Miquel Rosselló Fundacions Darder Mascaró.
No es pot parlar de democràcia plena si la justícia no és igual per a tots els ciutadans i ciutadanes i actua per part. Lògicament hi pot haver casos excepcionals on la justícia no jugui el paper que li correspon, però quan els exemples es multipliquen arreu de molt de països democràtics la cosa comença a ser preocupant pels defensors de la democràcia.
Si ens fixem a Amèrica llatina fa anys que no es produeixen cops d’estat provocats per militars. Aquest paper li han atorgat a la justícia. Començant per Brasil a on l’actual President, el feixista Bolsonaro, no ocuparia aquest càrrec, si un grapat de jutges igualment feixistes, no s’hagueren encarregat de neutralitzar, fins i tot amb la presó, als seus oponents polítics, Dilma Roussef primer i Lula després. Però la llista és grossa, amb personatges tan significatius com Evo Morales.
Si parlem dels EUA què dir del seu Tribunal Suprem?, totalment controlat per jutges conservadors partidaris de Trump que la darrera gran acció ha sigut la prohibició de l’avortament per a totes les americanes, per deixar-ho en mans dels Estats federats.
Si ens apropem una mica més, a l’Estat Espanyol les actuacions judicials que han provocat l’eliminació de persones significatives de posicions polítiques crítiques amb el règim del 78 són moltes i potents. Des de la il·legalització de partits polítics abertzales en cadena que permeteren al PSOE ocupar l’Eusko Jaurlaritza- govern basc, gràcies a la no presentació de HB, per haver estat declarada il·legal. O a la condemna a 7 anys de presó a Arnaldo Otegui i els seus companys que després d’haver-la complida íntegra, els tribunals europeus declararen nul·la la condemna. Això va fer possible que una de les persones que més havien treballat per la pacificació al País Basc acabés a la presó, a pesar d’això, o no seria precisament per això?
Si anem a Catalunya, la causa general contra l’independentisme és una infàmia que els demòcrates no podrem oblidar mai. I darrerament l’operació per desacreditar i liquidar políticament a Mònica Oltra una de les líderesses més destacades de Compromís, justament mesos abans d’unes eleccions autonòmiques al País Valencià.
Però no cal sortir de casa nostra per parlar d’exemples com els anomenats abans. La imputació de la meva amiga Joana Lluïsa Mascaró en una causa de la qual ja ningú recorda el motiu i que va provocar la seva dimissió com a Diputada del Parlament de les Illes Balears. Una causa per cert que encara no s’ha jutjat.
I què dir de la imputació del company Antoni Verger que el va dur a dimitir com a cap de llista a l’Ajuntament de Palma i que hagués pogut ser el primer Batlle republicà i sobiranista de Ciutat? Recordem, una vegada jutjat va quedar en no res.
O què dir del muntatge d’una causa contra “contractes il·legals” que una vegada jutjada també sortí tothom lliure de qualsevol condemna, però que dugué a la dimissió de l’estimada Consellera Ruht Mateu i altres dels seus alts càrrecs.
Escric tot això per què fa temps que ho penso, però impulsat per la ràbia que m’ha provocat saber que Fiscalia demana quatre anys de presó a la Tinent de batllia de model de ciutat Neus Truyol, per un delicte contra el medi ambient.
Mentre la fiscalia demana rebaixa de vuit anys de presó a un,(!) a un personatge que tothom coneix i bé el Sr. Cursach. Fa pocs dies es demanava quatre anys de presó a joves independentistes per tirar confeti a un restaurant del “nostre sagrat turisme”. Ara també quatre anys a Neus i tres a Imma Mayol per haver detectat que feia desenes d’anys que hi havia fuites d’aigües brutes a la badia de Palma, actuar immediatament per protegir la salut pública, que no s’havia fet mai!
L’acusació és d’un delicte contra el medi ambient a una de les persones més partidàries de l’ecologisme polític que conec, que a més acaba d’esser nomenada pels seus companys de MÉS per Palma candidata a la Batllia, a uns mesos abans de les pròximes eleccions municipals.
Davant tots aquests fets no em queda més que considerar a totes les persones que han sortit a aquest article, i lamentablement moltes més, com a víctimes de persecució política, amb un greu agreujant, que ho són dins un sistema democràtic.
Per això el meu reconeixement i suport a totes elles i molt especialment, per la seva proximitat, als joves independentistes i a Neus Truyol i Imma Mayol.
Però alhora expressar el meu absolut convenciment que la democràcia, dins la qual vivim, està malalta aquí i arreu del món i encoratjar les dones i els homes d’esquerres a considerar que en aquests moments la lluita per una democràcia plena i de veritat, ha de ser una de les nostres prioritats.