Miquel Rosselló, fundacions Darder-Mascaró

Escric aquest article impactat pel coneixement de la brutal sentència contra els dirigents independentistes. 

En primer lloc la meva solidaritat i estimació cap Als presos i les seves famílies. I si m'ho permeteu, en destacaré dos. N' Oriol Junqueres per ésser el President del partit amb el qual me sent molt identificat i que tinc en alta estima. I Raül Romeva amb el que he mantingut excel·lents relacions des dels anys que era eurodiputat d'ICV.

Aquesta sentència representa una venjança contra tot el moviment independentista català, que no ho oblidem ha sigut el moviment social més potent i continuat a tot Europa els darrers deu anys.

Demostra que el sistema judicial espanyol no és democràtic i està farcit de persones que combreguen amb els postulats de la vella dictadura franquista.

No havíem quedat que quan s'acabés amb el terrorisme d'ETA tots els postulats polítics es podrien defensar? El fet inacceptable era la violència terrorista no la defensa de la independència o qualsevol altra proposta política, que es podria defensar a les Institucions, als mitjans de comunicació i al carrer. Es veu que una vegada més ens enganaven....

També demostra el gravíssim error que va cometre Mariano Rajoy i el seu govern no assumint la responsabilitat política d'afrontar el procés català i posar-lo en mans de la justícia.

Així com la responsabilitat de Pedro Sánchez per no haver aprofitat els seus mesos de govern per començar una fase de desgel. Iniciar el tan anunciat diàleg com a vertadera solució al problema territorial. Però va preferir escoltar a totes les dretes, posar-se a les seves ordres, com va fer quan es reuniren a Colom que li falta temps per retirar la proposta d'un relator per unes primeres converses.

I ara què? Perquè suposo que ningú amb dos dits de front es pensa que ja està. Els presos a complir la sentència, per cert completa com ha dit l'infame ministre Abalós i els altres a les seves feines, com si no hagués passat res.

Ara no els independentistes, sinó els demòcrates, sortirem al carrer, ens mobilitzarem i lluitarem contra aquest brutal acte de repressió. Exigirem al carrer i a les institucions la llibertat pels presos polítics. I que farà l'Estat. Segui reprimint. Intentar inventar un relat de terrorisme com ja han començat a fer. Aplicar el 155 a Catalunya.

No hi ha a l'Estat cap privilegiat que els pugui explicar als altres que això no s'acabarà mai amb repressió. Avui se compleixen precisament anys de l'afusellament del President Companys. Doncs ja veis més de 80 anys després, aquí hi tornem a ser.

Tan difícil és d'entendre que quaranta anys després d'aprovar la Constitució que va donar una sortida a la Dictadura aquesta està absolutament obsoleta?. Que el model territorial de l'estat espanyol fa aigües per tots els cantons?. A Catalunya més de dos milions de persones volen la independència i segons tots els estudis demoscòpics el 80% de la població vol decidir lliurement el seu futur. Al País Basc el seu Parlament està a punt d'aprovar una nova proposta d'estatus polític que aposta pel dret a decidir del seu poble. Al País Valencià i les Illes Balears hi ha un creixent descontentament popular pel mal finançament que s'estén a moltes altres Comunitats. De fet estem sense modificar el model de finançament des del 2014. Al Tribunal Constitucional fan coa els projectes de llei de parlaments autonòmics per declarar-los no conforme a llei.

Estem a una perillosa cruïlla. Davant tots els problemes que comporta la falta d'encaix constitucional del model territorial o es continua amb la recentralització que impera els darrers deu anys i davant qualsevol reivindicació es respon amb repressió o s'obri un procés de debat i diàleg de quin model territorial ens fa falta al segle XXI.

La primera opció té molts d'adeptes. Des de VOX que vol suprimir les autonomies a Ciudadanos i PP que les volen debilitar profundament llevant-li competències importants com sanitat i educació.

Ara cal saber què vol fer el PSOE. Accentua el llenguatge repressiu i regressiu fent la bona a la dreta, que és el que sembla que ha decidit o lidera una proposta democràtica i de diàleg

Per mi està clar. Primer, amnistia als presos polítics i després diàleg.