Miquel Rosselló Fundacions Darder Mascaró

Ha passat un mes des de les passades eleccions municipals i autonòmiques a les nostres illes que  suposaren un daltabaix de grans proporcions que requereix una analisi en profunditat. Anàlisi que la convocatòria d’eleccions generals per part del President Pedro Sánchez ha deixat en segon pla, però que les esquerres d’aquest País no se’l poden estalviar, si no volen fer els ous en terra.

Ningú dubta que ara ens hem de dedicar tots i totes a treballar per les properes generals del 23 de juliol, però passat aquest haurem de tornar a fer totes les reflexions que calen si volem revertir la greu situació que s’ha creat i revertir-la en una legislatura. Si no arribem al fons del que està passant i hi posem remei, tenim dreta per unes quantes legislatures.

Però a pesar que ara no és el moment d’entrar en profunditat amb les causes d’aquesta greu desfeta electoral, no puc, com en el meu article anterior, entrar a fons al que pot suposar les pròximes eleccions generals sense donar algunes pinzellades sobre les passades del 28 de maig.

L’onada ultraconservadora que recorr Europa ens ha arribat de ple a les nostres Illes. Totes les enquestes parlaven d’un empat tècnic. Que les distintes institucions podien mantenir-se a l’esquerra o decantar-se a la dreta, però per un marge molt estret. I això no és el que ha passat. El PP i VOX han aconseguit uns molt bons resultats. 

Si tornem un altre cop a les enquestes i a les opinions majoritàries prèvies als resultats electorals, ningú dubtava que Formentera i Menorca continuarien sent d’esquerres. Els resultats han sorprès fins i tot a la mateixa dreta, que no s’esperava aquest regal de l’electorat. 

A Formentera després de tres legislatures, de govern de les esquerres, torna el PP, igual que Menorca, aquí ja acompanyat per VOX.

Els altres dos Consells també en mans de la dreta, a Mallorca PP-VOX i a Eivissa el PP sol. També Palma, per ara amb un govern en minoria del PP, però amb VOX amb sis regidors. La resta de l’àrea metropolitana també cau en mans del PP-VOX. Calvià, que ningú s’ho esperava, ja té govern PP-VOX, com Llucmajor i Marratxí

I així la dreta continua col·leccionant Ajuntaments. A Eivissa tots i a Mallorca i Menorca bastants. Alguns regalats pel PI, com Porreres o Santa Margalida. Que per cert ja tenien previst gaudir de preferències al Consell de Mallorca i un pacte de darrera hora de les direccions estatals del PP i VOX l’han fet despertar d’aquest somni,  i han pactat que els dos partits estaran al Consell sense ells. 

Esveu que al centredreta regionalista l’hi està costant molt entendre que les seves aliances amb la dreta espanyolista generalment li surten foradades. Des dels frustrats acostaments al partit lliberal d’en Verga abans de la República, al pacte d’Albertí amb Canyelles al despatx d’un altre March a Madrid o ara l’entrega d’Ajuntaments sense cap contrapartida.

Però també ha aconseguit la dreta determinades batllies per la manca d’entesa de les esquerres, com ha passat a Ciutadella o Capdepera. No estem parlant d’una dreta democràtica i europeista, estem parlant d’una dreta que ha obert les portes del poder al neofeixistes de VOX.

Sempre recordaré que quan vaig estar a la presó l’any 1973, condemnat pel TOP per lluitar contra el franquisme, vaig conviure amb molt de presos polítics. I mai he pogut oblidar, que estan tancats a la presó tots, seguíem dividits entre distints grups i fins i tot confrontats. Franco ho tenia ben clar, ens tenia a tots a tancats i nosaltres ens continuàvem barallant. He de reconéixer que a l’edat que tinc ja he perdut les esperances de veure un canvi d’actitud dins les esquerres.

Tot plegat un panorama desolador que ens obliga a reflexionar què ha passat. És veritat que dins l’esquerra el PSOE ha mantingut els resultats que tenia i que MÉS per Mallorca en general també. Ha baixat alguns vots però manté els quatre diputats i els quatre Consellers que tenia. Té un nombre similar de regidors que tenia, 124 i 10 alcaldies.

Les claus d’aquesta desfeta per l’esquerra illenca està en la desaparició de Ciudadanos i de Podemos.

Els resultats de Podemos són molt dolents i tenen unes conseqüències catastròfiques per l’esquerra. Haurem de treure conclusions, però ens faríem un trist servei si ens conforméssim en donar la culpa a Podemos i no arribar al fons de la qüestió.

Per què si Podemos fracassa com opció política d’esquerres, ens hauríem de demanar per què els seus vots se’n van a l’abstenció o a altres opcions i no venen a la resta de l’esquerra, al PSOE o a MÉS.

Temps hi haurà de treure conclusions, però ja podem avançar algunes, com que de l’experiència de Podemos podrem deduir que no es pot muntar un partit polític partint d’un nucli brillant de dirigents de Madrid i sense ni militància ni organització. La dreta pot ser que pugui fer aquestes coses, encara que Ciudadanos ens diu que tampoc, però un partit d’esquerres que vol canviar la societat, no pot confiar més en la bona imatge dels dirigents, per bons que siguin, que en la militància activa i al carrer dels seus afiliats.

I solament per donar una petita pinzellada més, l’esquerra hauria de saber que la gestió per bona que sigui i aquests vuit anys ho ha estat, per ella sola no dóna vots. Mentre la dreta guanyi l’hegemonia de les idees, estem venuts.

A pesar de tot això que he expressat en aquest article, en el proper penso exposar per què crec que les pròximes eleccions generals dels 23 de juliol tenim una bona oportunitat per apuntalar la resistència i iniciar la recuperació.