MIQUEL ROSSELLÓ DEL ROSAL. Fundacions Darder-Mascaró
El 13 de març de 1977 l’Assemblea popular de Mallorca, impulsada pel Partit Socialista d’Alliberament Nacional- PSAN, va presentar a Cura la seva proposta d’Estatut d’Autonomia que apostava per un ampli autogovern, l’oficialitat de la llengua catalana i la federació dels Països Catalans.
Per aquest motiu Fundacions Darder Mascaró ha organitzat aquest proppassat diumenge un acte de commemoració del 45è aniversari d’aquest fet. Acte al qual s’han adherit: l’Obra Cultural Balear, l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, l’STEI-i, Jovent d’Esquerra, Mallorca Nova i MÉS per Mallorca.
Tots els participants en aquest esdeveniment han ressaltat la importància d’aquest fet històric com un exemple clar de la lluita per l’autogovern i l’ús del català en aquells anys.
Aquesta trobada que va aglutinar centenars de persones, no fou un fet aïllat sinó que era la conseqüència de les lluites populars, de més d’una dècada, reivindicant la defensa de la nostra llengua i cultura i la voluntat d’un poble per decidir el seu futur com a país. Només enumeraré alguns exemples d’aquestes.
El desembre de 1962 naixia l’Obra Cultural Balear que ben aviat es va convertir en el referent indiscutible de la resistència cultural al franquisme a la nostra terra. La dècada dels anys seixanta va dedicar el millor de la seva activitat a la defensa del català i molt especialment a l’ensenyament de la llengua als sectors joves. Som molts aquests que en aquells anys aprenguérem a escriure correctament el català, que era totalment absent de l’ensenyament oficial.
Progressivament es va anar convertint en un instrument de dinamització cultural, organitzant múltiples activitats, musicals, teatrals, etc. Fou decisiva la seva campanya exigint l’ús del català a l’ensenyament i promovent la cooficialitat de la llengua catalana en el si de la nostra societat.
L’Obra Cultural Balear baix el lideratge de persones com Josep Ma Llompart o Climent Garau va ser capdavantera, tots aquells anys, en la lluita per les llibertats democràtiques, la llengua, la cultura i el país. Sense l’extraordinària lluita de l’OCB no s’hauria aconseguit alguna de les fites que s’esdevingueren posteriorment.
Dins l’any 1974 es va constituir també a Mallorca una secció del Congrés de Cultura Catalana, impulsada des dels primers moments per l’escriptor Antoni Serra Bauzà, amb l’aixopluc de l’OCB, i representada al Principat per Biel Mesquida. La tasca realitzada en els anys següents 1975, 76 i 77 per aquesta secció fou ingent. Destacaria una jornada de lluita a la plaça Major de Palma que congregà milers de persones dins la primavera de 1977.
Per últim cal reconèixer que les distintes Plataformes democràtiques i antifranquistes de Mallorca, com la Mesa Democràtica i l’Assemblea Democràtica comptaven entre les seves reivindicacions un Estatut d’Autonomia i l’ús del català com a llengua oficial.
Totes aquestes lluites feren possible que el 1977 es caracteritzàs per l’efervescència de la reivindicació popular a favor de l’autogovern. Un exemple d’aquestes mobilitzacions fou l’anomenada Trobada a Cura, del 13 de març. Uns mesos abans s’havia celebrat un altre encontre de gran transcendència, també a aquest Monestir que va congregar a representants de les Plataformes democràtiques dels Països Catalans. La Comissió de forces polítiques i l’Assemblea de Catalunya, la Taula de forces polítiques democràtiques del País Valencià i l’Assemblea democràtica de les Illes Balears, constituïda per les assemblees democràtiques d’Eivissa, Menorca i Mallorca.
Així mateix el 4 de juny del mateix any se signava el Pacte Autonòmic entre totes les forces polítiques de les Illes, amb l’excepció d’Alianza Popular, que reivindicava un Estatut d’Autonomia amb altes quotes d’autogovern que fos ratificat democràticament per la ciutadania de les Illes i que reconegués el català com a llengua oficial.
Finalment la gran manifestació del 29 d’octubre del mateix any que omplí amb més de vint mil persones la plaça Major de Palma i que confirmava la contundència i importància de la reivindicació per l’autogovern del poble mallorquí.
L’acte d’aquest diumenge, els organitzadors i assistents han coincidit en considerar-lo com una primera acció d’altres que s’han d’organitzar en el marc d’aquest 45è aniversari dels diferents esdeveniments de 1977.
És el moment de treballar de forma la més unitària possible per construir una nova majoria social que lluiti per més autogovern i la plena sobirania imprescindible per satisfer les necessitats de la ciutadania dels pobles de les Illes.