La balearització III (2003-2023)

l'exconseller de turisme, Carlos Delgado
l'exconseller de turisme, Carlos Delgado

Miquel Rosselló

Fundacions Darder Mascaró

 

Per si quedava algun dubte de quina era la posició de la dreta econòmica i política d’aquesta terra, quan recuperaren el govern, després de les eleccions autonòmiques del 2003, la primera mesura que va prendre el nou Govern del Partit Popular, presidit per Jaume Matas, fou derogar l’ecotaxa.

La dreta, novament al govern, va tornar a prema l’accelerador de la «balearització», no solament llevant l’ecotaxa, que solament pel que va deixar d’entrar a les arques d’una comunitat autònoma infrafinançada fa feredat. Sinó per què amb l'absència total de cap mesura que intentés mínimament posar ordre ni en la disciplina urbanística, ni amb els habitatges vacacionals, ni en consum del territori, ni en combatre el turisme de gatera, ni en cap altra, tornàvem entrar a una altra fase de barra lliure a més turistes. Tornava a ser necessari ampliar noves infraestructures, ports, carreteres, aeroports. Tot en ares per afavorir el creixement turístic. 

Però el fet més important és que tornava a estar demonitzat parlar de canvi de model i la paraula «decreixement» no l’empràvem ni des de l’esquerra, no fos que se’ns critiques de turismefòbics. I mentre les condicions laborals dels treballadors continuaven en pèssim estat i mai era un bon moment per apujar els salaris.

El segon Pacte de progrés, del 2007 al 2011 no va suposar cap canvi en les polítiques turístiques. Recordem que aquell pacte va estar profundament marcat per la presència d’UM. Sobretot per què li va esclatar a la cara tots els casos de corrupció que arrossegava Unió Mallorquina, però també perquè a diferència del primer pacte, en aquest UM volgué estar tant al Consell com al Govern i a aquest amb la Conselleria de Turisme.

Lamentablement després d’aquest petit i esquifit parèntesi va tornar el PP al Govern i encara que sembli mentida, cada cop era pitjor que l’anterior. En aquest cas presidit pel nefast President Bauzà, que amb la llei turística del conseller Delgado va donar una altra empenta a la «balearització».

També cal tenir en compte que amb el nou segle la globalització ha arribat amb tota la seva empenta al turisme amb clara voluntat de quedar-s’hi. Fins al punt que aquell model turístic que ens va caracteritzar a les darreries del segle passat avui s’ha generalitzat a tot arreu. Avui ningú parla de «balearització» a no ser que tengui molts d’anys, com jo mateix.

La massificació es manifesta a moltes ciutats i territoris d’arreu del món. I en molts de casos les seves conseqüències, com l’explosió demogràfica, la capacitat de càrrega dels territoris, la uniformització cultural, entre d’altres, que en molts de casos es multipliquen,  si el territori té límits molt definits pel fet de ser  illes. Les mesures imprescindibles per combatre el canvi climàtic no es poden separar de la implementació de polítiques turístiques. Ni cap de les dues de les polítiques de mobilitat. El transport aeri, els megacreuers, la invasió dels cotxes privats. Com tampoc de la protecció de la mar  i del medi ambient.

Per tant, abordar avui en dia els canvis necessaris de model turístic, no responen tan sols a les desigualtats socials que comporta, o al fet que mantenir la seva rendibilitat imposa créixer indefinidament, ni al consum desmesurat d’aigua, de serveis públics o d’infraestructures. És imprescindible per afrontar el canvi climàtic i les seves conseqüències nefastes per una illa com la nostra, a més,  cal no oblidar que hauríem de ser capaços de combatre l’absurd d’una economia global basada en el màxim productivisme i el màxim lucre, incompatible amb un planeta finit i amb un límit objectiu de matèries primeres.

És de justícia reconèixer que des que les esquerres arriben al Govern i a tres Consells Insulars s’han pres mesures en la línia de posar fre al desbocat model turístic. S’ha establert un topall de places turístiques, una moratòria, limitacions al lloguer turístic, especialment a Palma, una important rebaixa de places turístiques de la bossa de Mallorca. Limitació d’entrada de cotxes a Formentera i a moltes zones turístiques de Mallorca i Menorca. S’ha electrificat el tren i s’ha impulsat el transport públic per carretera. S’ha protegit la posidònia, incrementant el Parc de Cabrera i protegit més territori que mai. S’ha fet un important avenç amb energies renovables i moltes altres coses que per espai no es poden enumerar, però és igualment de justícia dir que això no basta si volem respondre a les necessitats de la ciutadania, o simplement si volem complir els objectius estratègics de la UE o els compromisos de Nacions Unides respecte al canvi climàtic.

Per això els nous governs, el  de les illes i els insulars han d’assumir amb rotunditat que el decreixement turístic i el canvi de model econòmic és irreversible. Per això s’ha d’establir una planificació a curt, mitjà i llarg termini per definir quines illes necessitem en el futur que garanteixin esquivar els riscos del canvi climàtic, una vida digna i justa per la gran majoria de la població i la preservació del nostre mar i el nostre territori.

Aquesta planificació s’ha d’abordar des del principi de la legislatura, pel Govern, els Consells i els Ajuntaments, amb la complicitat de la societat civil.

Ha de comptar amb una proposta de finançament i autogovern necessari per afrontar els canvis que calguin, consensuats amb l’Estat i la UE però sense necessitat d’obtenir el seu permís.

Continuar les polítiques turístiques de decreixement com l’eliminació de places obsoletes i de les il·legals. Combinar el decreixement turístic amb la diversificació econòmica, potenciant el sector primari. Modernització i manteniment de la nostra indústria. Potenciar la innovació i la investigació. Invertir en educació, sanitat, cures, cultura i esport. I afrontar una política d’habitatge potent.

Com s’ha vist clarament dins aquesta campanya electoral el bloc de dreta extrema, PP i VOX, que vol agafar el relleu,  ha deixat ben clar que ells aposten per tot el contrari. MÉS turisme, més cotxe privat, més ocupació del sol rústic, entre d’altres. En definitiva, conseqüents amb la seva trajectòria  històrica.

Al PI li consta bastant assumir la realitat que vivim i actuar en conseqüència. Continuen convençuts que cal seguir creixent en turisme.

Als partits d’esquerres els  ha costat bastant parlar de decreixement, especialment al PSOE. Però assumeixen que cal introduir canvis seriosos en el nostre model econòmic.

Estic plenament convençut que MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca i Gent per Formentera són els que poden empènyer en la direcció d’unes illes més sostenibles i més justes. Tot dependrà de la força que tinguin el 28 de maig.

La setmana propera podrem començar a parlar seriosament si se’ns obri una nova legislatura de marxa enrere en el canvi de model, com cada vegada que ha guanyat la dreta o podem confiar que aquesta vegada vagi de bo.

Comentaris