Miquel Rosselló. Fundacions Darder Mascaró

Les organitzacions polítiques que el passat mes de maig signaren a València l’Acord del Túria s’han reunit el passat divendres dia 21 d’octubre a Palma.

Formen aquesta aliança MÉS per Mallorca, Compromís (al País Valencià), Chunta Aragonesista (a Aragó), Movimiento Democràtico y CiudadanoMDC (a Ceuta), Coalición por Melilla (a Melilla), Mas País i Verdes-Equo.

A la passada trobada de Palma signaren la Declaració de Mallorca que suposa la  continuació, extensió i ampliació de l’Acord del Túria. Una passa més amb la  voluntat de construir una aliança entre forces polítiques que compartim valors i una voluntat de canvi social, cap a la cooperació, coordinació i de reforç mutu. 

Les organitzacions d’aquest espai polític  es reafirmen  amb els valors de justícia social, ecologistes i feministes. Amb la mirada posada en el desenvolupament de l'autogovern dels territoris que representem, alhora que treballen per un escenari ecològicament ambiciós, plurinacional i plurilingüe, socialment just i radicalment democràtic per als pobles de l'Estat espanyol, en el qual les necessitats de les persones i de la vida quotidiana presideixen les prioritats d'una política que s'ocupi del que veritablement importa.​

Així mateix valora la importància de les pròximes eleccions municipals i autonòmiques als respectius territoris. I en conseqüència les organitzacions que participem de la Declaració de Mallorca es comprometen amb el mutu reconeixement polític de cada una en els seus respectius marcs territorials.

Igualment important i significatiu fou l’acte celebrat a la plaça París de Palma, amb prou assistència de públic i en un clima d’optimisme i fraternitat que impregnà els assistents.

Parlaren els representants de tots els partits i per unanimitat, deixaren constància de dos plantejaments que considero molt positius. Cada una de les forces és absolutament sobirana a l’hora de definir les polítiques als seus respectius territoris i a les eleccions que venen autonòmiques i municipals no solament no competiran sinó que donaran suport a cada territori a la força corresponent. Les relacions es basarien en termes de total igualtat.

Fou el representant de Mas País, Iñigo Erejon, que a la seva intervenció, íntegrament en català, va deixar més clar que una aliança d’aquestes característiques tan sols pot funcionar si es basa en l’absolut respecte de la sobirania de cada component de l’aliança i que no es podrà avançar amb acords sobre temes que superin els respectius territoris, ja siguin de caràcter estatal com europeu, sense el consens de tots els components. En definitiva,  ningú està per sobre dels altres. És a dir o són confederals o no existiran.  

També tots els que prengueren la paraula remarcaren la importància de teixir acords en temes de política estatal i/o europea. I remarcaren, molt encertadament, el pes que el conjunt d’aquestes forces tenen tant en el Parlament com en el Senat.

És indubtable que en un moment en què el bipartidisme ha perdut pistonada i el mapa de les institucions representatives estatals és tan plural, el paper d’aquest espai és cada cop més important. Fins i tot poden ser decisius a l’hora de decidir el President del Govern Estatal.

Sóc dels que va sortir molt content d’aquest acte a la plaça París. Sempre he defensat la necessitat que les forces polítiques d’esquerres, ecologistes, feministes i defensores del dret a decidir dels pobles que encara formen part de l’Estat espanyol construeixin aliances i facin valer el seu pes a la política estatal i europea.

Però a la vegada, quan sentia els distints oradors orgullosos de formar part d’un espai plural però amb el compromís de sumar dins el Parlament i/o el Senat, especialment al company Baldoví de Compromís, que estigué magnífic, em demanava fins a on podíem arribar si tots féssim un esforç per ampliar aquest espai, sense posar per endavant algunes discrepàncies i fórem capaços de seguir ampliant-lo i confluir amb altres que són molt propers.

Per què a la plaça París hi havia un important i representatiu grapat de forces polítiques afins, però solament per posar algun exemple, no estava MÉS per Menorca, ni Adelante Andalucia, ni Nueva Canarias, entre altres.

I si a més contemplen un altre bloc que ja està jugant un paper molt decisiu a la política estatal i que conformen una aliança a les eleccions europees. M’estic referint als sobiranismes d’esquerres independentistes, és a dir ERC, EHBildu i BNG.

Sé que no és fàcil construir projectes molt plurals i amb les seves lluites d’emancipació nacional molt marcades, però també sé que MÉS per Mallorca ha treballat i treballa per seguir ampliant espais de confluència. D’això va deixar constància el coordinador, Lluís Apesteguia, a la seva intervenció de tancament de l’acte.

Però deixeu-me somiar un poc en veu alta, no debades les utopies són els nostres reptes. Us imagineu un grup parlamentari al Congrés i al Senat que sumés totes aquestes forces que he anat mencionant?. Seria el tercer o quart grup i sense cap mena de dubte decidirien els governs del futur.