Hi ha vida política malgrat la COVID

Som d’aquelles persones progressistes que tenim clar la gravetat de la pandèmia i que el govern de Sánchez i Iglesias viuen una gravíssima pressió per motiu d'aquesta.

També reconeixem els esforços que es fan per part del Govern Central, com haver corregit en aquest segon estat d’alarma la deriva centralista i militarista de la primera i sobretot haver abordat les conseqüències econòmiques i socials d’aquesta crisi de forma molt diferent de com ho va fer el PP a l’anterior, posant per endavant mesures socials enlloc de salvar la banca i abandonar els més necessitats a la seva sort, com va fer Rajoy.

Però ni Sánchez ni Iglesias s’haurien de pensar que per això tenen “cera del corpus” i actuar com si totes les assignatures pendents que té l’Estat Espanyol es resoldran quan acabi la pandèmia i mentre el primer i únic és dedicar-se a les mesures conjunturals per acabar amb la malaltia i combatre les conseqüències negatives d'aquesta. 

Clar que aquesta tasca és prioritària però no se’ns pot demanar que ens oblidem de tot allò que fa anys i panys que s’ha de solucionar. No Srs. Sánchez i Iglesias, no acceptarem un “ara no toca”, com a resposta.

Després d’haver intentat una de les agressions més fortes patides pel municipalisme i que es veren obligats a fer marxa enrere. Què esperen per derogar la llei Montoro?, una llei que és una infàmia per la sobirania municipal i si no ho fan, és perquè no volen, no perquè no puguin. Tenen la majoria suficient. 

Per cert, com és possible que el President de la Federació Española de Municipios i Províncias, del PSOE, Sr. Caballero encara no hagi dimitit?. Mostra ben clar que no té vergonya.

I què esperen per derogar la «llei mordassa»?Una llei criticada pel PSOE i per Podemos des de la seva aprovació com una eina antidemocràtica, per la qual cosa també tenen majoria.

Avui matí, no m’ho podia creure quan he llegit els titulars dels diaris sobre els pressuposts aprovats pel govern de Sánchez i Iglesias. Tornem a quedar els darrers al capítol d’inversions estatals per càpita.

No és que fa deu pressuposts que ostentem aquesta categoria d’estar a la cua de les inversions estatals, és que ara som el territori més perjudicat per les conseqüències econòmiques de la pandèmia. És un insult a la ciutadania d’aquestes Illes. Com volen que ens sentim a gust dins l’Estat Espanyol si ens continuen tractant a potades?. Ni una ditada de mel mai a aquesta terra, que ara ja ni tan sols poden dir que és molt rica.

A part d’aquest capítol, estudiarem els pressupost a fons, per què són els primers que es fan des de l’aprovació del decret del REB. Aquí és on han d’aparèixer les partides que es preveien en el decret esmentat.

Em resulta especialment preocupant que en aquest decret sortia, com una de les mesures que molts consideràvem importantíssima, la creació d’una comissió bilateral entre la Comunitat i el Govern central per pactar les quantitats que es destinarien a cada concepte que s’havia inclòs al decret del REB. Pel que sé aquesta comissió no s’ha reunit i els pressuposts del Govern ja estan aprovats. I allò que encara em resulta més escandalós, és que el nostre govern probablement ni ha demanat la convocatòria de la reunió i allò que és segur és que ni s’ha immutat quan el Govern Central ha obviat aquest tràmit.

I per què no arriba encara al Parlament la part fiscal del REB, que no es va poder dur en el seu moment perquè quan es va aprovar el decret el Parlament estava dissolt?

I quan es pensa afrontar el debat sobre la renovació del model de finançament, caducat des del 2014? Tan poca sensibilitat cap a un tema cabdal per la política territorial és un insult més cap a molts dels ciutadans d’aquest Estat que no combreguem amb un sistema centralista.

La mateixa insensibilitat que es mostra cap el problema amb les institucions catalanes i bona part de la seva ciutadania. Sí Sr. Sánchez, si vostè creu que basta fer un dia una declaració política dient que els problemes amb Catalunya són de caràcter polític i no judicials, i en conseqüència s’han de resoldre políticament a través del diàleg, i després deixar passar mesos i anys sense tornar a moure un dit, va ben equivocat. I Sr. Iglesias fins quan es conformarà en fer declaracions públiques defensant una Espanya Plurinacional i el dret a decidir dels pobles que la componen i no donar ni mitja passa amb aquesta direcció?

Fa tres anys que els líders polítics independentistes són a la presó o a l’exili. Fins i tot l’expresident Zapatero l’altre dia deia que s’havia de trobar una solució. Però quan?

Mentre els presos, exiliats i els seus familiars pateixen una repressió inhumana i profundament injusta. I la Guàrdia Civil i la justícia continua com si res la seva brutal repressió. Aquesta setmana una trentena més de patriotes han estat detinguts, acusats de delictes inconcebibles, posats a disposició de la justícia. Més de 2000 persones estan pendents de passar pel mateix sedàs.

Què esperen per actuar Srs i Sres del Govern, del PSOE i de Podemos que es comptin per desenes o centenars les persones que passin per la presó com a conseqüència d’haver participat en un procés de lluita que vostès mateixos reconeixen que respon a un problema polític no resolt?

I no ho solucionen perquè no volen o perque no tenen el coratge que haurien de tenir si han assumit la responsabilitat de governar aquest Estat. Què esperen per aprovar una llei d’Amnistia per la qual tenen majoria al Parlament? Podríem tots començar de zero a afrontar el debat polític i el diàleg necessari per trobar solucions.

I què esperen a complir la llei amb els presos bascs?. És tan sols una qüestió d’humanitat i de legalitat i per això tan sols cal una decisió del Ministeri de Justícia.

Senyors i senyores del Govern de coalició, som moltes les persones progressistes, sobiranistes i demòcrates que no volem que el seu govern fracassi, perquè no volem ni per broma veure al PP, VOX i Ciudadanos a la Moncloa, però no ens facin perdre definitivament la paciència.

Comentaris