Darrera setmana de campanya electoral

imatge: RTVE
imatge: RTVE

Miquel Rosselló. Fundacions Darder Mascaró

Quan queda manco d’una setmana per anar a votar surten com a bolets comentaristes polítics, líders de la dreta social, alguns personatges molt significatius del PSOE i dirigents del PP, anunciant la bona nova que es recupera el bipartidisme, que sense cap mena de dubte seria el millor que li podria passar a la seva Espanya: acabar amb els extremismes d’una banda i una altra i deixar la porta oberta a una «col·laboració d’Estat», entre els dos grans.

És evident que se’ls veu el «plumero». Això és allò que tots ells desitjarien. Però no sols és que confonguin els seus desitjos amb realitats, és que si una cosa se repeteix moltes vegades, ja sabem...molts l’arriben a creure.

Això és bàsicament un crit desesperat al vot útil. Que els votants de VOX votin al PP i els de Sumar al PSOE i amollen per les seves boques allò tan manit que en aquestes eleccions ens juguem «las dos Españas»; els que miren cap endavant i els que volen tornar enrere. I tots contents. Feijoo ja no s’atura de demanar que el segon partit voti com a President al partit més votat, que pensa que podria ser el seu.

Una vegada més ens prenen per beneits. Espanya no n'hi ha dues, ni tant sols quatre, com va demostrar clarament el debat per TVE de l’altre dia amb set ponents. D’aquell debat se deduïen unes quantes coses. La primera és que els set, o quasi tots, eren molt més educats i respectuosos amb les posicions dels altres, que els dos dels grans partits (Sánchez-Feijoo).

Però també se podien extreure altres conclusions que quan se parlava de determinats temes molt polèmics hi havia moltes coincidències entre PP i VOX,  i PSOE i Sumar, fins i tot se podien afegir EHBildu i ERC i en alguns casos el PNB.

Però les diferències eren molt importants dins cada un dels «blocs». Tant a dreta com al centre esquerra, sobretot quan apareixien temes vinculats al model territorial de l’estat espanyol, però també  en altres.

Amb tot això vull dir que evidentment és molt important tenir en compte que ens juguem a aquestes eleccions si la democràcia a l’estat espanyol s’amplia  o se redueix. Si se fan polítiques a favor dels més poderosos o pel benestar de les persones «normals». Si se mantenen els drets conquerits o se retallen. Si s’obri una porta, per petita que sigui a un estat plurinacional i plurilingüe o se torna enrere i fins i tot ens carreguem l’estat de les autonomies.

Per això no m'imagín a votants de VOX, votant cap altre partit que no sigui el PP o el seu. O viceversa. No m'imagín a un votant de Compromís, per exemple votant al PP o a VOX.

Per això, que té a veure per què forçosament si volen servir els interessos de la «pàtria» els votants de VOX haguin de votar al PP o els votants sobiranistes d’esquerres, independentistes, de Podemos o d’IU haguin de votar al PSOE, si volen defensar la democràcia?

Al bloc de l’esquerra tant espanyola com perifèrica tots volem més democràcia, més justícia social i més defensa del medi ambient. Però no tots pensem que cap d’aquestes reivindicacions se poden aconseguir de la mateixa forma. Hi ha un ventall molt ampli de posicions dins una esquerra que és molt plural. Però tenim la gran sort que el nostre sistema electoral no ens obliga a votar entre dos o tres candidats a President del Govern, com si passa a altres indrets, com a França per exemple.

Si jo sapigues que votar Sumar MÉS, que és el que votaré, podia suposar que el President fos Feijoo, m’ho pensaria més d’una vegada i probablement votaria Pedro Sánchez. Però jo no puc votar a Pedro Sánchez, entre altres coses per què no se presenta per la meva circumscripció electoral i votaré a Vicenç Vidal amb el que tinc moltes i fortes coincidències. Però el votaré perquè sé del tot cert que quan al Congrés dels Diputats s’hagui de votar President del Govern, en Vicenç no votarà mai a Feijoo.

Ara ve quan surten alguns dient, però és que Sumar MÉS aquí no traurà diputat. Evidentment jo no som vident i no puc assegurar res, però tot indica que hi ha moltes més raons per pensar que Sumar MÉS pot treure un i fins i tot dos diputats. Així ho diuen pràcticament totes les enquestes. Així ho diuen tots els números. Bastaria que un 50% dels votants dels partits que avui formen Sumar MÉS a les Illes ho fessin ara per treure un diputat.

Però sobretot, si penseu que per les nostres illes el PSOE pot fer coses bones, però no les suficients, que necessitaria l’empenta de la seva esquerra i del sobiranisme que representa Vicenç Vidal no deixeu de votar. No doneu la raó als que pensen que el PSOE tot sol pot afrontar els reptes del futur.

I li demanaria als votants del PSOE i als seus dirigents que tinguin un poc de visió de futur. De veritat creis que si s’enfonsa tot allò que queda a la vostra esquerra podeu afrontar tot sols el repte de recuperar les institucions de les Illes els propers quatre anys?.

Per això me fa mal sentir les declaracions de la cap de llista del PSOE, Francina Armengol dient que a l’estat espanyol és bo que Sumar tingui uns bons resultats per garantir la continuïtat del Govern Progressista però que aquí el que se necessita és agrupar tot el vot d’esquerres en el Partit Socialista.

Bé. Queden pocs dies per a les eleccions i deman a totes aquelles persones que creguin que una veu d’esquerres i sobiranista de les Illes Balears seria molt positiva a Madrid que voti Sumar MÉS i no se deixi encantar, un cop més, pels cants de sirena a favor del vot útil. Ja està bé.

 

 

Comentaris