Cap a on va Pedro Sánchez?

Cap a on va Pedro Sánchez?
Aeroport de Palma aquests dies. foto: UH
Aeroport de Palma aquests dies. foto: UH

Moltes vegades darrerament des dels meus articles he criticat Pedro Sánchez per manca de gestos cap als qui li varen fer possible la seva investidura. Fa temps que començava a sospitar que aquell “ara no toca” tan pujolista, abans perquè feia poc temps de la investidura, després por què “primer la pandèmia”, era un argument prou feble. 

¿Era possible que el President del Govern no se n’adonés que per greus que són les crisis que provoca la pandèmia, no s’esborraven les que ja portàvem darrere i que han provocat l’etapa de major inestabilitat que ha viscut la nostra democràcia des de la República? I més estrany encara, com era possible que Podemos, soci de Govern, no li feia veure que això no era així?

Tots els símptomes que sortien a la llum així ho demostraven. Les tensions amb determinades autonomies, com el País Valencià o les Illes per l'infrafinançament, actualitzat per la distribució de fons per pal·liar els efectes negatius de la pandèmia. La situació a Catalunya amb una ofensiva judicial absolutament desbocada, que no feia més que posar bastons a les rodes a qualsevol estratègia de diàleg. L’ofensiva judicial i de la dreta en bloc contra el seu soci, Unidas Podemos. I no diguem davant el monstruós incendi provocat pel Rei emèrit. Fins i tot el resultat de les eleccions gallegues i basques són una clara demostració que tots els problemes que teníem abans de la Covid19, segueixen vius i ben vius. 

Però el President com si sentís ploure. L’únic gest que va fer per aconseguir una votació favorable que necessitava, amb el PNB, fou negociar el cupo del concert econòmic.

A primera vista semblaria que el nostre actual President cada cop se sembla més a Rajoy amb la seva actitud preferida de “don Tancredo”, col·locar-se de perfil i esperar que el toro passi sense moure ni una parpella.

Però si un afina més la vista se n’adona que gestos sí que en fa el Sr. Sánchez, el problema és que generalment no són una aclucada d’ulls cap als qui ell anomena els seus aliats naturals, els que li donaren la investidura i aquí és quan un analista d’esquerres com jo, comença a estar preocupat.

Comencem per la brutal agressió als municipis robant-li la cartera, que és la cartera dels ciutadans i ciutadanes. No li ha bastat ésser incapaç de derogar la llei Montoro, que era un clam dins els municipis progressistes. Ha provocat una de les crisis més grans dins el municipalisme des de fa molts d’anys. I a més no sap a on s’ha ficat. Els Batlles i regidors són generalment d’un partit i tenen present els interessos d’aquest, però també són molt propers a la ciutadania i no volen fer el ridícul amb els seus votants.

Hauria de recordar que la famosa reforma que volia fer Rajoy (reduir municipis, reduir regidors, disminuir el finançament municipal....) li va costar al PP fer sis projectes de reforma de la llei municipal que no arribaren mai al Parlament perquè la tomaven els seus propis batlles. I al final va quedar en no res.

De veritat no s’adona que amb aquesta confrontació s’està enfrontant substancialment amb el municipalisme progressista.?

Nosaltres som conscients del tracte que ha donat a les nostres Illes d'ençà que governa. Ni REB ni res de res. I això que la nostra Presidenta és del PSOE. Però el senyor Pedro Sánchez ens està demostrant que prefereix un petit acord amb Ciudadanos que amb Francina Armengol. I no és que tracti millor als valencians. Ha aconseguit que un dels grups de l’oposició més partidari d’arribar a acords amb el Govern, Compromís, ja li voti en contra de forma habitual. Un diria que la seva especialitat no és fer amics.

I què dir del que passa a Catalunya?. De veritat el President vol obrir un diàleg amb Catalunya?. De l’amnistia ni parlar-ne, que seria el més just i necessari. Però tampoc un indult, ni qualsevol mesura que alleugeri la situació dels presos. Ara tampoc el tercer grau. Però és que ni tan sols s’ha fet des del Govern cap gest humanitari. Ni són capaços d’organitzar una visita d’un Ministre a la presó. I la mesa de diàleg per quan?

El Govern, PSOE i Unidas Podemos, està sabotejant la via del diàleg. Sap que les eleccions a Catalunya són properes i en lloc de facilitar les coses a qui aposta pel diàleg obertament a Catalunya, és a dir a ERC, el que fa és posar-li bastons a les rodes. I si després aquest no vota els pressuposts perquè això suposi el seu suïcidi, encara li tirarà els cans a sobre. 

Algú em pot dir quina diferència hi ha entre el que fan Pedro Sánchez i Pablo Iglesias del que faria la dreta?

I què dir de la vergonyosa actitud del Govern i el seu President davant la crisi provocada per l’Emèrit? Tanquen files amb la monarquia. Mentre la dreta l’acusa de no defensar conseqüentment a aquesta, i d’estar governant amb un Podemos corrupte i bolivarià.

Amb aquesta actitud, com pensa mantenir el govern de coalició? Com pensa abordar el nou model de finançament? Com pensa acabar la legislatura?

Només veig dues possibilitats i les dues són molt dolentes. O senzillament no té cap pla a més llarg termini que una setmana...O com deia l'altre dia Josep Ramoneda al seu article setmanal a ARA: Qui sap si tot plegat té una explicació més prosaica: Pedro Sánchez prepara l’aterratge cap a la dreta i l’adéu a Podemos, potser sense ser conscient que ell en seria la primera víctima.

comentaris