssim com bromes de mal gust. Quants de republicans no varen creure mesos abans del juliol del 1936 que el cop d’estat s’estava preparant i anava de bo?, I quants pensaren que les coses arribarien on varen arribar?.

No, els demòcrates no podem ignorar la greu contrareforma autoritària que està en marxa. Ni les actituds de sectors de l’exèrcit o de la judicatura o els silencis còmplices de la Monarquia i de les distintes dretes poden ser ignorades i continuar com si no res. Cal actuar en conseqüència i reforçar les actituds ant-feixistes i enfortir totes les polítiques democràtiques.

Sí. Aurora Picornell i les roges del Molinar estaven a llistes negres des d’abans del cop d’estat i per això foren executades. Possiblement la seva companya Belarmina Gonzàlez, que fins ara ningú ha aconseguit identificar, formava part de la categoria de persones represaliades que algú, per distints motius inconfessables, va incorporar a aquelles llistes. La qual cosa no li lleva ni una mica de dramatisme i ens provoca la mateixa repugnància.

Aurora Picornell i les roges del Molinar a l’igual que moltes persones més, massa, varen ésser assassinades per les seves idees i a més varen intentar eliminar de la faç de la terra la seva memòria, amb anys de terror i dictadura però no ho varen aconseguir. La flama de la lluita antifranquista i democràtica, per petita que a vegades ha sigut, ha estat viva els quaranta anys que durà la Dictadura, i es va encarregar de preseverar la memòria de totes les heroïnes i herois que lluitaren contra el cop d’estat feixista i ara ja formen part del patrimoni del nostre poble.

La llegenda atribueix a Aurora Picornell la frase que va dirigir als seus botxins: “I amb quines bales matareu les nostres idees?” . Solament puc dir que sigui certa la cita o no ho sigui, la història s’ha encarregat de donar-li la raó.

Aquí estan ben vives les idees d’Aurora i les seves companyes i per fidelitat a aquestes idees mantindrem viva per sempre la seva memòria i honorarem la seva lluita.