La bona feina de l'Agència de Defensa del Territori

estadística
estadística

La lluita per la defensa del territori ha estat una constant per l’esquerra política i social de la nostra illa des de finals de la Dictadura franquista i una de les grans preocupacions dins aquesta lluita, era especialment la protecció del sòl rústic on la destrucció del territori era constant.

Sense anar més enfora, al meu municipi, Marratxí, s’aixecaren impunement més de vint urbanitzacions il·legals en sòl rústic, mentre l’Ajuntament comandat per la dreta no tan sols feia els ulls grossos sinó que en moltes ocasions s’actuava en connivència de determinades autoritats municipals.

Durant dècades la protecció de la disciplina urbanística era una assignatura pendent a tota l’illa. S’ajuntaven les ganes de segones residències amb la prevenció que molts de regidors i batlles tenien  a multar i molt manco ordenar demolir construccions il·legals dels veïnats, que a més eren possibles electors.

Durant anys i panys, des de l’esquerra i l’ecologisme es va argumentar que la millor forma de fer complir la disciplina urbanística era crear un organisme, una autoritat, supramunicipal, que tingues les mans lliures per obligar a complir les respectives normes urbanístiques en sòl rústic.

Eren èpoques en què els que predicàvem la contenció del desenvolupisme salvatge érem minoria, no tan sols entre els partits polítics sinó dins la societat. Si bé és cert que cada cop creixia més la consciència de defensar espais naturals emblemàtics, la problemàtica del sòl rústic es va torbar més a convertir-se amb una preocupació social.

Vàrem haver d’esperar la legislatura del segon Pacte de progrés, del 2007, per què el Consell de Govern del Consell de Mallorca prengués la decisió de posar en marxa una entitat de protecció de la disciplina urbanística, que aleshores tingué el nom d’Agència per la disciplina urbanística.

Em sent molt orgullós d’haver participat d’aquesta decisió com a Conseller del Bloc per Mallorca que participàvem del Govern del Consell i de formar part, també en representació del Bloc per Mallorca del primer Consell Rector de l’Agència.

Els inicis no foren fàcils i les reticències inicials de molts de municipis d’incorporar-se a aquesta eren grosses. Vàrem acabar la legislatura amb quatre o cinc Ajuntaments formant part d’aquest organisme i si afegim que a la següent legislatura va Presidir el Consell de Mallorca na Maria Salom, que tenia com a objectiu prioritari desmuntar el  mateix Consell ens podem imaginar quina importància li donaren dins aquesta legislatura a l’Agència per la Disciplina Urbanística. Per sort no va córrer el mateix camí que la TV de Mallorca i va seguir malvivint.

Record, en aquella època era Conseller de Cooperació Local, com després d’anys que la justícia havia declarat il·legals les anomenades cases de Lluc Alcari i ordenat a  l’Ajuntament de Deià, aleshores estava governat pel PP, la seva demolició aquest escudant-se en què no tenia doblers suficients no feia res. Vaig treure els doblers necessaris per enderrocar aquelles cases remenant dins els pressuposts i els vàrem  esbucar.

Des del final del franquisme fins ben entrat el nou mil·lenni vàrem haver d’empènyer des de l’esquerra i l’ecologisme per començar a donar unes petites passes en defensa del sòl rústic. Al mateix temps que la dreta en connivència amb un model depredador i desenvolupista es va dedicar a posar tots els entrebancs perquè no avencés cap mesura en defensa del territori.

A la següent legislatura del 2015, el Consell va donar un fort impuls a l’Agència, no solament canviant-li el nom pel d’Agència de Defensa del Territori, sinó dotant-la de més recursos econòmics i humans.

L’altre dia, llegint Última Hora vaig veure un article que es titulava “El Consell ha ejecutado dos demoliciones, en suelo rústico, a la setmana desde 2017”,  em vaig omplir de goig per què aquella tasca que alguns vàrem començar fa quasi quinze anys està donant els seus fruits. Avui són majoria els municipis que participen de l’Agència de Defensa del Territori, que té bons mitjans per fer la seva tasca i que podem dir que a pesar que queda molta feina per fer, ara botar-se la normativa urbanística en sòl rústic no és impune i molt manco no hi ha “barra lliure” com alguns hem viscut en altres èpoques.

Si he escrit aquest article, no és per posar-me una medalla per la meva feina, que també, sinó per què estic fart que des de l’esquerra no s’acostuma a celebrar els nostres èxits. I aquest és un èxit important. 

Per si algú encara no ho té clar, aquest èxit com tots els altres no serien possible sense la lluita al carrer de milers de persones i sense unes institucions democràtiques governades per forces d’esquerres. Sense els governs de progrés i d’esquerres que hem tingut moltes de les coses que ara tenim no les tindríem i probablement en tindríem d’altres molt dolentes.  Recordeu el que va suposar el govern de Bauzà.  I no ho dubteu, si el 2023 guanyen el PP i VOX faran bo a Bauzà.   

Comentaris