MIQUEL ROSSELLÓ, fundacions Darder-Mascaró

La setmana passada una notícia va omplir d’emocions a moltes mallorquines i mallorquins. El descobriment de les restes d’Aurora Picornell a una fossa de Son Coletes i probablement a les altres dones batejades com “les Roges del Molinar”.

Durant anys pensàrem que foren assassinades i enterrades a Porreres. Un clar exemple del secretisme en què se duien a terme aquells brutals assassinats. Després vingueren dècades de por i silenci, el silenci dels cementiris que pretenien negar a les víctimes del feixisme, a part de la vida que ja li havien pres, la memòria.

Durant anys i panys el nom d’Aurora Picornell si es pronunciava, es feia molt baixet, en petits grupets. Però a pesar de tot, els assassins feixistes no aconseguiren eliminar la memòria, ni d’Aurora Picornell ni de tants d’altres que donaren la seva vida per defensar les llibertats republicanes.

I no ho aconseguiren per què a pesar de la brutal repressió franquista, que durà quaranta anys i dels intents de deixar la memòria dins un calaix durant els anys de la recuperada democràcia, moltes persones i col·lectius no han defallit i han fet bandera del record i la reivindicació de totes aquelles persones que ens precediren en la lluita per la llibertat.

Vaig sentir  parlar d’Aurora Picornell en plena clandestinitat, quan era un jove lluitador antifranquista i militava al partit Comunista. Va ser quan vaig sortir de la presó a finals del 1973 i me vaig tornar incorporar a la lluita. Conversant amb dues persones que per mi eren exemple de valentia i entrega revolucionària, com en Guillem Gaya -"Es mestre"- i na Francisca Bosch.

També record que al número de La Nostra Paraula, òrgan del PC, de gener de 1975, vaig poder llegir un article sobre Aurora Picornell signat amb pseudònim, que després vaig saber que era de Francisca Bosch. L’any 1976, quan el director de La Nostra Paraula era Pep Valero, se va publicar una entrevista a Guillem Gayà que també parlava d’Aurora.

El juliol de 1976, el Partit Comunista, que encara era il·legal, va fer un míting al Teatre Balear i fou especialment emotiu la referència que al seu discurs feu na Francisca Bosch a n’Aurora Picornell. Se donava la coincidència que el darrer míting que feu aquesta, pocs dies abans del cop d’estat fou al Teatre Balear. Poques setmanes després era detinguda i posteriorment assassinada, ara sabem que a Son Coletes.

El gener de 1978, quan es complien quaranta un anys del seu assassinat, el Partit Comunista va organitzar un acte de reconeixement a les portes del cementiri de Porreres. Des d’aleshores a aquest mateix indret s’han fet actes pensant que allà fou afusellada.

A aquest acte assistiren centenars de persones i participaren com a convidats el Secretari General del PSUC Antoni Gutiérrez, el Guti, i en representació del Comitè Executiu del PCE, Pilar Bravo.

Quan recordo aquest esdeveniment no em puc estar de contar una “anècdota” que coneixerem a posterior. Un grup de falangistes porrerencs i d’indrets veïnats anaren a visitar al Batlle i en molts mal modes li enflocaren que li convenia suspendre l’acte per què ells encara sabien a on es guardaven les pistoles. Va haver d’intervenir el Governador Civil per assegurar que es fes l’acte pacíficament.

A la dècada dels vuitanta diversos esdeveniments permeteren seguir recordant la memòria d’Aurora. Un grup de persones, entre les que hi havia na Francisca Bosch, en Pep Valero, en Rafel Morales, en Miquel López Crespi, en Manel Domènec, na Lila Thomas i altres ,crearen un Ateneu que li donaren el nom d’Aurora Picornell.

Aquest Ateneu més endavant, va impulsar la creació d’una Comissió Ciutadana per demanar al Batlle Aguiló que dediqués un carrer de Palma a Aurora. La Comissió fou presidida per l’escriptor Antoni Serra i participaren persones significatives de la lluita clandestina com Miquel López Crespi, Josep Mª Llompart, Francisca Bosch, Manolo Camara i altres.

L’Ajuntament va decidir posar un nom a un carrer del Molinar i l’acte de descobrir la placa fou molt emotiu, devora la plaça de l’església del Molinar. 

A final de la dècada dels vuitanta surt el Diccionari Vermell de Llorenç Capellà que recull, com no podia ser d’una altra forma, Aurora i les "Roges del Molinar." 

A partir d’aquestes dates proliferen els actes de reconeixement i reivindicació de la figura d’Aurora. Se li posa el seu nom a un Institut de Secundària, el Consell de Mallorca la declara filla predilecta, l’Institut de la Dona, quan estava dirigit per Xisca Mas organitza un emotiu acte a les dones represaliades i es convida a participar Llibertat Picornell, la seva germana, que ve de París i la filla de Matilde Landa. Posteriorment també l’Institut de laDdona, com el dirigia Rosa Cursach, va organitzar una exposició gràfica que va coordinar l’historiador David Ginard, que va recórrer tots els pobles de Mallorca.

Menció especial cal fer al llibre “Aurora Picornell 1912-1937 De la història al simbol», que va escriure David Ginard i que va tenir una enorme difusió i va impulsar la figura d’Aurora.

Durant bastants d’anys l’Agrupació Cultural de Porreres va organitzar actes el mes de gener al mateix cementiri i un grup de joves del Molinar fa mes de dues dècades que també organitzen un acte de reconeixement i homenatge coincidint amb la data del seu afusellament.

La gran feina feta per Memòria de Mallorca, reivindicant durant anys l’obertura de fosses. L’aprovació al Parlament de les Illes, per unanimitat,  una llei de fosses, a la que hi va dedicar hores i esforços la diputada Margalida Capellà i la política d’obertura de fosses dels darrers governs del Pacte, primer impulsades pel Director General Manel Santana i després per Juli Jurado,  han suposat un impuls decisiu per la recuperació de la memòria i la reparació. I per suposat, no podem deixar d’anomenar la vàlua professional i vocacional dels equips que han portat l’apertura d’aquestes fosses.

Per acabar no puc deixar d’expressar un sentiment que m’envaeix des de que s’han descobert les despulles d’Aurora Picornell i esperem que de les "Roges del Molinar" i que no és una altra que constatar que els botxins i feixistes no han aconseguit el seu objectiu. Mataren Aurora, però no tingueren bales suficients per matar les seves idees i la seva memòria. Aurora Picornell era una jove revolucionària molt valenta i combativa, estimada per molts i reconeguda per moltes persones que no simpatitzaven amb el seu partit, però avui en dia s’ha convertit amb un referent de totes les esquerres mallorquines i d’amplis sectors democràtics.